El govern de la Generalitat va aprovar el passat dimecres in extremis un nou decret en matèria d'habitatge per tapar els forats que havia deixat la llei estatal pel dret a l'habitatge abans de l'inici del període electoral. Es tracta de la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions, unes escletxes per les quals els grans tenidors s'escapaven del topall establert des del passat 16 de març.

Aquesta nova normativa està en vigor des d'aquest dijous, quan es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat, però haurà de ser ratificada pel Parlament –que, recordem, està en funcions– en un termini de 30 dies. També cal tenir en compte que aquesta legislació, que s'incorpora a la llei catalana de l'habitatge, supera la llei espanyola i, per tant, es podria presentar recurs al Tribunal Constitucional que, recordem, ja va tombar part de la llei catalana de l'habitatge l'any 2022 per invasió de competències estatals.

En primer lloc, cal entendre que s'anomena lloguer de temporada a aquell que va dels 30 dies als 11 mesos com a màxim. Des de l'aplicació de la regulació del lloguer i del fre a la concessió de llicències per habitatge d'ús turístic, els propietaris de pisos en els 140 municipis qualificats de tensats –sobretot a Barcelona– van optar per oferir contractes de lloguer dins d'aquesta duració per esquivar el topall establert pel Ministeri.

Lloguer de temporada real o habitatge permanent?

Ara, amb aquest decret, es classifiquen els lloguers de temporada en dos tipus en funció de l'ús que se li donarà a l'habitatge. Aquest ús s'haurà d'especificar al contracte, juntament amb el preu de referència indicat per l'índex del Ministeri, la renda del darrer contracte vigent i la condició de gran tenidor del propietari, si és el cas. Es considerarà realment lloguer de temporada aquells amb finalitat de lleure, vacances, recreatives o culturals. Aquests seguiran sense estar sotmesos a les normatives d'habitatge aprovades.

D'altra banda, queden fora de la descripció usos com l'habitatge permanent, o les finalitats professionals, laborals o d'estudis. Aquest segon tipus de lloguer de temporada estarà sotmès a la contenció de preus i a la resta de normativa de lloguer, com la prohibició de repercutir en el lloguer les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte.

El lloguer d'habitacions en els municipis tensionats també passa a estar condicionat amb aquest nou decret llei. A partir d'ara, la suma de totes les rendes pactades en els diversos contractes no podrà superar la renda màxima aplicable si es llogués com un sol habitatge.

Sancions d'entre 3.000 i 900.000 euros

El nou decret llei estableix una sèrie de sancions depenent de la infracció que es cometi. Serà considerada infracció molt greu –amb multes d'entre 90.000 i 900.000 euros– llogar un habitatge per sobre del 30% màxim permès. Infracció greu –multes d'entre 9.000 i 90.000 euros– serà llogar-lo per un preu un 10% més gran al màxim permès. Serà infracció lleu –multes d'entre 3.000 i 9.000 euros– que la informació requerida no consti a anuncis, contractes o ofertes; o que se superi el preu màxim permès fins al 10%.