Mostra de Jazz i Blues
El Miguel Viejo Trio captiva el públic de l'Scarlett amb la seva energia
El concert, en el marc de la mostra Jazz i Blues de Cambrils, es va tancar amb una petita ‘jam session’
Ni una agulla cabia ahir al vespre al pub Scarlett per escoltar el jazz del Miguel Viejo Trio. El conjunt del guitarrista aragonès va oferir una actuació espectacular en el marc de la mostra Jazz i Blues de Cambrils en un concert de petit format que va captivar per la seva energia i el seu ritme.
Viejo va estar acompanyat per Éric Sánchez a la bateria i Oleg Velázquez al baix. Tots tres músics van demostrar un domini total del seu instrument, però era el guitarrista manyo el que connectava amb sentit cadascuna de les parts entre si.
El concert va començar contemplatiu amb Trafalgar, un tema que Viejo va escriure inspirat pel far d’aquesta localitat andalusa i que, a través de les línies del baix i la guitarra, et feia olorar l’aroma marina i sentir l’escalfor del sol. El concert va anar animant-se amb el to funky de La chispilla de Carlos, cançó dedicada al germà petit del guitarrista. Aquest estil, comandat per Velázquez des del baix, va seguir predominant a Little walk.
'Jam session' per tancar el concert
L’actuació, però, va anar in crescendo i, amb una versió de Old blues, el jazz del Miguel Viejo Trio va començar a semblar rock and roll. “Ara tocarem una de Black Sabbath”, va bromejar l’aragonès en acabar aquest tema. Per decepció dels rockers de la sala, no va ser el torn del heavy metal, sinó que el conjunt va tornar al jazz més pur amb Amor propio. Viejo va composar aquest tema quan encara estudiava i els seu professor de Big Band li va ficar “un sobresaliente”. No mereixia menys.
El concert va encarar la recta final amb Six —que no sex— on the beach, però encara quedava una sorpresa més. Després que Miguel Viejo tanqués l’actuació, el guitarrista va proposar fer una jam session amb altres músics que havien assistit de públic al concert. Una cantant, un saxofonista i un teclista es van sumar a la festa per satisfacció de la resta d’assistents que només vam poder morir-nos d’enveja. Qui no hagués volgut tocar amb aquests tres monstres?