Alan, Nemo, Elvis, Bigotes, Miguelito... Són alguns dels gats que joguinegen pel local de l'associació Amigats Cambrils. La Conchi Berral, la responsable del local –situat al carrer d'Alfons el Cast–, els coneix a tots, tots tenen el seu nom i la seva història al darrere: alguns han nascut a la seu, d'altres han sobreviscut després d'estar molt malalts i altres han estat abandonats al carrer després de viure en una llar i busquen una adopció. Tant ella com la presidenta de l'associació, Maite Cuevas, han atès a revistacambrils.cat per explicar la seva tasca diària i fer una crida desesperada a l'administració per rebre suport econòmic per tirar endavant.

Amigats s'encarrega de la recollida, de la cura i de l'alimentació dels gats

La presidenta de l'entitat i una de les fundadores, l'any 2013, ha explicat que, "Amigats és una associació sense ànim de lucre que s'ocupa de tots els gats del carrer de Cambrils. La nostra tasca és molt diversa i variada". Amigats s'encarrega de la recollida, de la cura i de l'alimentació dels gats. "A vegades ens avisa la patrulla verda de la Policia Local per anar a recollir un gat del carrer o bé ens el porten ells; l'altre dia, per exemple, va entrar un que estava ferit. El nostre veterinari el tenim a Vilafortuny i quan es recuperen i estan en condicions els portem aquí, al nostre local. Si són ferals –després de la seva recuperació– es tornen al carrer o, si són mansos, l'objectiu és donar-los en adopció". Actualment, al local de l'associació hi ha 24 gats. Aquesta xifra no és massa elevada, segons comenten tant la Maite com la Conchi. "Ara hi ha moltes gàbies buides perquè s'han anat fent adopcions –les cries sempre surten més fàcilment–. La gent es consciencia i els adopta amb un contracte: vacunes, esterilització, xip...". Totes dues voluntàries afegeixen però que, "en breu, les gàbies s'aniran omplint amb gates amb cries recollides de jardins o de qualsevol racó del carrer. A vegades també ens deixen caixes amb les cries i els hi hem de donar el biberó fins que es fan una mica més grans. L'any passat, per exemple, ens van deixar una caixa gran amb una gata, un gat i tres cries".

La tasca diària que fan les alimnentadores i alimentadors

A Cambrils hi ha més de 150 colònies de gats registrades. La tasca diària de les alimentadores i alimentadors és imprescindible

Una altra tasca diària i imprescindible és la que fan les alimentadores. Segons ha dit la presidenta d'Amigats, a Cambrils hi ha més de 150 colònies de gats registrades. "Nosaltres les registrem, passem la llista a l'Ajuntament i ho tenen tot actualitzat amb les alimentadores, els gats que tenen... Fa anys s'esterilitzaven els gats del carrer, però des de fa uns anys no es fa tant perquè no hi ha tants diners. Ningú ens dona un euro; la Diputació ens va deixar de donar suport econòmic i l'Ajuntament tampoc ens dona res. L'esterilització dels gats del carrer la fèiem nosaltres des de l'inici de l'associació; ara s'ha 'desmadrat' tot. El veterinari que ens ajuda ens ho fa a un preu d'associació però arriba un punt que portem un any sense pagar-li. Ens passem la vida anant a l'Ajuntament per parlar amb l'alcalde o el regidor, però no hi ha manera ni amb llei animal ni amb res".

Sobre la tasca de l'alimentació de les colònies, la Conchi comenta que, "les alimentadores alimenten els gats comprant els pinsos amb els seus propis diners. Tenim voluntàries que tenen 4 o 5 colònies. Hi ha una altra voluntària que té una vintena. No sabem exactament quantes alimentadores hi ha perquè potser una va pel matí i l'altra va per la tarda. Aquí al local, per exemple, sempre necessitem voluntàries: es fan torns de neteja i de donar de menjar, al matí i a la tarda. D'altres estan malalts i se'ls ha de medicar. En fi, ens encarreguem de tot i de que sobrevisquin en les millors condicions".

"A vegades els alimentadors i alimentadores han de patir que d'altra gent els llenci el menjar, els hi tregui, els trenqui aquests espais d'aixopluc i, fins i tot, els agredeixin"

El funcionament de les colònies de gats al carrer és força peculiar, expliquen totes dues. "Les colònies surten en diferents punts, es formen soles... La gent veu els gats i els hi dona de menjar. Alguns tenen una mica d'aixopluc per resguardar-se, tot per iniciativa dels alimentadors. A vegades els alimentadors i alimentadores han de patir que d'altra gent els llenci el menjar, els hi tregui, els trenqui aquests espais d'aixopluc i, fins i tot, els agredeixin per alimentar els animals. Hi ha gent que no li agraden els gats i venen a fer la guitza" han dit. Els gats de les colònies també tenen un comportament particular. Alguns gats són territorials i no accepten que un altre s'acosti o, fins i tot, com explica la Conchi, "a vegades, les femelles no deixen que un mascle entri en la seva colònia. Per això, si un gat és abandonat –i s'ha criat en una llar– és complicat que sobrevisqui perquè pot ser rebutjat pels altres que ja tenen les seves colònies".

“Neixen al carrer i si no arriben a nosaltres segueixen al carrer, ells són més feliços al carrer

Veure un gat pel carrer és una imatge habitual, formen part del paisatge urbà. "Neixen al carrer i si no arriben a nosaltres segueixen al carrer, ells són més feliços al carrer. Aquí tenim gates que són ferals que pareixen a les seves cries i que no són felices en una gàbia. L'esterilitzem i la deixem anar on estava, al seu hàbitat natural. Tu dona-li de menjar però deixa'l en llibertat; és més feliç. Saps que aquell gat té un lloc on anar a menjar perquè hi ha una alimentadora al darrere. Hi ha molts gats que quan coneixen una llar els hi agrada, però n'hi ha molts d'altres que no. El gat adult que no s'ha criat al carrer és aquell que s'acosta a tu; aquell gat ha estat abandonat. Principalment, són aquests els que ens arriben a nosaltres. Els que abandonen al carrer, pobres, si es moren de pena. Quan arriben aquí arriben deshidratats i hipotèrmics. Ens toca la tasca de treure'ls endavant, donant-los de menjar a la boca. Lluitem dia a dia perquè segueixin vivint. Tenim el cas del Nemo, un gat que ens va arribar fatal perquè es va sentir abandonat”.

Adopcions: molts necessiten una llar on ser feliços

“Hem de donar un gat a la persona que ho necessita; no es pot donar a qui sigui. Has de veure la situació de cada persona i vigilar que el gat vagi a un lloc que sigui estimat i que no sigui retornat després"

Pel que fa a les adopcions, tant la Maite com la Conchi coincideixen en dir que, "les cries són les que tenen una major sortida. Tot i això, a vegades és millor que els gats surtin sent una mica més grans perquè ja saps el caràcter que té l'animal". La Conchi afegeix que, "hem de donar un gat a la persona que ho necessita; no es pot donar a qui sigui. Has de veure la situació de cada persona i vigilar que el gat vagi a un lloc que sigui estimat i que no sigui retornat després. No donem gats per donar sinó en funció del que necessiten. A vegades, nosaltres mateixes, recollim a casa nostra els que tenen menys possibilitats de ser adoptats perquè els hi falta una pota o un ull, etc". La Maite explica que "hi ha gent molt bona que es consciencia i que ve a buscar els gats que més ho necessiten”.

Tant elles dues com totes les voluntàries que netegen el local, que s'encarreguen de l'alimentació i de tota la cura ho fan per un veritable amor altruista als animals. La Conchi explica que, "a mi això em cura, em sento bé amb el que faig. Hi ha dies que és molt dur però també compensa. Quan veus gats com el cas de la Keyla –que va arribar que es moria– i que aconsegueixes que sobrevisqui i estigui bé, doncs és molt gratificant".

Situació econòmica complicada

Quant a la situació econòmica de l'associació, la seva presidenta Maite Cuevas ha dit que, "l'única font d'ingressos fixa és la que ens arriba dels nostres socis. Actualment en tenim 98, i sempre oscil·la entre els 90 o 100. També traiem diners d'algun esdeveniment solidari que organitzem, de la venda de calendaris, de loteria... I també dels donatius de molta gent bona que ens ajuda quan pot. En fi, tot plegat per pagar factures al veterinari, pagar el lloguer del local... On no arriba l'associació arribem nosaltres amb els nostres propis diners, els de les més implicades, les dones que formem part de la junta directa". Totes dues lamenten que d'altres consistoris de municipis propers són més sensibles que el de Cambrils: "a Salou es va fer un refugi per als gats. Jo ho demano i em diuen que no tenen espais ni tampoc tenen cap partida. A Vila-seca, l'Hospitalet de l'Infant o Montbrió donen diners i ajuden a la causa, però aquí res". Segons ha dit la Conchi, "altres municipis ubiquen llocs perquè es pugui resguardar i un punt on menjar, aquí ningú fa res pels animals del carrer”.