És possible que el nostre sistema continuï en expansió com ho ha fet fins ara tenint en compte que el planeta Terra compta amb uns recursos finits? L'informe sobre els límits del creixement elaborat pel MIT i publicat l'any 1972 ja afirmava que les dinàmiques de creixement exponencial no són sostenibles i que, abans de l'any 2100, hi hauria un esfondrament del consum a escala global. Sobre aquest difícil exercici de futurisme –o potser no tant– van departir, ahir al vespre, l'economista i pastisser Josep Manel Busqueta i el periodista i diputat a les Corts Valencianes Joan Bordera.

La darrera conferència del cicle Cambrils Pensa –organitzat per ACTE i el Banc del Temps i que ha comptat amb una destacable afluència de públic en totes les xerrades– es va dedicar a parlar del decreixement. Segons Bordera, vivim en una “dècada crucial” per la humanitat: “l'any 2023 ha estat l'any del canvi climàtic, només tenim aquesta dècada per reaccionar... I potser estic sent optimista”. La crisi climàtica és, tant per Bordera com per Busqueta, el màxim exemple del fet que el capitalisme ha arribat als seus “límits biològics” i que, tard o d'hora, hi haurà parts del planeta completament inhabitables, amb totes les conseqüències que això tindria.

«La crisi climàtica és el màxim exemple del fet que el capitalisme ha arribat als seus límits biològics»

Però, i la transició verda que estan impulsant les institucions? “Per molta energia verda que generem, el 80% de la que necessitem ara mateix encara l'obtenim amb combustibles fòssils”, explicava el diputat valencià, “el decreixement no és una possibilitat, és una necessitat”. Busqueta també creu que la proposta de “seguir fent el mateix que fem, però sostenible” no s'aguanta per enlloc: “és una distopia”.

L'economista apunta que ja hi ha un “problema geopolític pel control dels recursos”, per tant, com es podria permetre un creixement continuat de la producció i el consum? Segons l'economista, la solució que té el sistema actual entre mans és clara: “el capitalisme gestionarà el futur creixement executant milions de persones, serà un genocidi”.

Desobediència civil com a solució

Davant aquest escenari dramàtic, tots dos conferenciants l'única solució que hi veuen és la militància social, l'organització i la desobediència civil, ja que el sistema democràtic actual ha demostrat no tenir independència dels poders capitalistes. “Tots els avenços socials que s'han aconseguit al llarg de la història han estat mitjançant la lluita”, apuntava Bordera, “la desobediència civil és imprescindible”.

Tant el periodista com Busqueta, obertament comunistes, proposen un sistema democràtic que funcioni des de la base i que permeti a les comunitats controlar la producció de tot allò necessari per a la vida: “els recursos que ens queden no poden estar en mans del mercat”. Josep Manel Busqueta va enumerar tres punts generals que s'han de dur a terme perquè funcioni aquest nou sistema. “Hem de fer propostes de caràcter universal, aquestes propostes han de ser de caràcter estructural i, per dur-les a terme, hem de passar a l'ofensiva”, va explicar l'economista i pastisser.

Aquests canvis haurien de permetre construir, segons els dos experts, una societat més justa, més igualitària, amb menys hores de treball i més sana; no només per a les persones que siguin partidàries d'aquest sistema, sinó per a tothom. La conclusió més crua de la conferència, però, la va deixar caure Bordera: “sigui com sigui, hem de tenir clar que no podrem seguir vivint com fins ara”.