El Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, una taula rodona sobre la figura del polifacètic artista montbrionenc Josep Piqué a càrrec del doctor Pere Mestres; d’Assumpta Piqué Franquès, filla de l’artista; de Carme Puyol, coordinadora de la Fundació d´Art i de Pilar Carbassa, familiar de l’artista i patrona de la Fundació d’Art. A través d'aquest acte es va tenir l’oportunitat de conèixer la figura d’aquest pintor, escultor, músic i dissenyador molt vinculat a Cambrils. La taula rodona s'ha fet arran de la publicació d'un reportatge que a la Revista Cambrils del mes de març, fet pel doctor Pere Mestres en el que es parla de Josep Piqué i de la seva obra pictòrica relacionada amb Cambrils.

El regidor de cultura, Jordi Barberà, va obrir l’acte parlant de com havia fet la coneixença amb Pere Mestres, elogiant-lo com impulsor de l'acte. Un acte que va servir per donar a conèixer Josep Piqué Iserte a Cambrils, que per a molts cambrilencs era fins ara totalment desconegut, proposant amb entusiasme que tindria molt merescut que se li dediqués un carrer. Explicà que durant els seus estudis universitaris havia tingut notícia de l'artista quan un dels seus professors els hi va parlar d'una tècnica ideada per Piqué, la Piquégrafia, però que ell llavors no va relacionar l’artista amb Cambrils. A continuació va presentar als ponents per l'ordre d'intervenció.

L’artista va idear la tècnica pictogràfica anomenada Piquégrafia

El doctor Mestres va iniciar el seu parlament referint-se al seu article i fent notar la importància que té conservar la història recent que ens l'expliquen persones encara vives i que tenen un lligam emocional amb allò que transmeten, fet que en aquest cas li ha donat a ell l’empenta per tirar endavant aquest projecte. Mestres va estructurar el seu parlament fent preguntes. La primera va ser explicar com va conèixer a Josep Piqué. Al final dels anys 40 la família del doctor Mestres vivia en una casa de veïns a l'actual carrer del Consolat de Mar, on el pare, que era metge de Cambrils, hi tenia la consulta. No gaire lluny d’allí Josep Piqué tenia una caseta de bany molt àmplia a la platja del Regueral/Prat d'en Forès. L’artista i el pare del Dr. Mestres van fer una bona amistat, fent-li obsequi d'un del seus quadres. Una obra que els pares de Pere Mestres, quan va començar a anar pel món, van donar-li perquè tingués sempre present el seu poble.

L’artista i el pare del Dr. Mestres van fer una bona amistat, fent-li obsequi d'un del seus quadres. Una obra que els pares de Pere Mestres, quan va començar a anar pel món, van donar-li perquè tingués sempre present el seu poble.

Quan Pere Mestres vivia a Alemanya, Maria Teresa Riba, esposa del Dr. Mestres, va fer restaurar-lo quedant en l'estat actual amb una vivesa de colors magnífica i mostrant una visió encisadora del Sorral. A continuació Mestres va anar desgranant situacions i noms de persones amb les quals ha parlat, podent esbrinar on tenia la família Piqué un habitatge al barri del port i que en els anys 40 es van tornar a emprendre les obres de la seva construcció. Malgrat que la gran majoria de cambrilencs no coneixen Piqué, el doctor Mestres va trobar uns pocs, dues persones per ser exactes, que recordaven d'una manera o altra Piqué i la seva família.

A continuació va intervenir l’Assumpta Piqué, filla de l'artista, que amb emoció va recordar aquells temps quan estaven a la platja i dormia a la caseta de bany del pare, sentint la música de les ones del mar, l'arribada de les barques, la subhasta del peix on un home (el Just Massagué), cantava els preus de manera inintel·ligible per als visitants. També recordà l'August Borràs i la seva dona, Providència Roca, ella de Montbrió i ambdós peixaters. Descriu la imatge de la gent del Sorral cuinant en uns fogonets al carrer i recorda al seu pare sempre pintant o més ben dit dedicat a l'art, raó per la que l'any 2018 va voler rendir-li homenatge creant la Fundació Piqué que tot i sent jove, és molt activa ja que duu a terme moltes activitats obertes al públic. Va acabar dient: què poc es pensava el pare que tindria un amic tan fidel!!, referint-se a l’autor de l'article, el Dr. Pere Mestres.

Actes com aquest em porten a presumir de filla de l’artista

Carme Puyol, va mostrar el quadre d'en Piqué que pertany a la família Mestres i comentà que certament ens apropa a un paradís, però que òbviament s'ha perdut per llei de vida. també va fer referència a l’entrevista que recentment Ràdio Cambrils va fer al doctor Mestres i va destacar el poder educador de les imatges. A continuació va dibuixar a grans trets la biografia de Piqué (naixement l'any 1913, estudis d’arquitectura el 1931, sent Jujol el seu mestre que l'inicià en la tècnica de l’aquarel·la). Més tard, s’incorporà a una organització artística anomenada GATCPAC, que Puyol descriu com la Bauhaus Catalana. El 1941 es mou entre Barcelona i Montbrió, per fixar la seva residencia a Reus l'any 1954. Puyol ens parla de la casa pairal de Piqué a Montbrió, on hi ha l’estudi que tenia així com d'una col·lecció de llibres, testimoni de les seves inquietuds intel·lectuals i artístiques. Com a arquitecte actuà a Valls i sobre tot a Riudoms. Destacà l'activitat de l'artista com a dissenyador de mobles, mostrant exemples que són molt atractius i molt actuals. Amb una sèrie de prototips de mobles es va presentar el 1956 al Premi Nacional de Disseny de Mobles del Ministerio de la Vivienda, guanyant el primer premi.

El quadre de Piqué que té la família Mestres ens apropa a Cambrils que és un paradís, però que per llei de vida s’ha perdut

Pilar Carbassa, neboda de l'artista, va explicar com el seu oncle va exercir sobre ella un gran atractiu. Vivia a Reus i va poder gaudir d'un tracte freqüent. En primer lloc, va parlar de les seves vivències personals amb l'oncle. Estar amb ell eren moments en els que et feia pensar, et sensibilitzava pels aspectes essencials de l’obra artística (volum, formes, llum,...). Carbassa ens confia que després de estar una estona amb ell sempre tornava a casa contenta. La casa pairal a Montbrió, Piqué, la va redissenyar fent canvis arquitectònics que aportaren molta més llum a tots els àmbits.

Com a arquitecte va planificar i realitzar quatre places a Tarragona i Riudoms, destacant la dedicada a Gaudí a Riudoms. En les seves creacions preferia usar materials propers demostrant una gran sensibilitat a crear espais ben agradables. En aquest sentit, va parlar de la creació de mobles destacables pel seu disseny i funcionalitat, i també pels seus treballs dissenyant catifes. Com a pintor Piqué valorava molt la mirada, de manera que quan pintava paisatges no els reproduïa com si fos una postal, sinó que anava molt més enllà. Carbassa va acabar expressant un pensament que indica la intensitat del lligam que la lligava al seu oncle: "Josep Piqué em va ajudar a créixer", va dir.

Josep Piqué va contribuir a crear el grup d'artistes ARA (Artistes Reusencs Actuals)

Novament va intervenir, Carme Puyol, i va parlar de Piqué dins el món de l'Art. A Reus va contribuir a crear el grup d'artistes ARA (Artistes Reusencs Actuals), que anava a contracorrent i en què els seus membres pretenien exercir l'art en llibertat, tot considerant que en l'obra s'havien de referir a la realitat, però no copiar-la. En aquell temps Piqué experimentà molt i Carme Puyol ens mostrà obres en les quals es pot seguir com Piqué va canviant el seu llenguatge artístic (bodegons,...). Cap als anys 60, i dins d’aquesta fase de experimentació, desenvolupà una nova tècnica pictòrica: la “Piquégrafia”, creant el que ell en va dir "L'art a l'abast". També es va interessar i molt per la papiroflèxia, tot i que no volia se li donés aquest nom i preferia clarament l'original Origami. Aquesta activitat el portà a participar en reunions de la British Origami Society.

Carme Puyol va seguir parlant de la obra escultòrica de Piqué, en què distingeix l’època del ferro i la del bronze, estenent-se aquesta última uns 18 anys, i va projectar imatges d'exemples força clarificadors. Aproximadament, als 90 anys va disminuir la seva capacitat visual, però lluny de deprimir-se, va canviar i es va dedicar al collage, fet semblant al que va fer Henry Matisse. Per acabar, es van projectar imatges d’obres de Piqué acompanyades de composicions musicals per a piano composades per ell mateix.