Informació general

Xerrada

Les previsions d'Alexandre Deulofeu: l'imperi espanyol es desintegrarà al voltant del 2029

El Centre Cultural va acollir una xerrada, ahir al vespre, al voltant d'Alexandre Deulofeu, polític i filòsof català que amb la seva teoria de la matemàtica de la història va preveure els grans esdeveniments de finals del segle XX

Per Lluís Rovira i Barenys

David de Montserrat, Jaume Alonso-Cuevillas i Juli Gutiérrez Deulofeu, ahir, en la xerrada del Centre Cultural
David de Montserrat, Jaume Alonso-Cuevillas i Juli Gutiérrez Deulofeu, ahir, en la xerrada del Centre Cultural | Lluís Rovira i Barenys

El Centre Cultural va acollir una xerrada sota el títol de "Les previsions de Deulofeu i la independència de Catalunya", que va tenir com a protagonistes a Juli Gutiérrez Deulofeu, David de Montserrat i Jaume Alonso-Cuevillas, que va actuar com a presentador de l’acte. Un acte que va estar organitzat per l'Assemblea Cambrils, amb la col·laboració del Consell Local per la República Cambrils i de les Àvies i Avis per la Independència.

La xerrada i posterior tertúlia, de dues hores de durada, va girar a l’entorn de les afirmacions que el polític i filòsof català, Alexandre Deulofeu, va començar a elaborar abans de la dècada dels 50 sobre els grans esdeveniments que havien de sacsejar Europa i el món al tombant del segle XXI. Juli Gutiérrez Deulofeu, nebot d’Alexandre Deulofeu i autor del llibre La matemàtica de la història: Alexandre Deulofeu o el pensador global, va ser qui va obrir el foc donant detalls de la matemàtica de la història que Deulofeu va teoritzar. Alexandre Deulofeu afirmà que les civilitzacions i els imperis passen per uns cicles equivalents als cicles naturals dels éssers vius. Cada civilització pot arribar a viure tres cicles de 1.700 anys cadascun. Dins de les civilitzacions, els imperis tenen una durada mitjana de 550 anys. Deulofeu també va afirmar que mitjançant el coneixement dels cicles es poden evitar les guerres, considerades innecessàries, fent que els processos esdevinguin pacífics en lloc de violents. També afirmà que la humanitat podrà ser capaç de conèixer-los, d'alterar els mateixos cicles, i que el món ha de tendir a organitzar-se sota la forma d'una confederació universal de pobles lliures.

La desintegració de l’imperi espanyol i la independència de Catalunya

En el cas de l’imperi espanyol, Alexandre Deulofeu hi va posar data per a la seva desintegració definitiva, el 2029. Aquesta data surt de la seva teoria de la matemàtica de la història en la que es calculen els 550 anys de la durada mitjana dels imperis. Atenent que l’imperi espanyol quedava constituït l’any 1479, sumant-li els 550 anys surt la data del 2029 com a data de la seva fi. Juli Gutiérrez va precisar que no s’havia de prendre com a data exacta però si amb molta aproximació.

La teoria d’Alexandre Deulofeu ha servit, a més, perquè molta gent dedueixi que aquesta serà la data de la independència de Catalunya. En aquest sentit, els ponents van dir que la independència no vindrà sola i que dependrà del que fem els catalans de cara a l’estatus posterior a l’esclat de l’imperi espanyol. En aquest sentit, Jaume Alonso-Cuevillas va pronosticar que Catalunya ja serà independent abans d’arribar a aquesta data i que això provocarà un efecte dòmino a altres zones de l’estat.

Tal com van comentar els ponents, Alexandre Deulofeu va ser capaç de preveure la implosió de la Unió Soviètica, la desintegració de Iugoslàvia i la reunificació d’Alemanya, molts anys abans que succeïssin aquests fets. En aquest sentit, Deulofeu també va pronosticar la caiguda de l’imperi francès, en una setantena d’anys, i la del britànic, en un centenar d’anys, així com el paper decisiu que tindrà Alemanya en les regnes d’Europa de cara a un futur imminent. Juli Gutiérrez Deulofeu va dir que per sobre de tot, Europa, Alemanya, tenen un enemic: “el decadent imperi americà i els seus acòlits. El procés que marca la matemàtica de la història no es pot aturar no s’hi haurien de posar entrebancs. El vells estats han de deixar via lliure a la potència germànica”. El debat final va girar a l'entorn de l'actualitat política a nivell estatal i europeu.

 

 

Comenta aquest article