El Casal Popular El Polvorí va celebrar, ahir diumenge, la commemoració del Setge de 1640 amb la participació de Jordi Moreno, membre del consell de redacció de Revista Cambrils. Ara fa quatre anys, l’enginyer informàtic i historiador va publicar el reportatge Josep Andria. El primer cronista cambrilenc del Setge, un treball que va ser possible gràcies a la troballa excepcional a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, específicament, dins del conjunt de documents no digitalitzats de la Parròquia de Santa Maria de Cambrils. 

Moreno va trobar la llibreta d’aquest pagès cambrilenc amb el seu testimoni de com havia viscut el setge de tres dies al recinte emmurallat de Cambrils per part de l’exèrcit del rei Felip IV. Un document que va servir per conèixer moltes dades sobre un dels episodis més sagnants de la Guerra dels Segadors. 

L’historiador va iniciar el seu parlament agraint al casal la invitació en aquest homenatge. "M’alegra molt poder participar en aquest acte. 'El Polvorín' ha estat des de sempre una paraula molt familiar a casa, l’havia sentit anomenar sovint, quan era petit, als meus avis materns. Aleshores de política no se’n parlava davant els nens, però posant atenció vaig entendre que el Polvorín rebia aquest nom per dos motius: per una banda, per la gent es reunia en aquesta associació per fumar fent que del local en sortís una notable filera de fum, per l’altra, les idees d’esquerres que allí s’aplegaven constituint tot plegat entre una cosa i l’altra un autèntic 'Polvorín', va dir.

Jordi Moreno va remarcar que enguany s’han fet fins a quatre commemoracions que han servit per tenir ben present el Setge. "Crec que els cambrilencs hem d’estar molt orgullosos del reconeixement que fem any rere any a totes aquelles persones que van perdre la vida en aquell malaurat Setge”, va afirmar l’enginyer informàtic, que també va reivindicar la importància d’aquests homenatges. "Està clar que no hem oblidat ni oblidarem la barbàrie que es va viure en el nostre poble i reivindico des d’aquí que l’indret on s’ha de realitzar l’homenatge és aquest on estem ara", va expressar. 

"Els cambrilencs som hereus d’aquesta història i tenim l’obligació de fer-la perdurable de pares a fills"

Josep Andria va ser el protagonista del discurs del membre de Revista Cambrils, que va demanar a la vintena d’assistents fer un exercici d’imaginació i tirar enrere en el temps per recordar aquesta efemèride. Va llegir diferents fragments de la llibreta del pagès on detallava l’arribada de l’exèrcit filipista a Cambrils provinent de la batalla del Coll de Balaguer i la "cruel escabetxinada contra una població rendida". 

Com va dir, "passa sovint que la història l’acaba escrivint el vencedor i la crònica de Josep Andria deixa molt clar que els fets ocorreguts a Cambrils anaren per un camí ben diferent de la història oficial que ens volen fer creure". També va assegurar que, segons el testimoni del "primer cronista local", la matança va ser premeditada. "Andria ho explica ras i curt, més clar que l’aigua, els rendits foren conduïts al mig de la riera d’Alforja per a ser eliminats. La crueltat de l’escabetxinada va ser terrible deixant un record inesborrable que Josep Andria va voler deixar per escrit com a llegat per a tots nosaltres", va assegurar.

Moreno va fer valdre la troballa d’aquesta llibreta amb què es va conèixer per primer cop els tràgics fets ocorreguts en veu d’un cambrilenc. "Josep Andria va voler deixar-nos per escrit la barbàrie i l’acarnissament d’un gran exèrcit contra una pobra gent desarmada i indefensa. Els cambrilencs som hereus d’aquesta història i tenim l’obligació de fer-la perdurable de pares a fills. No hem de cedir a la pressió de determinats partits polítics que els molesta la història de Cambrils i de Catalunya, o que pretenen fer-se-la a la seva mida", va manifestar l’historiador, que va agrair al pagès, "allà on siguis", el seu llegat. "La seva crònica és el millor premi que ens podia donar", va concloure.

L’acte va finalitzar amb l’ofrena floral i el Cant dels Segadors. També el Casal Popular El Polvorí va organitzar un vermut a la mateixa plaça del Setge.