El cinema Rambla de l'Art complia, exactament ahir, 10 anys de la primera projecció des que va començar a ser gestionat per l'actual direcció. L'efemèride es va celebrar amb la preestrena de Anatomía de una caída –només 3 sales a Catalunya l'oferien en exclusiva–, la pel·lícula guanyadora de la Palma d'Or de Canes que, des d'avui, ja es pot veure a tots els cinemes. Un privilegi que van poder gaudir gratuïtament gairebé dues-centes de persones.

Abans de la projecció de la pel·lícula, Toni Badimon, director del cinema, va recordar que “just en aquest moment, ara fa deu anys, projectàvem el primer documental”. Badimon també va tenir paraules d'agraïment per Francesc Garriga i Mercè Dalmau, el regidor de Cultura i l'alcaldessa que en aquell moment van confiar en el projecte.

L'alcaldessa, que va pujar a l'escenari per reviure aquell moment, va afirmar recordar molt bé el dia que Garriga li va dir que hi havia “un senyor de Barcelona que estava interessat a gestionar el cinema”. “És molt lloable la resiliència i resistència del Toni i la seva família per tirar endavant, tot i els entrebancs, aquest projecte únic a les nostres terres”, celebrava l'exalcaldessa, “els càrrecs com el meu o el del Francesc passen, però els projectes com aquest perduren. Espero que pugueu seguir deu anys més”.

Per la seva banda, l'actual regidor de Cultura, Jordi Barberà, va revelar que la seva primera funció en el càrrec va ser renovar el contracte al Rambla de l'Art. “Ho vaig fer encantat perquè el projecte és únic, molta gent del Camp de Tarragona ve aquí, té molt mèrit la programació que oferiu amb una sola sala”, apuntava Barberà, “a més, també feu una importantíssima tasca en normalització lingüística oferint versions originals subtitulades”.

Un thriller judicial atrapant

Després dels parlaments de les autoritats, es va projectar ell film. Anatomía de una caída és un thriller judicial atrapant que narra la lluita d'una dona per demostrar la seva innocència davant l'acusació de què ha matat al seu marit. L'espectador acaba exercint de jurat popular en aquest procés ple de clarobscurs que no acaba de convèncer a cap de les dues parts: la que pensa que la protagonista és una assassina o la que pensa que el marit es va suïcidar.

Aquest judici toca de ple al Daniel, el fill de la dona acusada. Tot i que el Daniel és cec, el seu testimoni acaba sent decisiu per a la decisió del tribunal. Al final de la pel·lícula es coneix el veredicte, però, tal com afirma l'advocat de la protagonista, “els judicis no van de la veritat, sinó de semblar o no culpable”. Per tant, tothom se'n va a casa preguntant-se si la jutgessa l'ha encertat o no.

Llambrich: «El jutge sempre ho té pitjor que el periodista»

En acabar la pel·lícula, la periodista de TV3 Fàtima Llambrich va protagonitzar un col·loqui en el qual va poder donar la seva visió com a especialista en crònica judicial. El film també donava un paper rellevant al tractament periodístic del judici, un fet que interpel·la directament a Llambrich. “Moltes vegades els periodistes, quan expliquem un judici, ens deixem detalls perquè la gent ho entengui, però els espectadors no són nens petits”, reflexionava, “els detalls poden ser decisius per entendre perquè el judici ha acabat com ha acabat”.

Preguntada sobre la responsabilitat del periodista en aquests casos, Llambrich diu que “el jutge sempre ho té pitjor”. “Els periodistes només hem d'explicar els fets sabent que el que deixem fora de la notícia no canviaria la percepció de l'espectador o el lector”, apunta. Fàtima Llambrich també va reflexionar sobre l'actual fenomen del true crime i opina que “s'està perdent una oportunitat de donar a conèixer les regles del joc i el dret processal” i que aquest gènere hauria de servir per “millorar el sistema” que, segons una especialista com ella, té molts defectes.