David Callau va ser l’encarregat, ahir al vespre, de cloure l’exposició Dotze fanalades de Revista Cambrils amb una classe magistral del seu art. Prop d’una quarantena de persones es van aplegar al Centre Cultural per escoltar a l’artista cambrilenc, que va explicar com es va inspirar per fer el quadre-mural dels 70 anys de Revista Cambrils.

El director de la publicació, Lluís Rovira, va recordar que aquest era el darrere acte emmarcat en la celebració d’aquest aniversari, que es va iniciar el novembre de 2022 amb la presentació del logo especial. L'any passat es va organitzar un sopar al Mas Gallau, un acte a la Cambra de Comerç de Reus i l’espectacle on David Callau va pintar en directe, davant de més de 500 persones, el quadre-mural, de cinc metres d'amplada per dos metres d’alçada, que està dedicat a Cambrils, a les seves arrels i a les entitats locals.

Per la seva part, l’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa va recordar aquest darrer acte celebrat el 22 de juliol al Parc del Pescador. "El dia que el David va començar a dibuixar em van venir records: la plaça del Pòsit, les remendadores, la meva infantesa…", va dir el batlle, que va destacar la "persona enorme" que és Callau. "El més gran que té és el seu cor", va afirmar.

Què és per tu Cambrils?

Com va explicar l’artista, el punt de partida de l’obra va ser la pregunta: què és per tu Cambrils? Això és el que preguntava aquest passat estiu, quan estava treballant en aquest projecte, a les persones que entraven a la seva estimada i "humil" galeria. "Volia que estigués tot representat. El far va ser el triomfador però també es va dir la Nit del Foc, tradicions, l'amor...", va apuntar.

Un cop obtenia la resposta, començava a fer traçades, primer amb tinta xinesa i després experimentant amb el color. Uns dibuixos que va mostrar als assistents. "En el moment que ens vam posar a escena, vaig buidar la ment per sortir completament en blanc. No tenia un esquema, vaig anar sense res. Ho vaig deixar anar tot. Pablo Picasso deia que no havies de tenir por a enfrontar-se a un llenç en blanc", va manifestar Callau, que aquell calorós dia d’estiu va pintar a l'oli mentre s’inspirava amb la música i la lectura de poemes. "Estic molt content. En aquest quadre hi ha llibertat i essència, m’hi sento representat", va expressar. 

L’artista va reconèixer que, un cop acabada l’obra, encara hi afegiria algun detall més. També va revelar que primer va fer el quadre més petit que va ser la portada de l’edició del mes de setembre de la publicació. "La primera obra va néixer en la soledat del meu estudi de Cambrils. Era una nit d’estiu, vaig beure una copa de vi i, a poc a poc, sonant música de fons, vaig anar fent i així va sorgir l’avantprojecte de la peça gran. I després vaig fer l’obra en blanc i negre amb el traç que defineix el meu treball. Volia ser jo", va comunicar.

Un regal únic

Callau tenia una sorpresa per als assistents. I és que els va fer la mateixa pregunta com feia fa uns mesos a la seva galeria per plasmar la resposta en una làmina personalitzada. "Per mi, Cambrils és casa. Sentir-me a casa, que puc descansar la ment tot i que aquí no deixo de treballar. No podria marxar d’aquí i no tornar", va respondre l’artista arran de la curiositat d’una de les persones. 

Pau, univers, casa, far, mar, amor, història, calma, la posta de sol o l’albada van ser algunes de les definicions que el David va dibuixar en directe. Un regal únic en una nit plujosa d’hivern molt especial.