Margarita Mauri va estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se el 1980, obtenint el Premi Extraordinari de Llicenciatura. El 1986 es va doctorar amb una tesi sobre les ètiques d’Aristòtil, Sant Tomàs d’Aquino i Kant. Ha estat professora visitant a la Universitat de Birmingham i a la Universitat de Glasglow. A més d’articles i treballs sobre temes filosòfics, ha publicat diversos llibres. A través de l’entrevista ens mostra els seus amplis coneixements i la seva passió per l’Ètica i com analitza diferents aspectes de la vida i de la humanitat. És una gran comunicadora i té les idees molt clares. Amb ella fem un repàs de la seva trajectòria acadèmica, certament brillant.

Tot i que ets de Cambrils, fa anys que treballes i vius a Barcelona, però no has perdut mai el contacte amb el poble. Quins records tens de la teva infància i joventut a Cambrils?

El primer record que tinc és del carrer Major, on vaig néixer i jugava a la infantesa. Després ens vam traslladar a l’Eixample, on també hi jugava amb un terra encara no pavimentat. Tinc molts records: el col·legi de les monges on vaig estudiar fins els 14 anys, la meva àvia sortint de l’església el dia de Sant Blai, amb taronges i panses beneïdes, la ferreteria del meu avi, que estava situada davant del col·legi de les hermanes, el túnel que hi havia sota la CN-340, perquè reiteradament ens deien que hi havíem de passar i no creuar per la carretera. De més gran, el Saló Blau, que va ser molt important en el nostre grup d’amics, l’equip de bàsquet en el qual vaig jugar i que va ser una etapa molt maca. Les companyes, els entrenadors i els entrenaments que fèiem a La Salle a les nits d’hivern. Assistir al cinema dels hermanos, quan encara feien dues pel·lícules, el Nodo i descans entremig, i les pel·lícules de l’oeste. La botiga del Jesús, on anàvem a comprar xuxes. Posteriorment, quan vaig començar a estudiar a Tarragona els records ja es dilueixen més. Tot això és un món que fa flaixos de records que per mi són molt entranyables.

Quina formació acadèmica vas seguir?

Quan vaig acabar la meva etapa escolar al Col·legi Vedruna, als 14 anys, vaig passar a l’Institut Gaudí de Reus, d’on també guardo un bon record i després em vaig plantejar estudiar Filosofia. Vaig començar a la delegació que la Universitat de Barcelona tenia a Tarragona, on vaig cursar els tres primers cursos. El quart i el cinquè ja van ser a Barcelona. I sort, perquè comparant els ambients entre les dues ciutats, hi havia moltes diferències. En acabar vaig fer la tesina per llicenciar-me en grau. A continuació va venir la tesi. Acabant-se aquí la meva formació, fins que, fa molt poc, he començat un doctorat en Història Antiga i espero llegir la tesi l’any que ve.

Què et va inspirar a estudiar Filosofia?

Els professors que vaig tenir a cinquè i sisè de Batxillerat o Cou no em van acabar d’aclarir què era això de la filosofia, ho vaig haver de fer més tard. Hi ha molta gent a qui li influeixen els professors, però a mi em van influir en un sentit negatiu. He de confessar que em va passar pel cap estudiar Història de l’Art, però, finalment, em vaig decantar per la Filosofia.

Ara, ets professora d'Ética de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Com són les teves classes i quin interès desperta la Filosofia en els joves d'avui?

És veritat que la Filosofia és el meu camp, però la meva titularitat va ser d’Ètica i desprès també la meva càtedra. Per tant, és un camp més concret que el de la Filosofia en general. L’Ètica desperta en els alumnes molt més interès, perquè el que els hi expliques afecta la seva vida quotidiana. Si jo expliqués Lògica o Metafísica, no afectaria la seva vida diària, però si parlem de dilemes morals, això sí que està arrelat a la seva forma de vida. Qui no s’ha plantejat si és preferible tenir un guany o dir una mentida? De tot això en parlem a classe. Vol dir que els alumnes hi estan interessats.

Com descriuries la teva àrea d’especialització d’Ética?

A mi m’agrada molt l’Ètica clàssica, perquè crec que les grans preguntes que afecten la vida humana van néixer en el context de Grècia i Roma. Que avui plantegem les mateixes preguntes en un entorn diferent no fa que

«Les grans preguntes que afecten la vida humana van néixer en el context de Grècia i Roma»

aquestes preguntes siguin invàlides ni innecessàries. Al cap i a la fi, tothom s’ha preguntat, ara i abans: què he de fer amb la meva vida? Què està bé que faci o què no faci? Quin és el meu deure respecte als amics, familiars, etc. Explico Ètica Antiga i també Ètica Contemporània, però la reflexió sobre quins són els nostres deures i quin ha de ser el nostre caràcter moral, és el meu camp de treball diari.

Per tant, això és el que ens ensenya la Filosofia en el dia a dia?

Efectivament, l’Ètica ens ensenya això, però la Filosofia té més branques. Té Història de la Filosofia, Lògica, Antropologia Filosòfica, Filosofia Política, Metafísica... Però l’Ètica, juntament amb la Filosofia Política, és la que s’anomena Filosofia Pràctica. Perquè allò sobre el que s’especula és apte per portar-ho a terme, per fer-ho real, per incorporar-ho a la quotidianitat. Aleshores, en aquest sentit, és clar que l’Ètica és Filosofia, però hi ha altres branques de la Filosofia a les quals jo habitualment no m’hi dedico.

Tot i que el teu camp específic, tal com dius, és l’Ètica, quin és el teu filòsof preferit i per què?

Sí. Ja tinc edat per haver-ne triat un. Per a mi un dels autors que compleix amb els requisits d’haver pensat molt bé la realitat i la realitat humana és Aristòtil. Un autor grec diríem, però que era macedoni, del segle IV abans de Jesucrist, que encara que sembli increïble, dona resposta a moltes preguntes que ens continuem fent en l’actualitat.

Com creus que la Filosofia i més en concret l’Ètica, poden ajudar als problemes del món actual?

A través de la reflexió. La Filosofia en general i l’Ètica en particular el que fan com a assignatura és ensenyar les vies per a la reflexió. Reflexionar abans d’actuar, pensar abans d’actuar. Què faré? Quines conseqüències tindrà per als altres i per mi? És una pregunta que s’hauria de fer abans de qualsevol actuació, política, personal, familiar, etc. Què pretén la Filosofia o què pretén l’Ètica? Doncs, ensenyar a pensar. Hi ha qui diu, i té tota la raó, que també ens ensenya a ser crítics, a no deixar-se enredar, a mirar més enllà dels arguments que et volen vendre com a veritables. Això és el que hauria d’ensenyar la Filosofia i l’Ètica, però en un camp determinat, que és el de la conducta humana.

«L’Ètica en particular el que fa com a assignatura és ensenyar les vies per a la reflexió»

Per tant, la Filosofia estructura el nostre cervell? A partir de quina edat creus que es poden començar a impartir els valors de l'Ètica?

Si fem cas del que diu Jean Piaget, o el que diuen els que s’han dedicat a la Filosofia en la vessant pedagògica i a l’Educació moral, des del moment zero, perquè hi ha una cosa que no es pot obviar, que és que el primer que veuen els ulls del recent nascut són els pares i familiars. Una cosa és l’educació a través de la paraula i l’altra és l’educació a través del que avui se’n diu exemplarisme.

«Quan les persones ja poden pensar, s’educa a través de la paraula, però des del moment zero, a través de l’exemple»

Molts autors afirmen que estem faltats de bons exemples en tots els terrenys. Per tant, l’educació comença en el moment zero, en el qual no hi ha racionalitat, però hi ha passionalitat. És a dir, on hi ha desitjos, encara que no hi hagi raó. Els desitjos del nen hi són, i la raó ha de ser la dels pares. A mesura que la raó del nen creix, la dels pares s’ha d’anar retirant per aconseguir allò que en diem “autonomia moral”. Aleshores, quan les persones ja poden pensar, s’educa a través de la paraula, però des del moment zero, a través de l’exemple.

Creus que en general els pares estan preparats per aplicar l’ètica com a exemplaritat al seus fills?

Potser la pregunta no és si estan preparats, sinó si estan disposats a fer el sacrifici que això suposa. Molta gent es queixa que els alumnes no llegeixen. S’hauria de preguntar si han vist alguna vegada llegir als seus pares. L’exemple és el que funciona en totes les èpoques de la vida, però especialment quan encara no hi ha racionalitat per comprendre. Molta gent es queixa que els nens estan moltes hores davant les pantalles, però, quantes hores hi estan els seus pares? Això es filtra a l’interior dels nens abans que puguin ser capaços de raonar-ho. Aleshores, intentar no fer res fins que els nens tinguin la racionalitat activa per entendre, és haver perdut un munt d’anys en els quals l’exemple ha fet camí. Si fem cas a Aristòtil o als pedagogs de l’educació moral contemporània, en el moment del naixement, en el moment en què la criatura ja és al món, comença l’educació.

Amb aquesta afirmació estàs donant un missatge molt important als pares quant a aplicar els valors de l’educació i l’exemplaritat des del primer moment?

És important, és clar. Això que suposa? Doncs, que qui no ha llegit comenci a fer-ho. Per tant, suposa un canvi d’hàbits que els pares han de fer en benefici de l’exemple que volen transmetre als seus fills. Si els pares estan acostumats a veure molta televisió, han de renunciar-hi, perquè sinó, és el que els seus fills estaran acostumats a fer.

I la comunicació verbal també? Perquè amb l’increment dels mitjans audiovisuals sembla que cada vegada es perd més entre pares i fills.

Les nostres hores del dia són les mateixes, però la capacitat d’emplenar-les amb múltiples coses ha augmentat moltíssim. Quan la gent no tenia res més que la ràdio o els llibres, o la paraula, que contava històries fantàstiques a la vora del foc, es comunicava més. No hi havia més opcions. Ara tenim les mateixes hores i han augmentat les eines amb les que podem emplenar aquestes 24 hores. Això vol dir que se n’han reduït d’altres. I en general, el temps que ocupen les pantalles es resta o s’elimina d’altres activitats. Aleshores, el pensament és: com vull que siguin els meus fills i què és més important? Què vull que aprenguin de mi? Doncs jo he de començar a fer-ho i esforçar-me per donar exemple. Perquè el que veuen a casa és important. Si ja passem de casa a l’escola, exactament igual. Un professor pot dir als alumnes que han d’estudiar, però el professor demostra que estudia? Aquest és un exemple que entra sense l’ajut de la paraula, perquè entra per l’exemple. I això és molt important.

Quina és la teva opinió sobre la relació entre l’Ètica/Filosofia i la Religió?

Hi ha dues classes d’Ètica, nosaltres a classe ho hem de distingir bé. Hi ha l’Ètica racional, que es queda en l’àmbit estrictament humà, sense referència a Déu, i després hi ha l’ètica derivada d’una religió, acceptada per fe. Tenim la religió, la que sigui, de la qual se’n deriva una conducta ideal. És a dir, una ètica. Aquest tipus d’ètica està emparada per una religió. És una ètica teològica, en el sentit que es deriva o està fonamentada en una religió. Després hi ha l’ètica estrictament racional, en la qual es parla de quina ha de ser la conducta, sense establir cap mena de lligam amb la transcendència. Per tant, tenim aquests dos plantejaments.

Com s’analitza des de la Filosofia l’existència de les deïtats?

El tema és complex. Em referiré a l’occidental, perquè de l’oriental no en sé prou per parlar-ne. La Filosofia té amb el concepte de Déu una relació molt curiosa, que comença en el món clàssic, amb la condemna de Sòcrates, entre altres raons, perquè havia estat impiu amb els déus de la ciutat i el condemnen a mort per aquesta raó. Les condemnes per impietat eren freqüents en el món clàssic. Però la Filosofia Clàssica es mou entre parlar d’un Déu estrictament racional i parlar dels déus de la mitologia clàssica, que són els déus de la ciutat, els déus oficials. A l’edat mitjana s’intenta donar proves racionals, com les cinc vies de Sant Tomàs, per provar l’existència de Déu. Descartes continua parlant de l’existència de Déu, però quan arribem a Kant això de l’existència de Déu ja no ho veu tan clar, i s’adopten postures agnòstiques. És el moment en el qual es diu que la raó no és apta per demostrar ni l’existència ni la inexistència de Déu. I després arribem a l’autor que mata a Déu, que és Nietzsche. Déu ha mort. Si parlem de Marx, Déu és la idea que han fet servir les religions per oprimir el poble, o el que ha fet servir la religió per tenir a les persones controlades pel que fa a la seva conducta moral. Què es diu de Nietzsche? Que va matar Déu, però que no es va desfer dels seu cadàver, perquè sempre parla de Déu, encara que parli de la seva mort. En l’actualitat, el món de la filosofia es mou, en general, en l’agnosticisme.

Quina és la teva opinió sobre el paper de la Lògica en la Filosofia?


La Lògica és estructuradora de la forma de raonament. De la forma, no del contingut. La Lògica ens ensenya a raonar correctament, a construir arguments que siguin veritables. I ajuda també –o pot ajudar– a desmuntar arguments fal·laços. Per tant, per a la nostra forma de concebre i pensar la realitat, crec que la Lògica és fonamental.

Quin paper juga la Filosofia i l'Ètica en els sistemes polítics i socials?

Poc. No fa gaire un alumne em preguntava si l’Ètica i la Política havien d’estar connectades i si ho estaven o no. En el món clàssic es connectaven de forma necessària; en el món contemporani, ja fa uns quants segles, que els dos àmbits són independents. Ara bé, arran d’algunes malvestats morals en el camp de la política, s’ha tornat a replantejar si l’Ètica és important com a fonament de la Política. En altres paraules, el que és moralment dolent per a un ciutadà, és moralment dolent per a un polític? I la resposta que es dóna és afirmativa. Això és la teoria, el que facin després els polítics a la pràctica ja és una altra cosa. Però deslligar les conductes o les decisions polítiques de l’Ètica és fracassar humanament. Per tant, han d’estar lligades, perquè quan parles d’un polític o d’un ciutadà estàs parlant d’un ésser humà. I en tant que ésser humà, no pots prescindir de l’Ètica.

Notes que hi hagut un detriment en l’ètica de la classe política al llarg de les últimes dècades? Abans els polítics eren més ètics?

Crec que no, perquè si un llegeix els clàssics veu que les critiques cap als polítics hi han estat sempre. Quan eren els reis perquè eren els reis, quan eren uns tirans perquè eren uns tirans. Crec que això sempre ha tingut una relació problemàtica, perquè el polític moralment vol nedar i guardar la roba. De vegades, voldria actuar d’una manera determinada i no pot. Un polític, per definició, té una consciència molt laxa, perquè si la té estricta segurament ja no participa en la política. Hi ha poca gent que pugui aguantar en política si té uns principis morals estrictes.

«Hi ha poca gent que pugui aguantar en política si té uns principis morals estrictes»

Tot sovint veiem canvis d’opinió i que no es compleixen les promeses fetes.

És clar, pesa més el que és moralment correcte o el que humanament és convenient? I convenient, per a qui? Aleshores, combinar la conveniència i la moralitat de vegades esdevé un impossible. Hi ha persones que trenquen amb la política i hi ha persones que trenquen amb la moralitat. 


Com creus que l’Ètica pot ajudar les persones a entendre millor els conceptes fonamentals de l’univers i de l’existència humana?

L’Ètica el que fa és ajudar i això ja és molt important. Pot ajudar a la reflexió sobre la pròpia vida. Aquest és el primer punt. L’entendre en preguntar-se, el mirar d’esbrinar el microcosmos que és cada persona. Després, i a partir d’aquí, tractar d’entendre el que hi ha al voltant. És molt difícil mirar fora si la mirada interna no s’ha fet i no s’ha treballat. Perquè entendre el de fora quan un no sap qui és, esdevé molt difícil. Aleshores, l’Ètica ajuda a la reflexió. Que aquesta reflexió sigui, en primera instància, sobre la pròpia persona pot fer que, en segona instància, ho sigui sobre els altres.

Si ja parlem d’una reflexió que sigui sobre el món, això ja és una matèria que escapa una mica de l’Ètica, perquè l’Ètica és una reflexió sobre la pròpia conducta, la conducta aliena, o la conducta de la societat. No respecte a l’anàlisi de quina és la conducta, sinó de quina hauria de ser. No deixa de ser un instrument racional, un esmolar la racionalitat per entendre. Aleshores, què entens?. Primer, has d’entendre la teva vida, el teu univers, el microcosmos i el macrocosmos en què et trobes.

Què és la Filosofia en general?

Un esmolar les eines per poder entendre i no passar per aquest món d’una forma inconscient, vivint, menjant, sortint, ballant, sense reflexió. Tot això es pot fer exactament igual, però la reflexió que l’ha d’acompanyar és important.

Creus que estem prou preparats per reflexionar en molts temes de la vida quotidiana o ens falta voluntat per reflexionar? Creus que les persones, en general, som superficials i que estem mancats d’aquesta reflexió que comentes?

Curar la ignorància és fàcil. Curar la voluntat és més complicat. Fixa’t que totes les campanyes publicitàries s’adrecen a corregir la pretesa ignorància. El càncer mata, si beus no condueixis... Això la gent ho sap. Però el saber porta sempre a fer el que correspon? Els que fumen no fumen perquè ignorin el mal que fa, fumen perquè tot i saber que fa mal, potser no tenen la voluntat prou ferma per deixar l’hàbit. Aleshores, curar la ignorància és fàcil, perquè al que no sap se li explica el que calgui. La voluntat no. Tenim un exemple amb els alumnes. Saben que han d’estudiar, no ho ignoren. Ara, saber que la seva obligació és estudiar els porta a estudiar sempre? No. Curar la voluntat és complicat, curar la ignorància és fàcil.

Quins consideres que són els principals valors de l'Ètica?

L’Ètica, que és una disciplina, el principal valor que té crec que és el d’esmolar la racionalitat i aplicar-la a una realitat, que és la de la conducta. També voldria fer una distinció. L’Ètica és una disciplina racional, la moralitat és la forma com vivim. L’Ètica és la reflexió de com vivim i com seria desitjable que visquéssim. Per tant, que és el que fa l’Ètica com a disciplina filosòfica? Treballar la mirada dels alumnes perquè reflexionin sobre com hauria de ser la seva vida. Nosaltres a classe només treballem la mirada, després els queda a ells la tasca de què fan amb la seva vida, perquè l’Ètica no és moralitat, no donem classes de què és el que haurien de fer en la seva vida, però sí que treballem la reflexió sobre què és la conducta humana i com hauria de ser la conducta excel·lent. Com hauria de ser un caràcter virtuós.

Creus que la societat actual està mancada de valors ètics?

Totes les societats han estat mancades d’alguns valors ètics i la nostra està mancada d’uns valors i en té uns altres. Altres societats anteriors tenien uns valors i ara en tenim uns altres de diferents. El reconeixement que fa la societat dels valors va pujant i baixant al llarg de la història, però dir que la nostra és una societat que no té valors i, en canvi, la societat del segle III a.C. en tenia, crec que és desconèixer la història. Per exemple, nosaltres, de vegades, ens queixem de com és la joventut d’avui, però si llegim els textos de Ciceró ens trobem amb la mateixa queixa. Per tant, moltes coses es repeteixen, però creiem que no perquè l’entorn ha canviat; ara bé, si anem a l’essencial, moltes coses són iguals. Hi ha una sèrie de preguntes que són constants al llarg de la historia.

Penses que els alumnes en general que estudien Filosofia estan prou motivats, Quina actitud tenen a les classes?

Nosaltres tenim bastant d’abandonament a primer curs, perquè a primer curs hi entren alumnes que estan molt motivats, alumnes que potser els ha tocat aquella facultat d’entre les opcions inicials i alumnes que es pensen que la Filosofia és un curs d’autoajuda. També n’hi ha algun altre que et ve a ensenyar alguna cosa que encara no saps. Aleshores, després d’una sèrie de classes, els alumnes de primer ja veuen quina és la realitat. La Filosofia, per la seva ambigüitat inicial, atrau un tipus d’alumnat molt heterogeni i no tots estan veritablement interessats. Ara, els que s’hi queden ho aprofiten.

Fa uns anys que la Filosofia va estar més d’actualitat per l’emissió d’una sèrie de TV3 que es deia Merlí. Vàreu notar algun increment d’alumnes o d’interès a partir d’aquesta sèrie?

La veritat és que moltíssim, tant és així que va pujar la nota de tall perquè van augment les sol·licituds per accedir a la facultat, però d’una forma radical. D’això s’ha tractat inclús a la pròpia facultat. Hi va haver aquest important increment d’alumnes i, en començar el curs, vaig haver de dir als de primer que allò no era Merlí. La similitud que hi ha entre la sèrie i la facultat és nul·la. Per tant, els deia que a la facultat hi anem a treballar i no a fer com el que veien a la sèrie. Jo vaig veure tots els

«Després de l’emissió de la sèrie Merlí per televisió van augmentar les sol·licituds per accedir a la facultat de Filosofia d’una forma radical»

capítols perquè havia de saber quin pa s’hi donava. Alguns alumnes venien amb una imatge preconcebuda i pensant, potser, que les classes eren una mena de distracció. Els alumnes estan acostumats que les classes d’Ètica siguin debats sobre diferents temes, però l’Ètica no és això, no és un diàleg, ni una tertúlia de cafè, l’Ètica són uns certs conceptes ben entesos, i treballar la forma d’entendre la realitat. La Filosofia no és opinió, és veritat. No és ciència positiva, perquè no ens movem en aquest model. No és veritat científica, però és veritat racional.

Quines sortides laborals tenen els llicenciats en Filosofia?

Si aquesta pregunta me l’haguessis fet quan jo estudiava t’hauria dit que l’ensenyament, però en l’actualitat bona part dels alumnes que tenim no estan pensant en l’ensenyament i si n’hi han alguns que hi pensen, ho fan en l’ensenyament universitari, perquè l’ensenyament de secundària està molt desprestigiat entre els alumnes. Tot i així, hi ha una part d’estudiants pels quals l’ensenyament és una sortida habitual, però també n’hi ha molts que es col·loquen en editorials, altres que entren en el món de la cultura, sobretot si, una vegada s’han graduat en Filosofia, fan algun màster de gestió cultural, per exemple. D’altres se’n van a mons tant impensables com el de la cuina o el dels viatges. És a dir, si abans la llicenciatura en Filosofia estava molt lligada a l’ensenyament, avui aquests estudis són apreciats en els llocs de treball que demanen organització, capacitat de decisió i de gestió.

Quin consell donaries a les persones que volguessin estudiar Filosofia?

Que entressin a la facultat amb dues idees molt clares, primera, que tenen quatre anys per davant per formar-se. Que estudiïn tot el que puguin i, segona, que estudiïn posant les mires a tenir un bon expedient acadèmic, perquè, quan acabin, és el que els pot obrir les portes per sol·licitar beques. Per tant, pensar en les qualificacions té importància, perquè després, per defensar-se, només tindran l’expedient acadèmic. Llavors, si estan ben convençuts, que estudiïn, que estudiïn molt i que treguin tot el suc que puguin de la facultat, perquè quatre anys passen ràpidament. Que es formin molt bé, perquè és el que tindran per enfrontar-se al món laboral.

Creus que tenim bons filòsofs al país? Els estudiants surten prou ben preparats respecte a altres països?

Jo crec que el nostre sistema d’educació no és bo des de l’origen. No hi ha una cultura de l’esforç, i si no hi ha una cultura de l’esforç vol dir que la persona té una formació dèbil, deficient, i això s’arrossega a la facultat; gent que no sap escriure, gent que llegeix, però no entén, gent que no sap estructurar, gent que no sap parlar de forma estructurada. Tot i això, hi ha excepcions, però el gruix no té una bona formació acadèmica per entrar a la facultat. Crec que no estem fent bé les coses. La gent que rebem no està ben formada, hi ha llacunes que no hi haurien de ser. No es pot preguntar als alumnes de primer qui era Homer i que no ho sàpiguen, sobretot a la nostra cultura, que reposa sobre bases antigues. El desconeixement condemna els alumnes a no entendre res de la història del món occidental. Això està passant, i si ens movem en el camp de la religió, el mateix. Si quan els alumnes entren a la facultat van a per totes, es podran formar, però han de tenir aquesta voluntat.

Què es pot fer per corregir aquesta situació?

L’ensenyament respira com la societat, i si a la societat no es respira la cultura de l’esforç... Malament pot respirar-se aquesta cultura en l’àmbit educatiu. Però fa molts anys que les altes instàncies, tant del Ministeri com de la Generalitat, s’haurien d’haver plantejat quina classe d’educació necessitem. Constantment estan fent canvis i retocs, tot són intents que a l’hora de la veritat no funcionen. Acaba passant que si un alumne suspèn una assignatura de segon de batxillerat, com que només és una, se li aprovarà igualment. Això en una cultura de l’esforç és impensable, perquè el plantejament inicial d’aquest alumne és que, si es deixa una assignatura, també se li aprovarà. Això no afavoreix la cultura de l’esforç. Alguns pensen que ja es troba tot a internet, i que aprendre-ho no és necessari. És cert que tot està a internet, però si tu no et formes i ho fies tot a internet, al final, el que està ple és internet, i tu estaràs buit com una gerra, i la formació vol dir emplenar-se i emplenar-se bé. Per tant, es pot pensar que no cal aprendre a sumar perquè ja ho fa la calculadora, no aprendre algun concepte perquè també es troba a l’ordinador. Al final tu no seràs res, perquè tota la informació i tota la formació que la informació aporta estarà a la màquina. Això ha de canviar.

«Si tu no et formes i ho fies tot a internet, al final, el que està ple és internet, i tu estaràs buit com una gerra»

Parlaves d’internet, però també ha nascut un nou instrument que és la intel·ligència artificial. Heu notat que els alumnes utilitzen aquest sistema a l’hora de fer exercicis o exàmens?

Jo fa uns anys que vaig prendre la decisió que el comentaris de text que fessin els alumnes els fessin a mà, però no perquè els poguessin copiar, sinó perquè quan un escriu a mà ha de pensar més, perquè no pot esborrar i, a més, practica un art que és el manual, on intervenen tres sentits: la vista, et tacte i l’oïda. Això és molt important, mentre que quan fas anar l’ordinador pràcticament només utilitzes la vista, perquè polsar una tecla no és fer la grafia. Aleshores, vaig voler que els alumnes també tinguessin l’oportunitat, alguna vegada a la seva vida, si no ho havien fet abans, d’escriure alguna cosa a mà, i alguns van descobrir la sopa d’all. Ara, en el camp de l’educació ja s’està reflexionant sobre si es deixen els ordinadors de banda i es torna a la grafia manual. De vegades la tecnologia ens enlluerna. Ben emprada és perfecta, però no pot substituir algunes coses.

Has publicat diversos llibres, treballs en revistes i has participat en diversos congressos. Quina ha estat la teva activitat editorial en aquest sentit, a part de les nombroses conferències que has donat?

Els llibres que he publicat són sempre relatius al camp de la meva especialitat, excepte el del Cardenal Vidal i Barraquer, tot i que també era sobre els fonaments morals del seu pensament, que estava en la mateixa línia. El darrer títol que he escrit és Raó i passions on s’analitzen tres autors importants de tres èpoques diferents, que són Aristòtil per una banda, i Descartes i el bisbe J. Butler per una altra. És a dir, contrastos entre la raó i la passió, les batusses entre l’una i l’altra. Totes les publicacions que tinc són sobre l’àmbit de l’Ètica.

Has parlat del Cardenal Vidal i Barraquer. L'any 2018 es va commemorar el 150è aniversari del seu naixement, en el qual també vas participar activament. Quina opinió en tens del nostre il·lustre personatge?

A mi em va agradar molt afonar en el pensament del Cardenal, i vaig veure dues coses. Primer que, a través dels seus escrits, el Cardenal aflorava com era, una persona el pensament del qual no era original, però de consciència honorable, honrada i sincera. Després, una altra faceta que vaig veure va ser que era un gran diplomàtic, una persona que va saber, dins del que va poder, navegar en les aigües que baixaven com baixaven en l’època, que tenia una gran mà esquerra. Per tant, el Cardenal té tota la meva admiració, perquè era una persona que va viure temps difícils i se’n va sortir amb una consciència molt neta.

Passes pràcticament tota la setmana a Barcelona per raons de feina. A part de l'activitat docent, fas alguna altra activitat, contactes intel·lectuals, esportius, etc.

Sí. Estic matriculada a Grec Modern, que em fa feliç, Fa molts anys que vaig a Grècia amb uns quants alumnes, sempre seguint rutes arqueològiques. Per tant, és un país que conec molt bé i al final em vaig decidir a aprendre grec modern perquè el clàssic ja el coneixia. I tinc dues passions, que són el mas, o sigui l’agricultura, tot el que són flors, plantes, arbres, i els animals. La terra per a mi és molt important, perquè són arrels familiars i arrels humanes. I veure com d’una llavor molt petita esdevé una planta o un arbre és tan emocionant com veure la cara d’un alumne quan passa de no entendre una cosa a entendre-la. Es fa una mirada en els seus ulls que és tan meravellosa com veure que tu poses una llavor i tens tomaques durant tot l’estiu; això és una meravella. Per tant, els caps de setmana, que són en aquest moment llargs, em dedico al treball intel·lectual i al treball físic, una sàvia combinació d’aquestes dues coses, i també el món dels animals, que és un món que crec que hem de protegir utilitzant la nostra racionalitat per tenir-ne cura i no per explotar-los com hem fet fins ara. Realment, aquestes són dues passions que amb el temps han anat creixent. També a Barcelona formo part d’un grup de gent de pensament que ens reunim cada mes per tractar un tema concret i que publiquem les conclusions a La Vanguardia. He de dir que el tarannà d’aquest grup és cristià, per tant, tot el que plantegem ho plategem des de l’òptica de pensadors cristians.

Ara parlaves dels animals i les plantes, com veus el tema del canvi climàtic?

Dolorós. Sembla que existeix, en això hem de fer cas als experts i com sempre passa a la humanitat, es diu que el llop està a la cantonada, però nosaltres continuem actuant com si el llop no hi fos. Arribarà un dia que el llop farà presència i aquell dia farem el que podrem. Està clar que tot canvi altera interessos econòmics i hi ha gent que, amb una mirada a curt termini, pensa a enriquir-se, i que les generacions futures ja s’ho faran. Canviar hàbits vol dir tocar l’economia i això tothom sap que és molt difícil. Veig que anem cap a l’abisme i quan hi siguem, caurem, i al caure, Déu sap que passarà.

I aquí entraríem en el tema de l'ètica dels governants en aquest sentit de protegir el medi ambient?

És clar. Hi ha una branca de l’Ètica, que és l’Ètica Mediambiental que es preocupa de pensar quines són les nostres responsabilitats respecte al planeta, tots els que hi som avui i demà, tot el que té vida en el planeta. Fem-nos la pregunta, què hauríem de fer? Agafem els experts que convingui, perquè donin la seva pauta, la seva opinió i canviem conductes, però canviar conductes vol dir canviar hàbits i canviar d’hàbits vol dir tocar la butxaca, i aquí ja tenim un problema. Estem retardant decisions.

Què en penses de l’escalada bèl·lica que s’està produint al món, amb uns valors que sembla que es perden per part dels dirigents mundials i que produeixen la mort continua d’innocents? On ha arribat la ment humana per provocar aquestes barbaritats?

No diria on ha arribat la ment humana, diria que continua, perquè tota la historia de la humanitat està plena del mateix. Està plena d’aquestes batusses mogudes per interessos econòmics, religiosos, culturals, ideològics... És a dir, és una manifestació més de la irracionalitat. La història mostra la irracionalitat de l’ésser humà, que és incapaç de resoldre els conflictes racionalment i els resol passionalment. Es defensen interessos de tota mena, que porten unes conseqüències que són la mort d’innocents, la destrucció de patrimoni, de la natura, i s’hipotequen sentiments del futur, perquè

«La història mostra la irracionalitat de l’ésser humà, que és incapaç de resoldre els conflictes racionalment i els resolt passionalment»

hi haurà persones que creixeran amb un odi que pagaran generacions futures. És a dir, no és només el mal que es fa, és el mal que se sembra i que naixerà d’aquí a uns anys. Les generacions futures que viuran a l’ombra del que ha passat. Com sempre passa, mai ningú guanyarà la guerra, perquè fins hi tot els que la guanyen, d’alguna manera, la perden. Però això no és nou, és una mostra més d’una irracionalitat que l’ésser humà porta allà on va. Fins i tot les comunitats més petites i ben avingudes tenen problemes, però la nostra capacitat d’actuar personalment i moralment és baixa. Si un individu no actua moralment les repercussions són poques, però si un polític no actua moralment les repercussions són devastadores. L’ésser humà és capaç de grans coses i també de grans vileses.

Com es veu la mort des de la Filosofia?

Es veu com l’acceptació natural del final de la vida. Hi ha filòsofs que la veuen com una part de la vida. L’entomen com una part del que ha de ser, i altres la veuen com allò que s’hauria de tenir present en tot allò que es fa per recordar quina classe d’éssers som. Un ésser viu que un dia no hi serà. L’Ètica i la Filosofia reflexionen sobre la mort, tractant de racionalitzar-la com un fet que és natural per a un ésser que neix, es desenvolupa i un dia desapareix. Ultra això, hi ha filòsofs que mantenen la possibilitat d’algun tipus de perdurabilitat, i d’altres que sostenen que el final de la vida és el final de l’individu. I també n’hi ha algun altre que creu que tot es dilueix. Hi ha una frase de Marc Aureli que diu: “Del tot naixem, en el tot ens movem i al tot retornem”. Quin és el tot? la naturalesa, en surts, t’hi mous, i hi retornes.

Tornant al tema de Cambrils. Tu que has estat molt a Barcelona i els caps de setmana a Cambrils, com has vist l’evolució del poble en les darreres dècades?

Ha crescut molt. Jo no visc el dia a dia del poble, certament, però fins i tot quan estic aquí de vacances me les passo al mas i baixo poc al poble. He vist Cambrils amb un creixement que de vegades pot portar a una falta d’estructura; quan una cosa creix massa de presa, limitar-la en tot el seu entorn és difícil, però sí que hi ha una idea que m’ha passat pel cap moltes vegades i que voldria expressar aquí. Em sembla que Cambrils està immers en el soroll, i que es treballa poc el silenci i la tranquil·litat, probablement perquè dona més rèdit econòmic el soroll que la tranquil·litat, però a mi em molesta que totes les activitats que es fan portin sempre aparellat el soroll. A més, mai no es tenen en compte tots els veïns que estan afectats per aquest soroll. Necessitem pau, tranquil·litat i silenci per poder pensar, i el soroll és enemic del pensament. Aleshores, m’agradaria que Cambrils també pensés en la necessitat del silenci i fes una aposta per la tranquil·litat. Potser el màxim silenci que trobo és el dels dissabtes a la tarda d’hivern al poble, que sembla un mas robat. En general, veig que hi moltes activitats, totes elles amb molt de soroll. No estic en contra d’aquestes activitats, però per res es té en compte la necessitat de silenci i tranquil·litat.

El teu pare Ramon Mauri va ser director de la Revista Cambrils en una etapa més feixuga que la d’ara. Enguany, se celebra el 70è aniversari de la publicació. Com has vist l’evolució de la Revista al llarg dels anys, tens algun record de quan el teu pare va ser director? Tot i que havies de ser molt petita.

De quan ell dirigia la Revista no en tinc record. La Revista ha estat sempre present a casa. Jo la continuo rebent i moltes coses que passen a Cambrils me n’assabento per la publicació. En quan a la Revista actual he vist una clara millora. La Revista ara està molt bé, perquè dona una informació que il·lustra el que passa a Cambrils. La veig molt activa, molt plena i a més, és una eina útil. Per tant, la meva enhorabona a la Revista Cambrils per haver-la mantinguda i per ser com ara és. A part d’això, estic molt contenta de ser a Cambrils. De fet col·laboro amb tot el que em demanen al poble, sempre ho he fet, perquè és clar, és el referent de la meva infància, de la meva joventut i ho continua sent, perquè encara hi tinc vincles familiars. Per tant, jo estic contenta de ser a Cambrils i de ser de Cambrils.