Estampes cambrilenques / Desembre 2003

No sé si és gaire ètic, ni menys, elegant. Però, és clar, no es tracta pas de fer-me el panegíric, sinó només de fer una espècie de repassada al contingut d’aquesta secció d’«Estampes Cambrilenques» que, encara que no sempre amb el mateix nom com a titular, han anat sortint gairebé sense interrupció des del mateix naixement de la Revista aquell ja llunyà 1953. Sembla que ara, en ocasió d’aquest cinquantenari, quan ja em va passant pel cap de deixar-ho, sense data determinada, per ara, perquè ja els anys pesen i les forces no són les mateixes, és el moment de fer una mica de balanç de la tasca realitzada.

La història en general, i encara més la de la nostra vila, sempre m’han interessat força. M’ha agradat anar escatint allò que en el curs dels segles ha anat esdevenint a casa nostra i no solament en l’aspecte històric sinó també en l’ampla escala del fet cultural, com poden ser els costums i tradicions, les maneres de treballar i de viure, la vida social i religiosa, el paisatge urbà i la natura, i tot això ocorregut ha quedat reflectit en aquestes «estampes» que mes rere mes han estat impreses, amb més o menys encert, amb equivocacions i ensopegades, en aquestes pàgines. No seré pas jo qui tingui la petulància de jutjar la meva pròpia obra, més quan sempre ha estat una obra d’aprenent, sense gaire preparació i només amb la il·lusió de fer un servei al poble on he nascut i al qual sempre he estimat amb força, i també amb l’objectiu d’esbrossar els camins als que comparteixen la meva afecció, això sí, amb més preparació tècnica i científica.

En la tercera època de la Revista se n’han editat, amb l’exemplar que teniu a les mans, 389 números, als quals s’han d’afegir els 88 entre les èpoques primera i segona i dins d’aquesta llarga llista de números, 477 en total, han aparegut 345 «estampes» que han tractat una amplíssima diversitat de temes, tots ells, directament o indirecta relacionats amb Cambrils. Evidentment que resta clar que no en cada número de la Revista ha sortit una «estampa». En el curs de la meva vida professional no sempre m’era possible d’escriure-la i algun mes la passava per alt. Calculo que, aproximadament, en sortien deu cada any. La cosa només es va regularitzar amb la meva jubilació i així els darrers anys han anat sortint les dotze anuals.

La història en general, i encara més la de la nostra vila, sempre m’han interessat força. M’ha agradat anar escatint allò que en el curs dels segles ha anat esdevenint a casa nostra i no solament en l’aspecte històric sinó també en l’ampla escala del fet cultural, com poden ser els costums i tradicions, les maneres de treballar i de viure, la vida social i religiosa, el paisatge urbà i la natura

S’ha de dir també que algunes vegades, en donarem detall, per qüestions de malaltia o feina, alguns cambrilencs interessats en el costumari i la història m’han substituït i s’han publicat «estampes» signades per diferents persones, força interessants totes elles. Així, tres han estat signades per Lluís Rovira i Guinart, una pel Dr. Alexandre Frias i Roig, una per Joan Recasens i Massagué, tres per Narcís Simó i Lleixa, dues per l’Eufemià Fort i Cogul, tots ells ja actualment difunts, dues per Josep Sànchez Real, una per Joan M. Ivern, quatre per Ramon Ortiga i Vidal, una per Pere Martí i Castells, una per Salvador J. Rovira i una altra per M. del Carme Pascual i Viñas.

A petició de persones captades pel delit de conèixer com més coses del poble millor, i també perquè a mi em va semblar que facilitaria la tasca dels estudiosos, em vaig proposar d’editar-ne el recull en forma de llibre, si bé en lloc de seguir la cronologia en què havien aparegut a la Revista, vaig optar per agrupar-les en temàtiques per fer més fàcil la recerca del punt. Com que de l’estudi previ es deduïa que les «estampes» aparegudes en quaranta anys ocuparien un llibre massa voluminós i de bastant difícil maneig, es va pensar que dos volums serien força més pràctics. En el primer, eixit l’abril de 1998, hi van anar els capítols d’història, costums, biografies, estralls i el fet religiós, i en el segon, la resta dels capítols referits al fet social, natura i habitatge, el camp i la mar, la Mare de Déu del Camí commemoracions i centenaris, i vies urbanes, amb els corresponents canvis. Aquest va ser presentat el desembre del mateix any.

Els llibres-recull de les «estampes» han tingut una acceptació més que notable perquè, evidentment, són un compendi de tot el que ha estat la vida de Cambrils al llarg de la seva història i més si tenim en compte que aquesta història està encara pendent que algú l’escrigui en el sentit estricte que es dona a un llibre d’aquest estil.

De llavors ençà han passat deu anys i la secció d’«estampes» mai ha deixat de publicar-se, per tant, hi ha material suficient per a la publicació d’un tercer volum, del qual de moment no tinc pas idea de la seva possible impressió. Donem temps al temps. Però cal asseverar que el més important és la seva aparició a les pàgines de la Revista, ja que és aquest el motiu que va impulsar-me a escriure-les. Em consta que hi ha un cert nombre de persones que són addictes a la seva lectura i això ja no ho sé, però ho intueixo, que també hi ha persones que passen olímpicament d’elles. Però així van les coses del món, cadascú té el seu paladar i contra gustos no hi ha disputes, com diuen els castellans.

Crec sincerament que amb aquest treball he fet un servei al poble i la meva intenció és de continuar escrivint-les mentre la conjuntura sigui favorable i el tema que tracti se’m presenti clar i factible i, com deia el conegut calendari de l’Ermità: Dios sobre todo!

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques