Amb 7 anys acabats de fer, la cambrilenca Dolors Granell va veure com els soldats franquistes afusellaven el seu pare, Joan Granell Martorell, a la muntanya de l’Oliva de Tarragona. Era el 24 d’agost de 1940. Aquella imatge va marcar la seva vida i l’ha acompanyat per sempre. Ara, amb 90 anys, encara ho recorda com si fos ahir. Joan Granell Martorell va ser un dels 690 –689 homes i una dona– condemnats a mort pel règim franquista a la demarcació de Tarragona. Amb 33 anys d’edat va ser l’únic cambrilenc que va morir afusellat un cop acabada la Guerra Civil, després d’un procediment sumaríssim.

Exposició "Les presons de la repressió franquista a Tarragona"

El passat 8 de febrer s’inaugurava a l’antic centre penitenciari de Tarragona, l’exposició Les presons de la repressió franquista a Tarragona. L'acte, entre d'altres personalitats, va comptar amb la presència de la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i del director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses. Es tracta d’una mostra que vol donar a conèixer les diferents presons que van estar operatives a la ciutat –des de la coneguda presó de Pilats fins a l’emplaçament de la mostra que va ser construït per centenars de soldats republicans sotmesos a treballs forçats i inaugurat l’any 1953–, així com les condicions en què vivien els reclusos, amb la voluntat d’homenatjar aquelles persones que van patir la repressió. La mostra, que està formada per deu plafons explicatius ubicats en diferents indrets del centre penitenciari, finalitza amb les darreres execucions per garrot vil que hi va haver a l’estat espanyol. Una va ser la de Georg Michael Welzel, que va tenir lloc a Tarragona, i l’altra la de Salvador Puig Antich, a Barcelona, el 2 de març de 1974.

"La mare ho ha passat molt malament i, ara amb 90 anys, encara diu que no hi ha dia que no s’enrecordi"

Dues de les filles de la Dolors Granell –la Pilar i la Sara Folch Granell– han explicat a revistacambrils.cat alguns detalls d’aquest emotiu acte, així com la dura vida que li ha tocat viure a la seva mare. "A l’acte, la mare hi va ser present com l’única supervivent directa d’alguns dels represaliats que formen part de l’exposició fotogràfica. Hi van assistir alguns néts, però ella, amb 90 anys, era la filla d’un dels afusellats a Tarragona. Va ser un acte molt emocionant i un reconeixement a la seva lluita per les llibertats. La mare ho ha passat molt malament i, ara amb 90 anys, encara diu que no hi ha dia que no s’enrecordi" ha dit la Sara Folch.

"Reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i de la democràcia durant la Guerra Civil i la dictadura"

A l’acte, la Dolors Granell va rebre un diploma de la Generalitat en el que hi diu: "en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i de la democràcia durant la Guerra Civil i la dictadura franquista". La Sara ha comentat emocionada que, "ella està molt agraïda per aquest reconeixement al nostre avi. No vam conèixer l’avi però sí la nostra mare i sabem com de forta ha estat sempre i els farts de treballar que se n'ha fet per tirar endavant (van ser propietaris del xiringuito Copacabana a la platja del Regueral des de l’any 1957 fins el gener de 1993). A l’acte ella va dir que ‘el millor de la meva vida han estat aquests quatre fills meravellosos que he tingut, però ho he passat molt malament, amb una vida molt dura’. En acabar l’acte, tothom va anar a felicitar-la i a donar-li les gràcies per ser una dona tan valenta".

"A través de les reixes va veure el seu pare i va dir ‘papa’. Al moment, els soldats van disparar i ella va quedar en shock. Li van disparar tres trets al cap i el van rematar al clatell"

Joan Granell Martorell va marxar a l’exili a França un cop acabada la guerra, però a Cambrils havia deixat dues filles petites. Les seves netes, la Pilar i la Sara, expliquen que, "l’avi trobava molt a faltar les seves nenes i va voler tornar per veure-les; malgrat que li van dir que no ho fes perquè era perillós. Quan va tornar a Cambrils, el van delatar i el van apresar. El van portar a la presó de Tarragona". Segons ha detallat la Pilar: "l’avi va deixar una carta de comiat (escrita el 23 d’agost de 1940). En aquesta carta –que encara es conserva– i pensem que el mateix dia de l’execució, els seus pares el van anar a visitar i van portar la nena petita –la Dolors–. Sembla ser que van deixar la nena sola en una sala, li van dir que no es mogués, però ella va veure unes escales, les va pujar i va arribar fins un terrat on hi havia unes reixes. A través de les reixes va veure el seu pare i va dir ‘papa’. Al moment, els soldats van disparar i ella va quedar en shock. Li van disparar tres trets al cap i com que encara es va quedar dret, el van rematar amb tres trets més al clatell. Oficialment, a la causa de la mort hi posava: hemorràgia interna". Totes dues germanes diuen: "no vam conèixer l’avi, però la nostra mare –que encara té el cap molt bé– doncs això li ha afectat molt al llarg de tota la seva vida, ho ha reviscut sempre".

L'indult de Joan Granell va arribar a l'Ajuntament de Cambrils, però es va "traspaperar" i no es va arribar a temps d'evitar el seu afusellament

A aquesta crueltat, després es va conèixer que la mort del Joan Granell Martorell s’hauria pogut evitar. La Pilar explica que, "van demanar l’indult a Madrid, se li va concedir i el van enviar a l’Ajuntament de Cambrils. Quan ho van enviar, la persona que el va rebre o el va veure, en comptes de posar-ho damunt de totes les coses que s’havien de fer aquell dia, el va amagar a sota de tot de la pila de papers. Quan faltaven poques hores per a l’execució van tornar a trucar a Madrid i van pregunar si s’havia enviat l’indult i des de Madrid van insistir que l’havien d’haver rebut segur. Els van dir ‘busqueu perquè tenim constància que això s’ha enviat’. Van buscar aquest paper de pressa i el van trobar traspaperar, però no van arribar a temps. Encabat es va saber qui ho havia fet" lamenten les netes d'en Joan. "Aquest paper va arribar a l’Ajuntament, es va ‘traspaperar’ i no es va arribar a temps. Després van dir que si havia arribat el dia següent…". "La mare sempre va ser una dona molt dura i molt forta. Amb aquest esperit de supervivència i, després que pel poble parlessin malament d’ella i de la seva germana per ser dues nenes orfes, doncs una vegada va agafar a una d’aquestes persones, el va atonyinar i li va dir 'assassí'".

Orfa de pare i de mare amb només 7 anys

La Dolors, amb només 7 anys, i la seva germana gran van quedar orfes de pare i mare. La seva mare havia mort de tifus, amb 26 anys, quan ella tenia un any mig. Les dues germanes van quedar amb els seus avis. "Era la postguerra, els hi havien pres tot… els avis –en aquella època ja eren gent gran– i, durant un any, van anar deixant les nenes amb diferents familiars del poble, a la Vila, a la Platja… van anar de casa en casa amb tiets, cosins, no les van deixar mai en un orfenat. Van tenir una vida molt dura. A més, només un any després, l’àvia de la nostra mare també va morir –després d’enterrar a dos fills seus– i les nenes van quedar amb l’avi. Amb 20 anys, quan la nostra mare es volia casar tampoc ho va poder fer perquè es va morir el seu avi i va haver d’esperar un any per casar-se. Va entrar sola a l’església perquè no tenia ningú que l’acompanyés i ho va fer vestida de dol, amb un vestit jaqueta de color gris. Ho recorda com si fos avui”.

Tota una vida de patiment i d’un record imborrable. La Dolors ha viscut sempre a Cambrils però des de fa uns 4 o 5 anys resideix al Vendrell amb una de les seves filles. Amb 90 anys encara és una dona molt activa, que es troba bé de salut, fa activitats i va al casal.

L’Apunt

La darrera carta de Joan Granell, hores abans de la seva execució
Els fills de la Dolors Granell conserven la carta que va escriure el seu avi, hores abans de la seva execució, el 24 d'agost de 1940. La carta que es prou llegible i està escrita en castellà diu algunes frases com: "Als meus estimats pares i a les meves estimades filles. El motiu d'aquestes línies son, como podeu veure, que ha tocat l'hora de la meva mort. Els recomando que cuideu de les meves filles. Em despedeixo de tots vosaltres amb molta serenitat (...). Del que estic més content és que no puc saber qui ha estat qui ha donat tots aquests bons informes, doncs jo estic ben content de tot (...). Em despedeixo de tots com un home, sense haver-me penedit de res. Cuideu de les meves filles i recordeu-los-hi tot lo meu i que el seu estimat pare ha estat sempre al costat de la família (...). I que, quan les meves filles siguin grans s'enrecordin del seu pare".