El cicle de primavera de la Cripta es va encetar ahir al vespre amb una actuació delicada a càrrec de Mireia Pintó i Vladislav Bronevetzky. Mezzosoprano i pianista presentaven un programa dedicat al cabaret amb la voluntat les barreres que històricament han separat la música clàssica amb aquest altre més nascut entre bastidors.

A través d’obres de compositors francesos i americans, els dos artistes van transmetre la diversió que s’esperava d’una música enfocada a l’entreteniment. Van obrir el concert quatre cançons de Poulenc i, després d’una breu pausa, es va continuar amb un altre compositor francès, Eric Satié, de qui es van tocar dues peces.

Pintó va fer gala, a través del repertori, d’una teatralitat voluptuosa, necessària sens dubte per dominar aquest gènere, i va despertar rialles entre el públic en més d’una ocasió amb una gestualitat molt marcada. Tanmateix, el més destacable de la interpretació de la mezzosoprano manresana, que ja havia actuat a Cambrils anys enrere en el marc del Festival de Música, va ser l’exhibició d’un domini total de les dinàmiques. En aquest aspecte, la cantant va demostrar tenir una gran complicitat amb el pianista, ja que van entendre’s pràcticament sense mirar-se en un joc de pianissimos i fortes que, en moltes de les peces, clavaven a la perfecció.

El dramatisme de les lletres dels compositors francesos, molt inclinats al romanticisme, va deixar pas, a la segona part del programa, a la comèdia dels compositors nord-americans. Quatre Cabaret Songs de Benjamin Britten i quatre més de William Bolcom van tancar el programa amb un toc d’humor. El concert, però, encara tindria un afegit amb dos bisos: La Puça, de Miquel Ortega, i la reconegudíssima La vie en rose.

El cicle de concerts a la Cripta continua el 10 de març a les 19.30 hores amb l’actuació a càrrec de Moisés P. Sánchez en el marc del festival La Mar de Jazz. Les entrades costen 12 euros i es poden adquirir a codetickets.com.