Miquel Àngel Pradilla Cardona, catedràtic de Sociolingüística catalana al Departament de Filologia Catalana de la URV, va fer una anàlisi de la situació de l'ús i el coneixement de la llengua catalana al Camp de Tarragona, dins el cicle de Veus Cambrilenques, que organitza el Museu d'Història de Cambrils i el Campus Extens de la URV. Pradilla, que primer que tot va agrair la distinció de cambrilenc -viu a Cambrils des de fa més de 10 anys-, va basar la seva exposició en unes enquestes realitzades entre els anys 2003 i 2018 que donen unes dades de l'evolució de l'ús social del català, en el que es coneix com a vitalitat etnolingüística. D'entrada, les dades del Camp de Tarragona reprodueixen força les dades generals de Catalunya amb un comportament lleugerament millor. Amb dades de l'any 2018, al Camp de Tarragona un 94,4% diu entendre el català; un 82,4% el sap parlar; un 87,8% el sap llegir i un 68,1% el sap escriure. Amb aquestes dades i atenent a l'evolució dels anys es conclou que hi ha hagut una evolució positiva tot i que en l'apartat de parlar i entendre la llengua catalana hi ha un estancament.

En l'anàlisi de la situació lingüística, Pradilla va diferenciar entre el grup de gent que té el català com a llengua inicial, és a dir la llengua d'herència, i els que tenen el català com a llengua d'identificació, o llengua d'ús més habitual. La dada positiva és que aquest segon grup és 11 punts més alt que el primer. Segons Pradilla, "allò que incrementa la identificació de la llengua és la seva utilització. Els catalans no hem deixat de parlar el català, el que passa és que hem perdut pes per causes demogràfiques". De la dècada dels 50 fins al 1975 es va produir una arribada a Catalunya de prop d'1,5 milions de persones vingudes de diferents zones de l'estat espanyol. En els darrers anys d'aquest segle XXI s'ha produït una altra gran onada migratòria procedent d'altres parts del món.

Minorització de la llengua

Miquel Àngel Pradilla va explicar que la llengua catalana ha quedat minoritzada per l'entrada de molta gent de fora que "ha tensionat el català. Els autòctons hem d'assumir la responsabilitat que ens pertoca pel que fa a l'ús de la llengua. El multilingüisme ha vingut per quedar-se i hem de saber situar-nos dins aquesta nova situació". Pradilla també va ser crític amb el model lingüístic oficial "que va funcionar fins al tombant del segle XXI. A partir d'allí es va produir un relaxament "oficial"". El catedràtic de Sociolingüística veu clar que "cal un nou model lingüístic educatiu i cal adaptar-lo a la nova realitat", atenent a la situació de poc ús de la llengua catalana entre els adolescents.

Miquel Àngel Pradilla també va repassar els diferents territoris de parla catalana i va dir que la situació al País Valencià es força dolenta i que es troba en procès de reculada pel que fa a l'ús de la llengua catalana. Pel que fa a les Balears, es va aguantant i on hi ha hagut un model d'èxit en els darrers anys ha estat a Andorra quan des del govern del país, a meitats de la dècada dels 90, van aplicar mesures de protecció. Tal com va dir Pradilla, "la "gestió de l'ecosistema" és clau per impulsar la llengua, "molta gent, quan identifica la llengua aamb el poder, canvia el xip", va dir.