Un dels atractius nadalencs més emblemàtics i comentats a Catalunya és el pessebre de la plaça Sant Jaume de Barcelona i, aquest any, un cambrilenc ha estat l’encarregat de dissenyar-lo. És l’escenògraf Ignasi Cristià que, des dels 18 anys, quan va anar a estudiar a l’Institut del Teatre, viu i treballa a Barcelona on té el seu propi estudi. Actualment, es dedica a la museografia, l’art de crear i muntar exposicions.

Quan es va convocar el concurs per dissenyar el pessebre de la plaça Sant Jaume, s’hi va presentar i el va guanyar. Va deixar anar la seva creativitat i es va imaginar el pessebre dins d’una caixa escènica. “Vaig pensar que estaria bé tenir tots els personatges del pessebre amb un punt romàntic i vaig fer unes il·lustracions de 18 personatges amb aquarel·les.... Però quan vaig guanyar el concurs, me’n vaig adonar que calia incorporar nous personatges”. La inspiració li va venir de la tradició napolitana del segle XVIII: tota la ciutat de Nàpols surt representada al pessebre. “Són personatges que fan coses dins de la quotidianitat de la ciutat de Nàpols enmig del naixement, l’anunciació als pastors i els Reis. És com una celebració a la ciutat”.

Escenes barcelonines quotidianes

El pessebre de la plaça Sant Jaume de Barcelona surt d'escenes típiques del naixement traduïdes a escenes del dia a dia i que representen la diversitat de Barcelona. “És un tractament gràfic de fotografies reals i n’hem fet una escena napolitana barcelonina”, comenta Cristià.

Entre els personatges que hi trobem hi ha els pastors, que representen el més ancestrals, la tradició, el més lligat a la terra. També hi ha una caganera llegint un llibre, perquè diu l’Ignasi que “la dona té molta importància en aquest pessebre”. Enmig, hi ha el naixement envoltat de canalla amb globus –senyal de celebració– i un nen mirant cap al cel en senyal d’esperança. I a l’altre costat hi ha els tres Reis envoltats d’activitats culturals. “Això representa el xoc de cultures en positiu: els que venen de fora es troben amb una cultura que poden enriquir”, explicava l’Ignasi.

L’skyline de Barcelona dins del pessebre

Però, els personatges no floten en el no-res. El pessebre dibuixa l’skyline de la ciutat. Hi apareix el port, símbol d’occident. També s’hi veu Montjuïc, on hi ha construccions de l’Exposició Internacional del 1929 a Barcelona i “amb això, es mostra com Barcelona mira al món.” La Pedrera engloba el naixement, i el Parc de la Ciutadella –remodelat gràcies a l’Exposició Universal del 1888 a la ciutat– mostra, de nou, la Barcelona oberta al món. Hi apareixen també les tres xemeneies de Sant Adrià del Besòs, una construcció que no pertany a la capital catalana, però per Ignasi Cristià “és el contrapunt a aquesta Barcelona. Representen Orient i, per tant, d’on venen els Reis. Tot té una simbologia”.

Crítiques al pessebre de la plaça Sant Jaume

A Barcelona, és igual de tradicional visitar el pessebre de la plaça Sant Jaume com criticar-lo. L’Ignasi considera que és bo rebre tan crítiques negatives com positives. Diu que “tothom té dret a opinar.” El que més li ha sorprès és que “hi ha gent que no critica la idea, el concepte o l’execució del pessebre, sinó que l’aprofita per atacar el govern de torn. Fan servir el pessebre com una arma, any rere any”.

800 anys del pessebre

Si aquestes vacances de Nadal us apropeu a Barcelona, podreu jutjar vosaltres mateixos i veure l’obra d’Ignasi Cristià fins el 5 de gener. Recordeu que enguany se celebren els 800 anys del pessebre. Va ser l’any 1223 quan Francesc d’Assís va recrear l’escena del naixement amb el primer pessebre de la història, que es tractava d’una cova gairebé buida.