L'existència de persones sense llar que viuen al carrer és un problema ben present a la societat actual, especialment a les grans ciutats. Cambrils, en la mesura que va creixent a nivell de població, no escapa d'aquest drama, cosa que genera situacions tristes i a les quals costa trobar solució. Segons ha pogut comprovar revistacambrils.cat, la sala d'espera d'urgències de l'Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat ha estat el sostre de tres persones durant aquests mesos d'hivern.

Tal com han explicat a aquest mitjà treballadors del centre sanitari, sempre ha estat usual, especialment durant l'hivern, que algun sensesostre busqui refugi en aquests espais públics. Tanmateix, aquest hivern han estat tres les persones que han fet servir la sala d'espera d'urgències per dormir, una xifra que “no és habitual”. “Venen aquí a dormir, a beure cafè...”, expliquen alguns treballadors de l'Hospital Lleuger.

Aquestes persones sense llar “no causen problemes”, però els treballadors de l'Hospital Antoni de Gimbernat recorden que “és perillós” estar-se en una sala d'espera d'un centre mèdic per on passen malalts cada dia. “Aquest hivern hem tingut COVID, Grip A... I aquí hi estàs exposat”, apunten. Un altre problema que s'esdevé de la presència dels sensesostre és la higiene que, lògicament, no és bona en el cas d'aquestes persones: “a vegades, la sala fa molta pudor, la gent que ve es queixa i prefereix esperar-se fora”.

Solucions fora de Cambrils

Aquesta situació ha arribat a coneixement de revistacambrils.cat a través d'una de les persones que habiten la sala d'espera. El departament de Benestar Social de l'Ajuntament de Cambrils coneix la seva situació i hi està en contacte per mirar de donar una solució digna. Tal com apunten des del departament, tot i que les xifres d'aquests casos “són molt baixes”, es té consciència de la seva existència i “es vetlla per ells”, sobretot per oferir un allotjament d'urgència en casos de risc. En el cas d'aquesta persona concreta, Benestar Social també va oferir suport econòmic per accedir a transport que el dugui fins a la ciutat on resideix la seva família, ajudes que han sigut rebutjades.

Puntualment, des de l'Ajuntament es pot facilitar algun recurs puntual d'alimentació i higiene personal. El consistori també disposa d'ajuts d'urgència per a accedir a l'habitatge, tot i que la competència està en mans de l'Agència Catalana de l'Habitatge. “Podem ajudar en el pagament de la fiança i en algun mes de lloguer de l'habitatge, però, per disposar de l'ajut, la persona ha de fer la recerca d'habitatge de lloguer i portar a Serveis Socials el precontracte de lloguer o contracte de lloguer”, apunten des de Benestar Social. Igualment, en casos d'urgència, també s'han finançat estades temporals en recursos hotelers sempre que l'estada hagi de ser temporal, és a dir, que hi hagi un compromís posterior de lloguer d'habitatge.

Tanmateix, com que en l'àmbit local no es compta amb un recurs especialitzat d'allotjament de persones sense llar –com si és el cas, per exemple, de Reus, on tenen el Centre Social El Roser–, es disposa d'un conveni amb la Fundació Bonanit de Tarragona, que ofereix un servei d'allotjament, higiene personal i bugaderia per ajudar de manera puntual a les persones que es troben al carrer. Aquest és un recurs d'urgència que s'ofereix durant catorze dies –podent-se prorrogar si es valora necessari– amb el qual es vol fer una reducció de danys i evitar que empitjorin les coses mentre l'administració busca una solució permanent. Durant aquestes estades també es faciliten els àpats necessaris en col·laboració amb la campanya Esmorzar i Caliu de Càrites i l'Ajuntament de Tarragona.

La Fundació Bonanit acull gairebé 400 persones a l'any

Josep Maria Carreto, director de la Fundació Bonanit, explica a revistacambrils.cat que, actualment, compten amb una vintena de llits al seu alberg. El 2022, es van acollir un total de 395 persones que van fer 4.416 pernoctacions. D'aquestes persones, aproximadament la meitat són de nacionalitat espanyola –la meitat d'aquestes, de Catalunya– i l'altre 50% són de l'estranger, especialment del Magreb. Una altra dada significativa és que el 93% dels acollits són homes.

Segons Carreto, la gran majoria de les persones acollides agraeixen tenir un sostre, però hi ha una minoria que, per “malalties o addiccions”, no estan acostumats a conviure amb altres persones i prefereixen no acceptar l'ajuda. “Cada cas té les seves particularitats, depèn del problema que té la persona”, reflexiona el director de la Fundació Bonanit.

Que un municipi tingui una instal·lació per donar solució a aquestes circumstàncies, creu Carreto que depèn de la proporció de persones sense llar que hi hagi al municipi i de les suficiències econòmiques. “És un tema complicat, s'ha de mirar el nombre de casos perquè, si només has de donar solució a situacions d'emergència, potser no cal tenir un equipament”, apunta Josep Maria Carreto.