El 8 de setembre de 2018, la plaça de la Vila es va omplir a vessar de cambrilencs i cambrilenques que, sense saber pràcticament què anaven a veure, van presenciar la primera representació del Ball Parlat de Vileros i Mariners. Aquest esdeveniment, que ara ens sembla merament curiós, potser d'aquí a alguns anys l'acceptem com històric. Però, tal com es va encarregar d'explicar ahir al Centre Cultural el filòleg Pere Navarro, “Vileros i Mariners no ha nascut com un xampinyó”, sinó que és conseqüència d'una tradició popular que semblava perduda i es va recuperar.

Navarro –que compta amb una llarga trajectòria d'especialització en el camp de la dialectologia, la geolingüística i, també, de participació en la cultura popular– va oferir aquesta conferència titulada “Els Balls Parlats i la cultura popular” per il·lustrar les desenes de persones interessades en la temàtica. Entre elles, Oriol Grau, també conegut al món de la televisió com a Palomino, que, juntament amb Navarro, va ser un dels recuperadors del Ball de Dames i Vells de Tarragona, ara fa 28 anys. La presència de Grau –“sorpresa”, segons el ponent– va donar encara més joc a la presentació, ja que tots dos van representar els petits textos d'exemple que apareixien a les diapositives.

La recuperació de Dames i Vells va propiciar que també es recuperessin desenes de balls parlats arreu de les comarques de Tarragona. Pere Navarro va explicar que tots ells són tradicions d'origen medieval: “els balls eren presents a totes les festivitats mediterrànies i els representaven els gremis. En el cas de Dames i Vells, per exemple, els que actuaven eren els forners i els descarregadors del port”. D'aquests balls n'hi ha de molts tipus, però, bàsicament, Navarro explicava que es divideixen en sagrats i profans. Els seus textos característics es transmetien per via oral i, per això, molts d'ells s'han perdut.

Set edicions de Vileros i Mariners

En el cas concret de Vileros i Mariners, tal i com van explicar dos dels fundadors Marc Gibert i Alba Pijoan, es va voler agafar la tradicional divisió del poble per confeccionar els seus personatges. “Cambrils es fa gran i nosaltres, que vam néixer aquí quan encara era poble, vam proposar crear de zero aquesta iniciativa per mantenir el record”, explicava Pijoan. De la mateixa manera, Pere Navarro es va incorporar a posteriori al projecte per, amb la seva experiència en la matèria i els seus coneixements en lingüística, incorporar el parlar dialectal de Cambrils als versots: “el text ha d'arribar a la gent del poble i, per això, s'ha d'escriure en la varietat dialectal que parla el poble”.

El text dels balls parlats està integrat per versos heptasíl·labs –de set síl·labes– i estrofes que rimen en estructura ABAB, ABBA o ABCB. Tal com apuntava el filòleg català, no es poden fer versos “per omplir”, sinó que “tots han de tenir la seva gràcia”. Això és el que fa realment complicat la elaboració dels guions. Per escriure'ls, els membres de Vileros i Mariners s'ajunten fins a tres dies a la setmana durant els mesos d'estiu per recuperar els esdeveniments més importants de l'actualitat cambrilenca, pensar els acudits i assajar la versió final.

Aquest any, per la festa major de la Mare de Déu del Camí, es viurà la setena edició del Ball Parlat de Vileros i Mariners que, des de fa un parell d'anys, s'ha traslladat a la Torre del Llimó, on asseguren haver trobat el seu lloc.