La sala d'actes del Centre Cultural es va omplir absolutament en la celebració d'una nova xerrada del cicle Cambrils Pensa, organitzat per ACTE i el Banc del Temps. Molta gent va haver d'estar-se a peu dret per escoltar el protagonista, Toni Orensanz, periodista i escriptor que va parlar sobre la batalla de l'Ebre, una de les més sanguinàries de la Guerra Civil. Orensanz va participar, ara fa sis anys, en la gravació del documental Tremolors, produït per Canal Terres de l'Ebre i TAC12, que, en una sèrie de capítols, va explicar diferents aspectes d'aquest episodi històric.

Després de veure la projecció d'un dels capítols, dedicat a la recuperació dels morts enterrats en fosses comunes, el periodista va explicar a l'audiència el que ha significat aquesta batalla i la Guerra Civil en general pel país: “una guerra no finalitza mai, una guerra deixa cicatrius que no s'acaben de curar”. Orensanz creu que va ser decisiu, en matèria de memòria democràtica, que els franquistes guanyessin la guerra, ja que després van tenir quaranta anys per imposar el seu relat i, això, avui en dia, encara es nota. “Tu fas una guerra per imposar una manera de vida”, apuntava el periodista.

Respecte a la batalla de l'Ebre, Toni Orensanz creu que, sovint, s'ha idealitzat aquest episodi explicant-lo de forma èpica i heroica quan el que en realitat va fer el bàndol republicà va ser enviar joves de menys de vint anys a travessar el riu. “Alguns anaven armats només amb granades que els explotaven a sobre, d'altres no sabien ni nedar i d'altres es van entrenar fent simulacres a rieres seques”, apunta el periodista.

L'autor de llibres com L'òmnibus de la mort (2008) o El nazi de Siurana (2016) també va parlar de la seva visió del conflicte com a escriptor. “Tot i que tractem els temes amb la màxima rigorositat possible, en funció de com expliquem les coses que van passar a la guerra encara se'ns encasella, som sospitosos de no mirar en la direcció correcta”, reflexionava Orensanz, que també va confessar que al seu poble, Falset, encara recorden amb rebuig com va escriure sobre l'assassinat de vint-i-set convilatans durant la Revolució del setembre del 36.

«La repressió va afavorir l'assenyalament»

A la tasca de memòria històrica tal com expliquen el Toni Orensanz i tots els testimonis del documental, encara li queda molt de recorregut. El motiu és que, fins fa molt poc, força gent encara tenia por a les conseqüències de recordar i parlar dels traumes del passat a conseqüència de la repressió soferta. “No estem parlant només de la repressió duta a terme per la guàrdia civil, sinó la que duien a terme els teus propis veïns”, explica el periodista, “es va afavorir l'assenyalament mitjançant el convenciment del fet que, acusant, es netejaria la societat de rojos... I va haver-hi gent que, això, s'ho va prendre al peu de la lletra”.

Per sort, aquesta por ha anat desapareixent a poc a poc i, ara, gairebé noranta anys després, es comencen a impulsar iniciatives per recordar aquests fets luctuosos... Com a mínim des d'una part de l'espectre polític. Toni Orensanz creu que les esquerres han fet “autocrítica del que van fer a la guerra”, mentre que, a diferència d'altres països, les dretes espanyoles no. Això, en molts casos, propicia un escenari, encara avui, d'enfrontament.

Després d'escoltar la conferència amb molta atenció, el públic va poder fer les seves aportacions.