Dos anys després del seu debut com a solista a la Cripta, Astrid González ha tornat a oferir tot el seu talent al públic de la sala cambrilenca. Més madura musicalment, més polida tècnicament i amb la mateixa passió, la jove pianista va interpretar el concert n. 1 de Beethoven acompanyada pel Quintet de Corda de Camerata XXI.

L’orquestra en miniatura —integrada per Josep M. Ferrando (violí), Albert Carbonell (violí), Natália Gomes (viola), Amat Santacana (violoncel) i el cambrilenc Gerard Dalmau (contrabaix)— va ser la protagonista de la primera part del concert, interpretant Vistes al Mar. Evocacions poètiques d’Eduard Toldrà. “Si Toldrà hagués nascut a Alemanya en comptes de a Catalunya ara tindria més reconeixement”, va destacar Carbonell presentant una obra contemplativa i figurativa, plena de petits detalls. El quintet va tocar el segon moviment amb calidesa i el tercer amb agilitat. Un gran prefaci pel plat fort de la vetllada.

Astrid González, exalumna de l’Escola Municipal de Música de Cambrils, va sortir a l’escenari amb una calma impròpia d’una noia de 16 anys. Ja experimentada sobre l’escenari i davant del públic, la jove cambrilenca va oferir una interpretació plena de sobrietat i pulcritud tècnica al primer moviment. Al segon, la delicadesa amb la qual acariciava les tecles es podia percebre a través de la música. Llàstima que no se la pogués veure gaire: el petit escenari de la Cripta va obligar a l’orquestra a col·locar-se davant de la solista, cosa no gaire habitual. Més enllà d’aquest detall, la comunicació entre pianista i quintet va ser total i el concert —amb reducció de Vincenz Lachner, per cert— va semblar-se més a una peça de música de cambra. González va tancar l’obra amb un tercer moviment ple de contrastos i de més dificultat per l’orquestra que, tot i així, va preparar un bon embolcall per a la interpretació de la pianista cambrilenca.

Després de diverses ovacions, Astrid González va tornar a sortir a l’escenari per interpretar en solitari el segon moviment de la Sonatina en fa sostingut menor de Maurice Ravel. Un bis on va poder fer gala, de nou, de la seva extrema sensibilitat musical i del seu gran talent. Un talent amb segell cambrilenc.