La Torre del Llimó va acollir, ahir al vespre, la primera part de l’acte institucional de commemoració del Setge de Cambrils en el nou format que es va posar en marxa ara fa tres anys. Un format que va defugir de la celebració matinal del diumenge i, a més, es va complementar amb poesia i música convertint-lo en un acte cultural multi-disciplinar. En aquesta ocasió, però, cal destacar que Montserrat Flores, la convidada d’enguany, va centrar el seu parlament en el Setge de 1640, a diferència del que va passar ara fa dos anys i, en part, l’any passat.

Montserrat Flores, la violència exercida per les forces castellanes en el Setge de Cambrils "va ser conscientment i volgudament excessiva"

Montserrat Flores, regidora de Bon Govern, Transparència i Participació de l’Ajuntament de Reus i arxivera en excedència de l’arxiu municipal de Cambrils, va rememorar els 40 anys de la celebració de l’acte institucional d’homenatge al Setge i va recordar el primer convidat, l’historiador reusenc Josep Iglésies, autor del llibre El Setge de Cambrils l’any 1640, del qual en va llegir unes cites. Flores també va fer esment de la col·locació de la placa al Portal del carrer Major, l’any 1931, a càrrec de l’entitat Palestra, una placa que es va tapar en temps de la repressió franquista per tal que no fos arrencada. Flores va recordar la transcendència del Setge no només per Cambrils sinó a tot el Camp de Tarragona i va destacar la destrucció que es va produir a Cambrils, “el Setge va tenir impacte més enllà ja que va ser determinant en el desenvolupament de la Guerra dels Segadors. A més, la crueltat que es va utilitzar aquí a Cambrils, segons ha dit algun historiador, va fer impossible que s’arribés a qualsevol sortida pactada perquè s’aturés la guerra i això va ser una sentència pels 10 anys que va durar la Guerra dels Segadors.”

Montserrat Flores també va fer incís en què “el que sacseja la sensibilitat nostra encara avui és la vulneració flagrant del que anomenem drets humans i que era excessiva fins i tot pels paràmetres de l’època. Aquella violència va ser conscientment i volgudament excessiva” i va afegir que “el que provoca la nostra indignació no és només la batalla sinó la violència gratuïta i el trencament dels acords i les garanties que s’havien pactat en la rendició, una violència que va ser indiscriminada, que va ser sostinguda en el temps” i en aquest sentit va fer esment a la crònica del cambrilenc Josep Andria, que ho va descriure en un document que fa pocs anys va recuperar Jordi Moreno en un article de la Revista Cambrils.

Flores concloïa que tot plegat, “mostrava el rerefons real d’aquella campanya militar que havia estat inventada amb l’únic objectiu de suprimir les institucions pròpies de Catalunya entre les quals hi havia la capacitat dels municipis per auto-organitzar-se i governar-se” i afegia que “el Setge és un episodi de país que ha servit i serveix com a revulsiu per continuar treballant pels drets i llibertats col·lectius”.

Finalment Flores va recordar un fragment del discurs que Josep Salceda va fer a l’acte del Setge de 1990 i va apel·lar a la transmissió de la memòria dels fets que ha passat de generació en generació en aquests gairebé 400 anys del Setge i a tota la gent i entitats que participen cada any en rememorar-lo i va acabar dient que “la violència no és exclusiva del passat, continuen sent d’actualitat arreu del món, els atacs a la població civil desarmada, l'odi del que és diferent de tu per nació, per cultura o per manera de pensar. Continua sent una arma que arreu del món l’extrema dreta continua imposant com a forma de relació social. Per això, aquesta d’avui, és una commemoració vigent, d’abast local, de país i universal”.

Cançó, poema i ofrena floral

L’acte s’havia iniciat amb la interpretació de la cançó La dama d’Aragó, a càrrec d’Anna Amigó, acompanyada de l’arpa. La mateixa artista, més tard, va interpretar El cant dels ocells. El vesant poètic de l’acte el va posar la lectura del poema Les llunyanies, de Joaquim Amat-Pinella, que va llegir Blanca Martínez Pallisé amb l’acompanyament de l’arpa d’Anna Amigó. També van tenir un paper protagonista l’hereu, Jordi Alay, i la pubilla de Cambrils,  Paola Ramírez, que van fer uns parlaments.

La segona part de l’acte va ser l’ofrena floral a la muralla, al costat del Portal. Hi van intervenir, en el recorregut des de la Torre del Llimó i la plaça del Setge, els Diables Cagarrieres, el Ball de Bastons i els gegants i gegantons del Setge, amb els nanos, i amb l’acompanyament dels timbalers. Les autoritats i el pubillatge van lliurar les corones de flors i, seguidament, la gent també va poder fer la seva ofrena dipositant els clavells blancs que s’havien distribuït a la sortida de la Torre del Llimó. Amb el cant dels Segadors, sense la coral Verge del Camí que aquests dies es troba de gira pel País Basc, es va posar el punt i final a l’acte.