Cultura

Cambrils Pensa

Cambrils Pensa posa els ulls a Gaza: «Ara mateix arriben més morts que ferits»

Pau Vidal, activista, i Carlos Ramos, Cap de Missió de Projectes de Metges Sense Fronteres, protagonitzen una conferència sobre el conflicte Israel-Palestina

Per Andreu Dalmau

Pere Vidal, a l'esquerra, i Carles Ramos, a la dreta, durant la xerrada
Pere Vidal, a l'esquerra, i Carles Ramos, a la dreta, durant la xerrada | Andreu Dalmau

El conflicte entre Israel i Palestina està més present en el debat de l’opinió pública que mai. Ahir al vespre, al Centre Cultural, cambrilencs i cambrilenques van poder escoltar la veu de dos testimonis directes que van relatar la barbaritat que s’està vivint ara mateix a la franja de Gaza i que s’ha viscut durant tants anys a tots els territoris palestins ocupats per l’estat israelià.

En el marc del cicle Cambrils Pensa –organitzat per ACTE i el Banc del Temps– es va projectar el documental Objector que exposa les causes i les conseqüències del rebuig d’una adolescent israelita a fer el servei militar obligatori. Pere Vidal, activista que ha viscut a Israel i a la Palestina ocupada, va explicar, en el col·loqui posterior, la increïble “militarització de la societat” al país jueu. “Els seus militars són com per a nosaltres els bombers”, afirmava, “a més, hi ha una connexió total entre el poder polític i el militar, una porta giratòria”.

En el documental es pot apreciar com la jove Atalya s’enfronta a part de la seva família i a la societat que l’envolta, a pesar del risc d’exclusió que suposa, per mantenir-se ferma en les seves conviccions: no formar part d’un exercit que ocupa els territoris del país veí. La protagonista del film va estar gairebé un any empresonada per negar-se a complir amb el servei militar obligatori.

La situació actual a Gaza

“Els companys que estan a Gaza no havien vist mai el que està passant ara”, explicava Carlos Ramos, Cap de Missió de Projectes de Metges Sense Fronteres, al públic que omplia la sala d’actes. Ramos ha estat més de dos anys a Palestina i la desesperació amb la qual parla denota la urgència de la situació. La seva ONG “fa el que pot”, però, darrerament, als pocs centres sanitaris que queden a Gaza “arriben més morts que ferits”.

Precisament, Ramos demana que “es deixin d’atacar les instal·lacions sanitàries i que es faci un alto al foc durador per permetre l’entrada d’ajuda humanitària”. Segons el Cap de Missió de Projectes de Metges Sense Fronteres, tot el necessari per garantir els serveis bàsics a la Franja està esperant a Egipte, però Israel no permet que passi per la frontera. “Nosaltres som neutrals, només demanem que es respectin els drets humans”, exposava.

Més enllà de la guerra actual, el conflicte entre aquestes dues nacions és de difícil solució segons els dos conferenciants. “La convivència dels dos estats, tal com es pretén fer, és totalment inviable”, apunta Vidal, “soc partidari de què es creï un sol Estat i que es doni la nacionalitat a tots els palestins, però això no ho permetrà mai Israel, perquè aleshores correrà el risc de què un partit àrab guanyi unes eleccions democràtiques”. En aquest carreró sense sortida es troba un conflicte que Pau Vidal pensa que Israel “vol acabar, acabant amb tots els palestins”.

Comenta aquest article