Estampes cambrilenques / Setembre 2003

Vull dir de la meva vida lligada a la Revista. Revista Cambrils fa cinquanta anys i aquests per mi suposo, estic segur, que són més de la meitat de la meva vida, dedicada a la seva pervivència amb una col·laboració sempre desinteressada i constant. Ja es pot comprendre que no amb una dedicació total, perquè també ha calgut treballar en aquells aspectes professionals que, com diu el Gènesi, et valguin per guanyar-te el pa amb la suor del front, però sí amb un cúmul d’hores emprades inimaginable. En el curs d’aquests cinquanta anys, a la Revista, he fet de tot: des d’escriure editorials fins a la redacció de les cròniques del dia a dia, passant per la correcció de proves i els contactes amb les entitats oficials, les censures i la impremta, el repartiment de la Revista als distribuïdors i encara més coses que en aquest moment no em venen a la memòria. A més em sento orgullós d’haver pagat la subscripció com tothom des del primer dia fins ara, que és també una manera de col·laborar.

Tot ho he donat per ben empleat en la joia d’ara, en la celebració d’aquestes noces d’or i en l’eufòria gens agosarada d’una Revista ben consolidada, amb futur, i amb el reconeixement de propis i estranys, del ciutadà de peu i de les més altes institucions del món del periodisme i de la política, com d’una revista capdavantera d’entre les revistes locals i comarcals que avui s’editen a Catalunya. No es tracta de cofoisme sinó d’una realitat ben patent.

Les persones que d’una manera o altra, més o menys directament, han col·laborat perquè cada mes la Revista surti al carrer, sobrepassen el nombre de quatre-centes, que no deixa de ser un nombre molt considerable de cambrilencs que s’hi han implicat

Què podem dir de la Revista que no ho hàgim dit mai? Potser res. Cada quinquenni, a partir dels vint anys, el 1973, he fet un comentari glossant-ne algun aspecte i se’m fa difícil afegir-hi quelcom d’inèdit. Però la celebració d’aquests cinquanta anys és alguna cosa molt especial perquè marca una fita que, segurament, ningú no albirava quan aquell estiu del 53 planejàvem que veiés la llum aquest periòdic que representava per a Cambrils tota una novetat, ja que mai, que sapiguem, s’havia editat a Cambrils una publicació amb caire fix. Un petit grup d’una espècie de lletraferits, barrejats amb gent que en la Revista hi veien una aventura, van endegar i posar la primera pedra d’una obra que avui s’ha convertit en un edifici esplendorós que enorgulleix el poble de Cambrils.

Certament, la Revista va ser fruit d’aquest petit grup una mica idealista, però que el temps ha tingut cura d’eixamplar-lo d’una manera que els fundadors ni s’imaginaven. Dèiem en el darrer comentari sobre aquest tema, el setembre de 1998: «no m’ha passat mai pel cap, cosa que d’altra banda no seria difícil, de fer el recompte de les persones que, d’una o altra manera, han col·laborat en la confecció de la Revista a partir d’aquell estiu del 1953 en què va gestar-se la seva publicació. Amb tota seguretat més d’un centenar llarg». No havia fet aquest recompte l’any 1998, però, per raons de la complexa organització del cinquantenari que estem celebrant, ho he fet enguany i no sense sorpresa he de dir que les persones que d’una manera o altra, més o menys directament, han col·laborat perquè cada mes la Revista surti al carrer, sobrepassen el nombre de quatre-centes, que no deixa de ser un nombre molt considerable de cambrilencs que s’hi han implicat. Les generacions s’han anat succeint i els del primer dia podrien ser molt bé els avis dels que hi treballen avui. Amb el mateix entusiasme, amb les mateixes ganes, amb la mateixa il·lusió, però sens dubte amb una més ampla preparació intel·lectual i tècnica, i tot això ho treu a sobre la publicació que, cada vegada més, esdevé modèlica en molts sentits.

L’exposició del cinquantenari inaugurada solemnement el dia 29 d’agost és una prova ben reeixida de tot el que estem dient. Els assistents a l’acte i els que després l’han visitat han restat admirats de la tasca desenvolupada i han fet comentaris elogiosos del que la Revista representa per a la vida del poble cada moment que passa, però també, a la vista dels centenars d’esdeveniments que la mostra presenta als ulls dels visitants, el que significa per a la història de Cambrils de cara al futur. La multitud de documents gràfics ofereixen una visió atraient del que ha passat a Cambrils els darrers cinquanta anys, però és evident que el text de tot el que s’ha publicat és un vertader arxiu en què els cambrilencs de les generacions futures trobaran tot el que necessiten d’informació sobre els temes més variats. De temes seriosos i de temes anecdòtics, que, en la informació, tot és útil per a l’estudiós dels fets que conformen la vida social i comunitària d’un poble.

Els qui anem treballant il·lusionadament per treure cada mes la Revista al carrer ens sentim gojosos d’haver assolit la fita del mig segle i els ànims renovats per seguir el camí emprès i amb l’intent de continuar millorant-la, avui que els mitjans tècnics hi ajuden d’una manera efectiva. Cal també, però, que els veïns s’impliquin plenament en l’esperit ciutadà que la Revista tracta d’impulsar en el conjunt de la comunitat. La Revista i el mateix Cambrils necessiten de l’esforç de tots els que formem el cos social del poble. Hem de ser conscients que la vila viu tot un procés de creixement vital molt pronunciat, amb molta gent nouvinguda que ajuda a la prosperitat del poble. Els de casa els hem d’acollir i ells han de procurar d’integrar-se en el teixit social del veïnat amb totes les conseqüències, encara que no reneguin de les seves arrels, cosa ben natural per altra part, però sí amb l’abrivament de formar part ben de cor del poble on viuen i treballen. I la Revista pot ser, ha de ser, un element encoratjador per a tot aquell que vulgui apuntar-se a la idea d’un cambrilenquisme aglutinador.

La Revista ha complert cinquanta anys. Tota una fita històrica per a Cambrils. La meva il·lusió i el meu desig més fervent són perquè la nostra revista, entranyable per a mi, continuï per molts anys informant, fent cultura i obrint camins a la participació ciutadana en la tasca de fer poble.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques