Tres músics. Tres instruments diferents. Tres cares d’una moneda. Aquesta és la característica principal del Matthias Van den Brande Trio, la originalitat de cada un dels seus integrants fa que, en les diferències, es trobi una jazz sense comparació, molt rítmic i enginyós. Una música que va sorprendre al públic del Teatre del Casal, ahir, en un concert més de la 16a Mostra Jazz i Blues de Cambrils.

“Tres cares d’una moneda” és el nom del disc que Van den Brande va treure l’any passat juntament amb els seus dos companys i amics: Tijs Klaassen (contrabaix) i Wouter Kühne (bateria). “Som persones molt diferents, personalment i musicalment, però quan toquem junts ens entenem molt bé”, explicava el saxofonista que dona nom al trio. Aquesta complicitat es va veure traduïda en un repartiment del protagonisme i en una molt bona connexió alhora de llegir la ment del solista de torn per acoblar-shi.

La originalitat en els solos és el punt més característic del trio. Especialment destacable la inventiva de Klaasen al contrabaix que, ja fos en pizzicato o amb l’arc, semblava com posseït per l’esperit del jazz tot buscant una varietat de ritmes i jocs tècnics que va entretenir al públic. El bateria, Kühne, també va demostrar una gran destresa tècnica especialment en el seu darrer solo a Covid Blues, un tema que Van den Brande va composar mentre estava malalt a la pandèmia i en el qual la bateria sembla simular una tos infecciosa amb els seus cops a la caixa.

A més de temes propis, el Matthias Van den Brande Trio també va tocar cançons d’altres compositors com Beatrice, del també saxofonista Sam Rivers, o Chelsea Bridge, de Billy Strayhorn. Al final del concert, i després dels aplaudiments del públic, el saxofonista neerlandès va agrair l’organització per haver-lo portat de gira per Catalunya amb la seva banda. El trio va oferir un bis per tancar el seu pas per Cambrils.