Les persones que pateixen Alzheimer moren dues vegades: quan deixen de ser conscients del que els envolta i quan realment desapareixen físicament d’aquest món. Aquest fet tant trist com real és la base de la reflexió vital i del llibre d’Alejandro Seral, Morir dos veces, que ajuda als familiars de les persones que viuen aquest procés, també víctimes indirectes d’aquesta malaltia neurodegenerativa, a fer-se més forts a partir de l’adversitat.

“No és fàcil fer una novel·la sobre l’Alzheimer en comptes d’un llibre d’autoajuda”, va explicar Seral en la presentació que va tenir lloc ahir al Centre Cultural. L’escriptor barceloní va haver de viure la llarga lluita del seu pare contra la malaltia, des de que va començar a patir-ne els símptomes quan tenia 41 anys, a partir que li va ser diagnosticada amb gairebé 50 anys; i fins que va morir, amb 70. Aquestes tres dècades han marcat la família de Seral que, amb aquest llibre, tracta de manera metafòrica el procés fent servir històries mitològiques com a mitjà de transmissió.

1,2 milions de malalts a Espanya

Morir dos veces està integrat per sis relats que fomenten “la resiliència i l’esperança” d’aquells que cuiden un malalt d’Alzheimer. El que realment necessiten els malalts i les seves famílies, però, i tal com reivindica Seral, és una major ajuda per part de l’Estat per poder conciliar la malaltia amb les seves vides i, sobretot, per frenar-ne els efectes. “Sembla que en els pròxims 25 anys s’haurà avançat suficient en la diagnosi i la medicina com per prevenir-ho completament o com per retardar-ne els efectes fins edats molt tardanes”, augurava Seral, que ha volgut transmetre aquest pensament positiu a través de la seva novel·la.

Actualment, a Espanya hi ha 1,2 milions de malalts d’Alzheimer, però, segons va explicar l’escriptor, cada vegada n’hi haurà més. Ara falta saber si la investigació serà prou ràpid com per fer front a aquesta corba exponencial. Seral també va demanar que es deixi de construir un relat “ensucrat” sobre la malaltia des dels mitjans de comunicació, ja que, segons diu, sempre es mostra els malalts en una fase molt inicial de la malaltia, mentre que hi ha una gran percentatge que la pateixen en fases més avançades i dures, com va haver-ho de fer el seu pare.