El pàdel és un dels esports de moda. Tothom hi juga o coneix algú que ho faci. Per adonar-se només cal entrar en un club com el Global Pàdel de Reus –ubicat al polígon ALBA de Vila-seca– per on, en una tarda normal i corrent de dimecres, hi passen desenes de persones. Si t'hi fixes una mica t'adones ràpidament que aquest esport traspassa barreres d'edat, classe... I també de capacitats físiques.

Assegut darrere el mostrador, atenent els usuaris del club, trobo el Marc Garcia, campió de Catalunya de pàdel en cadira de rodes. Nascut a Barcelona i resident a Cambrils des de fa uns mesos, als seus 20 anys Garcia compagina la seva feina al Global Padel, el negoci familiar, amb els seus estudis en Administració i Direcció d'Empreses i les competicions.

Des de quan vas en cadira de rodes?

Tinc espina bífida de naixement, el grau més baix que es pot tenir. Per sort puc caminar. Faig la meva vida amb crosses i la cadira de rodes la faig servir només per jugar.

Quan vas començar a jugar al pàdel?

Fa només dos anys que practico pàdel en cadira. Abans havia entrat alguna vegada a pilotejar amb la família, però no podia córrer, saltar... Havia practicat altres esports com natació o piragüisme, però pàdel mai.

Dins de la família juguen tots?

Som cinc germans, tots juguem, també el meu pare. Fa cinc anys vam agafar el Global i, els primers tres anys, tot i que em passava el dia aquí, m'havia de quedar fora mirant com jugaven. Un dia vaig conèixer que es podia jugar a pàdel amb cadira i ho vam provar.

En la modalitat de pàdel inclusiu els equips estan formats per una persona en cadira de rodes i una persona de peu

Va ser un gran descobriment, imagino.

L'objectiu de provar-ho era poder venir el cap de setmana i fer el partit amb la família. Al final sembla que ho faig prou bé. Ara competeixo i tot.

Quines diferències diries que hi ha entre el pàdel convencional i en cadira?

L'única diferència és que, a nosaltres, la pilota ens pot botar dues vegades. Dins el partit, el ritme de joc és més lent, degut als dos bots, però poden jugar persones de peu contra asseguts. O la modalitat inclusiva, que és un assegut i un de peu per equip. Està molt bé.

Quan tu competeixes juga tothom en cadira?

Sí, els tornejos de la federació són els quatre en cadira. Però, en el meu dia a dia, jugo sempre contra gent de peu.

«Encara que vagi en cadira, puc competir amb igualtat amb gent de peu i ser millor que molts»

I els guanyes?

Sí, sí. El millor és que, encara que vagi en cadira, puc competir amb igualtat i ser millor que molta gent.

Això et dona més possibilitats de practicar.

Clar. Quan estic aquí al club pel matí sense fer res i els hi falta algú en una pista puc entrar i jugar amb ells amb normalitat. Ara ja estem aconseguint que la gent s'acostumi i quan entro amb la cadira no es queden parats. Ja em coneixen. Saben que és un partit normal i que poden jugar fort.

Al principi devien jugar amb una mica de condescendència.

Clar, em veus amb la cadira i penses que has de jugar fluix, a passar la bola. Però no, s'ha de jugar normal.

«A les classes de pàdel en cadira tenim un grup d'unes quinze persones, però estem segurs de que podria haver molta més gent interessada»

El pàdel ha crescut molt en els darrers anys. El pàdel en cadira també? Ha anat en paral·lel?

Sí. Jo conec gent del circuit que porta més de 10 anys jugant, però ara, des de fa un any i mig o dos, s'està donant molta més visibilitat a tot arreu. Als mitjans, la federació ajuda més... Hi ha circuits com el BePadel de Barcelona, per exemple, que, dins de les categories, també en té una inclusiva: un jugador de peu i un assegut. Coses com aquesta són les que fan créixer l'esport.

Aquí al Global Pàdel doneu classes gratuïtes de pàdel en cadira. Teniu molts interessats?

Tenim un grup d'unes quinze persones, però estem segurs de que podria haver molta més gent interessada i podríem fer més d'una classe a la setmana. Però falta molta visibilitat. La gent no sap que es pot jugar al pàdel en cadira. Si jo, que tinc un club i una discapacitat, no ho sabia... Segur que n'hi ha molts altres que no ho coneixen.

Quan tens una discapacitat des de petit, costa atrevir-te a fer esport?

Costa més que per algú que no té cap discapacitat per falta de visibilitat. En el meu cas, fins fa res no sabia que hi havia bàsquet, no sabia que hi havia tenis... Els que surten als Jocs Paralímpics una mica més... Però falta molta visibilitat.

Parlant ja sobre la vessant competitiva. Aquesta és la teva segona temporada com a federat i ja has guanyat el Campionat de Catalunya.

La primera vegada que vaig participar vaig quedar segon i, en aquesta, he quedat primer. Millor del que m'esperava. Si que he entrenat molt i he jugat moltes hores, però no m'esperava aconseguir-ho tan aviat. Ara el complicat és mantenir-ho.

Està pujant molt el nivell?

Sí, la gent millora constantment. He de seguir jo també.

Com està el panorama competitiu a nivell nacional?

A la resta de l'estat ja fa temps que van començar. Hi ha molt nivell en comparació a Catalunya. Els bons de veritat són molt bons. N'hi ha que guanyen els Opens nacionals bastant sobrats.

D'on són els millors jugadors?

El número 1 és de Bilbao, també n'hi ha a València... A Madrid, sobretot, hi ha molta gent que està al top. Aquí a Catalunya, la majoria estan al Padelàrium, a Gavà. Són un grup que entrenen cada setmana dos dies. Per aquí a Tarragona estic jo i un altre company. Ja està.

I a nivell internacional?

A Argentina està creixent molt i a França hi ha nivell. Hi ha tres o quatre jugadors francesos que venen del tenis, estan federats a Espanya i competeixen aquí a bon nivell.

Aquest cap de setmana organitzeu el I Open en cadira de rodes del Global Padel que correspon a la vuitena prova del Campionat d'Espanya. S'han apuntat 16 parelles de tot l'Estat. Com d'important és per la visibilitat de l'esport al territori organitzar aquest campionat?

Hem fet tot el que hem pogut per parlar amb els mitjans. En comparació amb altres tornejos que he jugat estem

«Hauríem d'entrar dins de la Federació de Pàdel, suposo que aleshores hi hauria més avenços»

fent molta promoció. Esperem que vingui molta gent a veure'ns. Tots els habituals del club em coneixen, m'han vist jugar, i els he animat a que vinguin.

Es difícil organitzar un campionat d'aquestes característiques?

És complicat perquè hi ha molt poques ajudes, sobretot per part de la Federació. El que et dona més feina és trobar empreses privades que vulguin patrocinar, perquè et demanen un mínim de diners per garantir els desplaçaments dels jugadors. A més, com que els jugadors no tenen ajudes per apuntar-se, quants més patrocinadors tinguem, més barat podem deixar l'allotjament, el menjar, etc. Això és el que fa que més parelles s'acabin apuntant.

Esteu dins de la Federació de Pàdel?

Ara mateix no, estem dins de la Federació Catalana d'Esports de Persones amb Discapacitat Física, però amb el pàdel no hi ha moltes ajudes. Hauríem d'entrar dins de la Federació de Pàdel, suposo que aleshores hi hauria més avenços.

Aquest cap de setmana fas parella amb el David Gutiérrez.

Serà la primera vegada que juguem junts. Ell és de Cantàbria. Ens coneixem d'altres tornejos.

I com heu acabat fent equip?

En el pàdel en cadira, cada jugador té una puntuació depenent del grau de minusvalidesa que té cadascú. Dins de pista es poden sumar cinc punts entre els dos integrants de l'equip. Jo tinc un 4, per tant necessito algú que tingui un 1 per jugar. Al final ens coneixem tots, sabem la puntuació que té cadascú i anem buscant una parella amb qui puguem jugar. Amb el David jugarem aquest campionat, però no ho havíem fet fins ara.

Directament a la competició?

Entrarem a pista i com surti [riures].

Quin nivell hi ha entre els inscrits? Teniu possibilitats?

Hi ha un nivell alt. Ens ha tocat contra un andalús i un madrileny que juguen bé. Tenim opcions, però s'ha de jugar el partit.

Com funciona el campionat?

És una eliminatòria. Hi ha un quadre de setze parelles, si guanyes passes ronda, si no, hi ha un quadre de consolació i després es juguen totes les posicions, des del primer fins l'últim. Cada posició et dona uns punts concrets pel rànquing nacional. A final de temporada es disputa una final on hi participen les vuit millors parelles.

Quantes jornades queden?

Queden set o vuit. En total, són unes 16 jornades i els partits es juguen per tot el país. Aquest any he anat a Bilbao, a Cuenca, a Toledo... De moment, vaig 30è a la classificació.

Es nota la diferència entre Catalunya i Espanya?

Sí, sí. Hi ha molta diferència. És una altra cosa.

Com veus el progrés de cara al futur? Podràs arribar a aquest nivell?

Espero que sí. Si segueixo entrenant dos o tres cops de

«Com que jugo sempre amb gent de peu, arribo a la competició i jugo massa fort, quan el que convé és jugar lent»

setmana com ara i jugo tot el que puc... El que passa és que es nota molt la diferència de que ells entrenen amb un grup de jugadors en cadira. Estan més acostumats al ritme, que és diferent. Com que jo jugo sempre amb gent de peu, pot ser més entretingut, però arribo a la competició i jugo més fort, quan el que convé és jugar lent, que es mori la pilota... He d'acostumar-me i canviar el xip.

O fins que s'apunti més gent i puguis entrenar amb ells.

Això seria el millor.