Estampes cambrilenques / Setembre 1983

Com passa el temps, Senyor! Sembla ahir que escrivia una 'estampa' commemorant el vint-i-cinquè aniversari de la nostra publicació i ja han passat cinc anys. I sembla abans-d'ahir que també n'escrivia una commemorant els vint anys i ja n'han passat deu. Fent ús d'un humor una mica negre he de dir que, seguint aquest camí, ja se m'acaba la corda i que molt a poques vegades més, si és que aquesta no és la darrera, podré fer aquests comentaris quinquennals que no sé per quina causa sembla que obligatòriament em veig impel·lit d'escriure.

També em sembla ahir el record d'aquell estiu de 1953, quan dintre l'Associació d'Antics Alumnes La Salle, recentment estrenada, una colla de joves inquiets ideàvem la recepta d'un estrany pastís. Ingredients: uns grams de ganes d'aventures, una mica per fer una cosa nova i de profit de cara a l'Associació, una certa quantitat de neguit intel·lectual, un bon grapat de coalició d'idees i companyonia, una petita porció d'esperit de comunicació de la nostra ànsia de millorar la vila i una mesura abundant i ben atapeïda d'estima pel nostre poble. Resultat: la revista "Cambrils”. Sí, sí, ja ho sé, el pastís va resultar pobret, esquifit, potser bo de gust, però, evidentment, el forn de coure'l no estava prou calent encara i les primeres proves van sortir una mica aplanades i sense massa vistositat, ni potser tampoc massa atractiu; només la novetat va salvar el primer tast.

La Revista és un camí obert a la cultura, una escletxa per on es filtra la iniciativa i l'opinió de la gent del nostre poble i en darrer lloc destaca la importància de la publicació de cara als historiadors del poble que, en el temps futur, hauran de raure a les fonts de la revista quan vulguin esbrinar el que ha passat a Cambrils a partir de la data fundacional de 1953

Seria amb el temps, l'experiència, la major preparació i la incorporació de gent nova en la direcció i altres quefers, que la publicació prendria nova volada, un vol que, gràcies a Déu, sembla definitiu i que té per horitzons unes fites molt més elevades, més en consonància amb els temps que vivim, en la més òptima disposició de la gent jove que puja i en les més palmàries possibilitats de la nostra vila.

Una cosa, avui, queda prou clara, i és la transcendència indubtable que el nostre periòdic té per a Cambrils. I en podríem fer una valoració, no triomfalista, que d'això sembla que ja n'ha passat la moda, sinó real, autèntica i inqüestionable amb diferents enfocaments, tots ells d'ordre positiu: un camí obert a la cultura, una escletxa per on es filtra la iniciativa i l'opinió de la gent del nostre poble (encara que potser no en la mesura que seria de desitjar) i en darrer lloc la importància de la publicació de cara als historiadors del poble que, en el temps futur, hauran de raure a les fonts de la revista quan vulguin esbrinar el que ha passat a Cambrils a partir de la data fundacional de 1953.

És sempre difícil (i en canvi ho he hagut de fer diverses vegades) per a un home com jo que, des d'aquell ja llunyà setembre de 1953, he anat escrivint amb regularitat a les seves pàgines, fer una valoració desapassionada dels béns que de la publicació de la nostra revista s'han derivat per a Cambrils. Aquesta és avui tota una institució i té un innegable solatge de prestigi que, si bé potser no ve donat per la brillantor de les plomes (és un dir) que treballen per assolir que cada mes sigui una realitat, sí que poden donar-l'hi els objectius que cobreix, la bona voluntat inqüestionable de tots aquells que fan possible la seva publicació i la venerabilitat que li reporten els anys de vida.

Són trenta anys i això vol dir que, amb seguretat, més d'un seixanta per cent de la gent que avui som a Cambrils no l'ha vista néixer o, almenys, no se'n recorda, i això vol dir també que tota la vida l'han tinguda ja com una cosa més del Cambrils que ells han conegut. I aquest fet és a la vegada important, dóna solidesa a la publicació i ens fa cap de brot entre les revistes d'aquest tipus a les nostres comarques. A la vegada, però, això mateix ha de crear en nosaltres, aquells que la tirem endavant, un gran sentit de responsabilitat de la tasca que tenim entre mans, així com estimular la preocupació i l'ajuda per part d'aquelles entitats i persones que per diferents imperatius van al davant de les coses del poble, sigui quina sigui la seva condició i el càrrec que els reporta aquesta representativitat. És una cosa del poble i per al poble i amb això n'hi ha d'haver prou per mirar-la amb respecte i afecte.

Millorable? I tant! No ens podem queixar massa del seu progrés, que és evident comparant només els primers números de la col·lecció amb els que s'editen en l'actualitat. Però hem de pensar que això és cosa de tots, tota vegada que tots estem embarcats en un mateix navili, encara que ocupant llocs ben diferents. I amb responsabilitats comunes encara que matisades en múltiples i variats aspectes.

Potser el miracle de la revista "Cambrils" ha estat aquest: sortir mes rere mes, sempre comptant només amb la bona voluntat i la paciència dels uns i dels altres. Sense cobrar res ningú, pagant-la tots, fins els redactors i el director. No hi ha cap manera més de tirar-la endavant. Però segurament que aquest sacrifici comú és el que ens la fa estimar i ens la fa concebre com una cosa entranyablement nostra, que de cap manera volem que es perdi.

Que aquest trentè aniversari sigui una reafirmació d'aquesta voluntat comuna i una nova fita per al millorament i continuïtat de la revista.

Jo m'ho miro ja una mica amb aire de comiat, però, això sí, amb el cor esperançat i amb la seguretat que la torxa del relleu caurà en bones mans; millors que les meves.

Dels que fa trenta anys vam començar la revista, només jo continuo al peu del canó, però una mica cansat i disposat a deixar el lloc a qui vulgui continuar la tasca. Gràcies a Déu, hi ha un sector de jovent molt ferm i preparat, que pot fer les coses molt millor que jo. I, després de tot, sempre convé tenir present el consell de sant Joan Baptista: "convé que ells creixin i que jo disminueixi".

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques