Habitatge
L'Ajuntament renova el conveni de l'Oficina Local d'Habitatge fins 2027
L'oposició critica que la Generalitat «s'espolsi competències» i demana que s'optimitzi un servei que comptarà amb una dotació de 128.000 euros pel 2024
El ple municipal va aprovar el passat 26 de gener la renovació dels convenis de gestió de l'Oficina Local d'Habitatge (OLH) amb la Generalitat i l'encàrrec de gestió de les funcions d'aquesta oficina de l'Ajuntament a INGESOL. Aquest conveni es firma pels pròxims tres anys –és a dir, fins el 2027– i consta d'una dotació econòmica de 128.000 euros per l'any 2024.
Tal com va explicar en el ple Gemma Balanyà, regidora d'Organització, l'OLH ofereix aquest servei des del 2003. La dotació econòmica pel 2024 és de 128.000 euros i, tot i que el cost de servei no està cobert al 100%, és a dir, que és deficitari, és decisió del govern continuar i apostar per aquest conveni per tot el que aporta. “La OLH no neix per ser una immobiliària, sinó que és un servei de caire social encarat a la ciutadania”, apuntava Balanyà.
La regidora també va posar a disposició pública les dades de l'OLH de l'any passat. Durant el 2023 es van gestionar més de 150 habitatges, 267 inscripcions al registre de sol·licitud d'habitatge de protecció oficial i es van tramitar més de 800 expedients de subvencions pel lloguer i pel pagament de la hipoteca. El retorn total del servei per l'Ajuntament és de més d'un milió d'euros, tot i que això inclou també les hipoteques i no només el lloguer social.
La cessió de competències de la Generalitat aixeca crítiques de Vox
Tot i que els dos convenis van tirar endavant, l'oposició es va mostrar crítica amb el fet que la Generalitat s'espolsi la gestió d'aquestes competències en habitatge. Vox, que va votar en contra dels tres punts que feien referència a l'OLH, va ser el partit que més va criticar les funcions de l'oficina. “La Generalitat atorga el privilegi –entenguis la ironia– de fer la tramitació d'aquest tipus de gestions i la realitat és que l'Ajuntament ha de mantenir les oficines, els treballadors, etc.”, apuntava Isabel Segarra, portaveu del partit, “a més, poden penalitzar el no compliment d'uns objectius que ells mateixos estableixen... No em diran que no tenen morro”.
El partit d'extrema dreta també va apuntar a que, durant els períodes de l'any en els quals no hi ha subvencions en aquest àmbit, els treballadors de l'OLH “estan lligats de peus i mans pel que fa a competències i capacitat d'actuació”. Gemma Balanyà va discutir aquest fet i va convidar els regidors de Vox a visitar l'oficina ubicada al carrer Cardenal Vidal i Barraquer: “dir que la OLH només treballa quan hi ha subvencions és tenir un desconeixement total de la feina que es fa allí en el dia a dia i, a més, hi ha convocatòries durant tot l'any”.
Debat sobre l'optimització del servei
La resta del partits de l'oposició sí que van donar suport als punts –el PP es va abstenir i l'NMC va votar a favor–, però també van posar en dubte el funcionament del servei. David Chatelain, portaveu del Partit Popular, va opinar que la OLH “no és un servei que es pugui dir que funciona extremadament bé ni presenta unes xifres que captació de pisos bones”, i que s'hauria d'estudiar la possibilitat de seguir oferint aquest servei. Per la seva part, Oliver Klein, del Nou Moviment Ciutadà, va admetre que, tot i que votava a favor, el debat sobre la rentabilitat de la OLH “es pot obrir”, ja que, sota el seu punt de vista, hauria de tenir “més recursos, més autonomia i més independència per fer les seves pròpies polítiques”.
La regidora d'Organització va admetre que “hi ha reconduccions i millores que es poden fer, com a tots els serveis” i també va avançar que el govern està treballant en el Pla Local d'Habitatge (PLH), un document que “farà una diagnosi i marcarà les polítiques d'implementació d'habitatge en els pròxims sis anys”.