Les Àvies i Avis van celebrar, ahir, el sisè aniversari de la seva primera concentració. L'acte va aplegar poc més d'una quarantena de persones amb representants de col·lectius d'Àvies i Avis provinents de Mont-roig del Camp, de Reus i de Vic. El director de Revista Cambrils i revistacambrils.cat, Lluís Rovira, va protagonitzar el parlament commemoratiu de la trobada en una concentració que també va tenir un contrapunt musical amb les cançons que va interpretar el tarragoní Xavier Marcos i que es va complementar amb una visita pel Barri Antic i un dinar de germanor que va aplegar unes 35 persones.

Inici a ritme de sardana

La concentració es va iniciar a ritme de sardana que va ser ballada per una part dels assistents. Tot seguit es va encetar el parlament commemoratiu del sisè aniversari, a càrrec de Lluís Rovira. El director de Revista Cambrils va fer un repàs del que han estat els sis anys de mobilitzacions continuades i tal com s'han explicat a través de les cròniques de revistacambrils.cat. En el decurs dels sis anys s'han viscut diferents etapes que van des de les primeres manifestacions a la Plaça fins a les provocacions i en alguns casos fins i tot agressions per part d'unionistes a gent que participaven a les concentracions. Uns fets que van passar en determinats dies dels dos primers estius. En aquesta etapa de mobilitzacions cal fer un incís especial a l'afectació que va produir la pandèmia que va tallar de soca-rel les manifestacions i va suposar un abans i un després en les concentracions setmanals.

Després de detallar els actes celebrats en aquests sis anys pel col·lectiu de les Àvies i Avis, Rovira va acabar dient que "la meva feina de periodista m'ha portat a fer un seguiment intensiu de les concentracions realitzades durant aquests sis anys. Les cròniques de les concentracions setmanals ja omplirien un llibre. Algú, i així m'ho han transmès en alguna ocasió, no ha acabat d'entendre el perquè d'aquesta crònica setmanal que pot semblar repetitiva. Des del meu punt de vista, vaig entendre de seguida l'excepcionalitat d'aquestes protestes; àvies i avis que planten cara i reclamen obertament la llibertat dels presos polítics, primer, i la independència de Catalunya, més tard!. Com diria aquell, “això no s'ha vist mai”. Ens hi hem acostumat, d'acord, però jo, personalment, hi continuo veient el toc revolucionari que la resta de la societat sembla haver aparcat. No cal dir que us felicito i us encoratjo a que seguiu fins que valtros vulgueu."

Tot seguit el cantant Xavier Marcos va encetar el petit concert, amb la interpretació de l'Estaca, i que va continuar amb La cançó dels indignats, de l'obra Els Miserables; Abril 74, de Lluís Llach; Escolta-ho en el vent, de Bob Dylan; Més lluny, de Lluís Llach i va completar el repertori amb la sardana La puntaire. Entremig de les cançons es van intercalar les proclames habituals. Amb el cant dels Segadors es va cloure l'acte. Tot seguit, el director del Museu d'Història de Cambrils, Gerard Martí, va fer de guia a les Àvies i Avis per diferents espais del Barri Antic relacionats amb la Guerra Civil, entre ells el refugi del carrer de les Creus. Un dinar de germanor va posar el punt i final a la celebració deixant palesa la voluntat de seguir trobant-se cada dimecres a la Plaça de la Vila.