En aquests dies es compleixen prop de 120 anys de les primeres grans exposicions d'obres de van Gogh a París i Berlín, però especialment a Amsterdam que va tindre lloc en els mesos de juliol-agost de 1905, un esdeveniment de crucial importància, puig que va marcar un abans i després en la vàlua de l'obra d'aquest insigne artista, fins llavors  desconegut i gens apreciat. Fins i tot ell mateix considerava que les seves obres no tenien cap valor artístic. Aquest article parla de persones i circumstàncies que van portar a fer que sorgís la llegenda de Van Gogh com avui la coneixem.

Notes biogràfiques

Van Gogh va nèixer el 30 de març de 1853 a Holanda, a la ciutat de Zundert, pocs kilòmetres al sud de Breda i prop de la frontera amb Bèlgica. Va morir a l'edat de 37 anys a França a la petita ciutat d'Auvers-sur-Oise (prop de París) el dia 29 de juliol de 1890, és a dir, ara fa 133 anys. 

El pare (Theodorus), pastor protestant i la mare (Anna) van tindre 6 fills, 3 nois i 3 noies, sent Vincent el fill gran. Ja de jovenet era més aviat solitari, de caràcter canviant i inestable, i va assistir a l'escola de manera irregular i deixant-la del tot quant tenia 15 anys. Ell mateix deia de la seva joventut que va ser "trista, freda i estèril". 

Gràcies al seu oncle, germà del pare, amb 16 anys entrà de venedor a la galeria d'art Goupil i Cia a Brussel·les.  Sis mesos després fou traslladat a la sucursal de Londres i al maig 1875 va ser novament traslladat, aquesta vegada a París.

Cansat del món comercial de l'art, es concentra en l'estudi de la Bíblia, el que fa que el seu interès per la religió s'incrementi enormement. Està tan motivat en qüestions de religió, que un any més tard es vol inscriure a teologia a la universitat d'Amsterdam, però no va ser admès. Aleshores es fa pastor protestant i és destinat com a missioner a la regió minera belga de Borinage. Pinta i dibuixa als miners i les seves famílies, i l'impressiona molt veure com viuen, el que influí molt en els seus sermons.

L'art no ocupava el centre de la seva vida, però, com ja era costum en ell, de cop i volta l'agost de 1880 es decideix a ser artista pintor traslladant-se a Brussel·les. El seu germà Theo, és qui el manté, ajudant-lo econòmicament perquè segueixi amb la vocació d'artista i pintor. 

L'abril de 1881 torna a casa dels pares on es queda fins Nadal, però arran d'una violenta discussió familiar torna a  marxar aquesta vegada a La Haja, on entrà en contacte amb el pintor holandès Anton Mauve. S’instal·la en un petit estudi, rebent alguns encàrrecs, el que li fa creure que es podrà guanyar la vida. 

Es vol perfeccionar i es matricula a l'Acadèmia de l’Art d'Anvers, però al cap de poc temps penjà els estudis i se'n va a París a viure amb Theo, on aquest era marxant d'art. A París coneix artistes de renom (Ferdinand Cormon, Toulouse-Lautrec, Emile Bernard, etc.) que l'inicien en el moviment artístic impressionista. A finals de 1887 participa en una exposició artística junt amb Pissarro, Gaugin i el seu gran amic Seurat. Sembla que és en aquesta època quan començà a  abusar de l'alcohol. 

Toulouse-Lotrec li aconsella abandonar París i el seu clima inhòspit, i marxa a Arlès (Provença). El seu amic Paul Signac el visità a Arlès, amb qui comparteix les seves preocupacions pel casament de Theo i les angoixes per si deixarà d'ajudar-lo, temor que l’embaràs de la cunyada agreuja. Van ser, afortunadament, preocupacions i angoixes infundades. 

Vincent continua treballant i el març de 1890 pren part en l'exposició que organitzà la Association des Artistes Independents (fundada 1840 amb el lema "sense jutges i sense premis")  presentant 10 de les seves obres. Va recollir  l'elogi de Gaugin, però res més,  sense vendre ni un sol quadre. 

Llavors decideix mudar-se a Auvers, i de pas visità el seu germà a París. El germà, que era el seu marxant i confident,  guardava tots els quadres i obres que Vicent havia  pintat durant la darrera dècada. El nombre total d'obres de van Gogh s'estima en unes 900, de les quals, en vida només una es va vendre: "La vigne rouge" (1888).

La seva mort ha sigut font de moltes especulacions, però la interpretació més acceptada és la del suïcidi. Altres tesis especulen amb l'alcoholisme de van Gogh (bevia molta absenta) i inclús amb malalties mentals i infeccioses (sífilis), aspectes que no es consideraran en aquest article.

Origen de la llegenda

Una llegenda, al contrari d'un compte,  té un nucli real i veritable. Els continguts han succeït, explicant-los una vegada darrere l'altra però fent-hi afegits. En els comptes els noms són imaginaris, en les llegendes, en canvi, són reals. En el cas de van Gogh la seva vida és llegendària i memorable, devent-se en gran manera al neguit de dues persones: el seu germà Theo i l'esposa d'aquest Johanna ("Jo") Gesina van Gogh-Bonger, puix que gràcies a elles no s'ha perdut ni el record i ni la seva valuosíssima obra artística. En vida Vincent va ser un gran desconegut i sense que les seves obres fossin apreciades ni reconegudes. En canvi, avui dia és un dels grans si no el més gran pintor que va obrir la transició de l'impressionisme a formes més modernes de l'art. ¿Com ha sigut possible un capgirament d'aquestes dimensions?

Recordem que Theo va ser l'únic i gran suport que Van Gogh va tenir durant tota la seva vida i en morir fou Theo qui heretà totes les seves pertinences  (quadres, dibuixos, cartes, escrits, etc.). A causa de la manca de compradors, Theo, que era el seu marxant, conservava en dipòsit pràcticament totes les obres i encara que va voler donar a conèixer l'obra del seu germà mort, ho va fer de manera tímida i desencertada (petites exposicions a casa seva). 

Theo mori en el mateix any pocs mesos després de Vincent, justament quan estava preparant una exposició de les seves obres. Llavors tots els béns de Vincent i els seus propis passaren a la viuda, "Jo", que encara no tenia trenta anys.

"Jo" era una dona intel·ligent, molt instruïda, de bona família, professora d’anglès, que de soltera havia treballat al British Museum de Londres. Després de la mort del marit, escriu en el seu diari, que estava disposta al que fos per a portar endavant el seu fill, fruit del matrimoni amb Theo, i al mateix temps volent decididament que l'obra del seu cunyat, Vincent, fos coneguda i apreciada, ja que ella estava convençuda que la seva obra tenia un valor universal. Tasca molt difícil doncs Theo, tot sent el seu marxant, no va aconseguir treure a Vincent  de l'anonimat artístic. 

"Jo" va vendre el pis que tenien a París i es traslladà a Bussum, ciutat situada a uns 27 km d'Amsterdam, on va posar un negoci d'hostes, decorant les parets del local amb els quadres de van Gogh. La idea del negoci amb un hostal va sorgir per la situació geogràfica de Bussum que disposava d'una línia directa de ferrocarril amb Amsterdam, el que atreia visitants de moltes menes, però, per altra banda, i ateses les idees socialistes i feministes de "Jo", la instauració per aquell temps del "descans dominical dels treballadors", la va moure a oferir quelcom especial per al temps lliure. Tot plegat podria ser bo pel seu negoci i a la vegada donant a conèixer l'obra del cunyat. 

Tanmateix, "Jo" buscà altres camins més eficaços per a donar a conèixer l'obra de Vincent, anant a visitar marxants i galeries i ho feia acompanyada del seu fill encara infant (segurament per a impressionar) i amb algun quadre sota el braç.  Aprofitant coneixences del seu difunt marit, Theo, va fer contactes amb la famosa galeria d'art Bergheim-Jeune (París), i va aconseguir que els germans Joseph i Gaston Bernheim-Jeune acceptessin 10 quadres de van Gogh per a exposar-los. Va ser la primera exposició, diguem-ne, important que va durar fins finals de març de 1901. La ressonància entre el públic francès va ser mínima, però no per a tothom. Un galerista alemany, Paul Cassirer, que ja coneixia a Theo van Gogh, va quedar impressionat i en aquell mateix any ell va ser la força organitzadora que va portar van Gogh a Alemanya, manegant exposicions en les ciutats més importants (Berlín, Hamburg, Munich, Dresden, Frankfurt a. M,...). L'impacte va ser enorme i abans de la Primera Guerra Mundial a Alemanya, tant organitzacions públiques com privades, van adquirit més de 120 quadres de l'holandès, en aquells moments el país del món que mes pintures de van Gogh tenia.

Tot van ser esdeveniments va contribuir a que se'l conegués arreu, però el més significatiu, històricament parlant, va ser com van rebre aquesta nova pintura, la de van Gogh, els artistes alemanys, particularment els que representaven l'expressionisme, i ho expressaven dient: Fer per van Gogh, es la historia d'un amor alemany.

Després de la mort del seu marit, Theo, "Jo" va reunir i conservar totes les pintures ( mes de 900 quadres) i dibuixos (mes de mil), així com les cartes (unes 900) que es van escriure els dos germans, quelcom importantíssim per a conèixer historia personal de van Gogh, ordenant-les  i traduint-les a l’anglès, i publicant-les  per 1^a vegada en 1914 amb el títol: The Letters of Vincent van Gogh. Aquesta ingent tasca es considera un dels factors que més han influït i contribuït a conèixer la historia o si es vol a la creació de la llegenda del pintor.

Com ja s'ha apuntat a l'inic de l'article, en 1905 també es va produir un gran avanç en la difusió de l'obra de van Gogh (Figura 5).  "Jo" va aconseguir que el Museu Stedeljik d'Amsterdam li permetés exposar 234 pintures i 197 dibuixos del seu cunyat, però se li va exigir el pagament del lloguer dels espais, costos als quals se sumaren els dels pòsters anunciant l'exposició, catàlegs, llista d'invitacions, etc., però ella va fer front a tots aquests reptes amb èxit. Sembla doncs que l’actitud del museu no va ser primerament per promocionar a l'artista, sinó més aviat per fer un negoci més. Aleshores “Jo” va mirar per als seus interessos i entre les obres exposades, "Jo" va incloure algunes, com per exemple "La Nuit étoilée" (Figura 6), que amb anterioritat havien estat jutjades molt negativament per la crítica. Un atreviment i desafiament que de segur va contribuir a l'èxit del projecte.

L'exposició va ser un èxit amb més de 2000 visitants, compensant-la de les enormes despeses. A partir d’aquí i a part d'Alemanya, la fama de van Gogh va augmentar de manera quasi meteòrica. Els preus dels seus quadres en pocs mesos se'n van multiplicar 3, rebent "Jo" peticions de centres europeus i dels Estats Units per exposar les obres del cunyat. 

La lluita personal de "Jo" va consolidar el seu esperit feminista i també socialista, puix que ser dona en els cercles avantguardistes de l'època era una dificultat molt gran a causa del masclisme imperant.

Insistim en el fet que les dues figures que més han fet per salvar i difondre la figura i obra de van Gogh han sigut sens dubte el germà Theo i sobretot la seva cunyada "Jo", qui, malgrat que ella i Vicent a nivell personal no es van entendre mai,   va saber estar per damunt dels conflictes, defensant-lo  convençuda del valor artístic i històric de l'obra de Vincent. 

En l'actualitat un besnet de Theo van Gogh, és a dir, un besnet-nebot de Vincent, que es diu Vincent Willem van Gogh, advocat de 69 anys, ha continuat la tasca de la seva besàvia "Jo", a l'haver negociat amb el govern holandès i aconseguit la creació del museu van Gogh a Amsterdam (Figura 7), inaugurat l'any 1973.