Estampes cambrilenques / Desembre 1992

És un motiu de gran goig per a aquells que estimem Cambrils la proliferació d'estudis científics o literaris sobre temes d'història, economia o costumisme de la vila que han anat veient la llum els darrers anys. Molts d'ells, evidentment, esperonats per la convocatòria anual del Premi d'Assaig, que molt encertadament va instituir l'Ajuntament ja fa un cert temps, però a més van sortint també llibres sobre temes locals, editats per altres institucions que treballen per difondre la cultura i que tenen un especial punt de mira en l'increment de la bibliografia que estudia el passat i el present dels nostres pobles.

Aquest 1992, en aquest sentit, ha estat força positiu. A part del meu quadern sobre "Els carrers de la vila", ha estat presentat, dins els actes de la Festa Major de la Puríssima, el llibre guanyador del Premi d'Assaig 1991, Aspectes socioeconòmics del segle XIX i inicis del XX a Cambrils de Josep Bertran i Cuders i, entremig de l'un i l'altre, La gent de mar de Cambrils, segle XVIII de Salvador J. Rovira i Gómez, editat per l'Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV de la Diputació de Tarragona.

I és precisament d'aquest, menys divulgat per ser editat per l'ens territorial i, per tant, menys a la mà del lector interessat, del qual voldria parlar, tot fent-ne una glossa, no ja solament del llibre sinó potser, amb una major incidència, del tema, força inèdit. Certament, el port de Cambrils, amb totes les seves derivacions, ha estat menys estudiat que altres sectors o altres aspectes de la vila. L'any passat Josep Lluís Savall i Rom, que ara per ara està encara aprofundint i investigant sobre aquest tema, va presentar un llibre força interessant sobre E1 vocabulari dels pescadors de Cambrils, que va editar "Rosa de Reus", de l'Associació d'Estudis Reusencs, un llibre força buscat i que, per la seva mateixa temàtica i l'estudi aprofundit d'aquesta, és no ja solament interessant sinó també, jo diria, bàsic per al coneixement i la fixació, almenys històrica, d'un vocabulari que té tendència cap a la desaparició. A aquesta meritòria obra d'en Savall ha seguit ara aquesta d'en Rovira i Gómez que estudia força a fons, tot i la manca d'una important documentació que el propi autor troba a faltar, la realitat de la gent de mar a Cambrils en el doble aspecte mariner-pescador que es donava entre la gent de la mar de la nostra vila en aquell segle XVIII, el primer, diria jo, que va conèixer una certa normalitat i tranquil•itat a casa nostra després de les lluites ferotges de la Guerra dels Segadors, de tan paoroses conseqüències per a Cambrils, i del pràctic acabament de lcs incursions pirates a les nostres platges.

L'any 1737 els mariners-pescadors matriculats eren 40 i un quart de segle més tard, el 1765, eren 87

El llibre fa història com es desenvolupava, diríem oficialment, el context de les indústries de cabotatge i de la pesca, en aquell moment més important la primera que la segona. La zona marítima era dividida en províncies, que res tenien a veure amb les actuals distribucions territorials, dissenyades sobre la meitat del segle passat, però el cap de les quals força vegades coincidia amb la capitalitat de l'ens que anys més tard seria província política. Al davant de cada província hi havia un delegat governamental que controlava tota una sèrie d'activitats relacionades amb la mar i els seus homes, i a les poblacions més importants de cada província hi havia un subdelegat que, amb un sentit més restringit, feia la mateixa feina o semblant que el delegat. Cambrils era una de les poblacions seu d'un subdelegat.

Calia que els mariners i pescadors es matriculessin com a tals, i al llarg del segle XVIII estudiat es deixa notar el fort increment que la feina marinera anà agafant a Cambrils, potser fruit de la pacificació de l'entorn cambrilenc en tots els aspectes que ja havíem apuntat més amunt. L'any 1737 els mariners-pescadors matriculats eren 40 i un quart de segle més tard, el 1765, eren 87. Més del doble.

Però potser la part de l'estudi que és, als meus ulls, més interessant, és la que estudia els llinatges mariners. I aquest estudi es fa sobre el total de les 732 persones que l'autor ha pogut reunir en la seva investigació i que hi figuren com a mariners, patrons i pescadors aveïnats a Cambrils, dels quals n'analitza la procedència i la trajectòria per ordre alfabètic dels cognoms.

Una altra de les curiositats importants és la procedència d'aquestes persones matriculades a la marineria cambrilenca. La majoria provenen de poblacions de l'interior i molts d'ells són fills de pagesos, cosa que no deixa de ser, sembla, un contrasentit

És precisament aquí on comença la part curiosa de l'obra, o, millor dit, de la realitat que l'obra estudia. Els cognoms que podríem dir tradicionals entre els veïns de la platja, els Benaiges, Berengué, Bonet, Canaldas, Casas, Colom, Domènech, Ferrando, Ferraté, Folch, Font, Fortuny, Gibert, Guasch, Llaveria, Martí, Matas, Nolla, Pijoan, Roca, Rovira, Sans, Savall, Torné, Torrents i Vidal (cognoms que encara avui persisteixen i que jo he cscrit, no pas com els posa el llibre, correctament segons la grafia catalana actual, sinó tal com acostumen a posar-los els interessats), són barrejats amb molts d'altres dels quals pràcticament s'ha perdut la memòria, de manera que segurament avui no en trobaríem pas cap, i val a dir que són la majoria, perquè l'estudi es fa sobre 126 cognoms dels quals jo, com a actuals, només he apuntat vint-i-sis.

Una altra de les curiositats importants és la procedència d'aquestes persones matriculades a la marineria cambrilenca. La majoria provenen de poblacions de l'interior i molts d'ells són fills de pagesos, cosa que no deixa de ser, sembla, un contrasentit. D'aquests, n'he comptat seixanta-cinc i això vol dir que més de la meitat d'aquests mariners matriculats eren descendents directes de pagesos, de Cambrils o de fora vila. Altres oficis dels pares eren: cirurgià, comerciant, forner, paleta, més dos que eren fills de teixidor i tres que el pare era boter. D'això es desprèn que els mariners fills de mariner eren una minoria.

La procedència era també molt diversificada, i només una mica més de la tercera part dels mariners eren fills de Cambrils. També és curiós d'observar, com hem dit més amunt, que la majoria provenien de poblacions de l'interior i és potser per això que trobem tants fills de pagesos. En aquest estudi hem pogut constatar com els mariners provenien de Falset, l'Espluga de Francolí, Tivissa, Gratallops, Vilaplana, Botarell, Alcover, Calafell, Arbeca, Riudecols, Tortosa, Albinyana, Altafulla, la Canonja, Almoster, la Granadella, Garcia, Morella i Benissanet. A més, dos provenien de Riudecanyes, dos de les Borges del Camp, tres de Vila-seca, tres de Vinyols, tres de Montbrió del Camp, quatre de Riudoms i sis de Mont-roig. Naturalment, també n'hi havia de poblacions de la costa i així n'hem comptat un de Cartagena, dos de Sitges, tres de Vinaròs, tres de Tarragona, tres de Barcelona, quatre de Vilanova i vuit de Cubelles. Tampoc no hi mancaven estrangers, ja que en la relació figuren dos mariners procedents de Gènova, un de Sorrento, un d'Estanden (França) i un de Gibraltar.

Com es pot veure només amb aquest petit resum, el llibre del Salvador Rovira i Gómez és una bona base per a un estudi més aprofundit de les arrels de la gent del port, de l'autòctona s'entén, que, amb la seva lectura i les investigacions pertinents, especialment a l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Cambrils, potser podrien trobar l'historial familiar i, tot remuntant l'ascendència, poder esbrinar qui eren i d'on venien els seus avantpassats. Per a algú això pot semblar una fotesa, és clar, però per a uns altres aquests lligams familiars resulten apassionants, i sempre és gratificant saber d'on véns.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques