El doctor Francesc Margalef és el nou director de l'Hospital Lleuger Antoni de Gimbernat de Cambrils, des del passat mes de desembre. Cambrilenc de tota la vida, porta més de 25 anys com a metge de família al centre i ara assumeix la seva direcció prenent el relleu de la doctora Lídia Ríos.

Expliqui'm una mica qui és el doctor Margalef?

Soc cambrilenc, nascut a Cambrils. Tinc 59 anys i estic casat. Tinc un fill i una filla estudiants de Medicina. Soc metge de família del CAP des de l'inici. He vist la transformació i el creixement del centre, on hi porto 25 anys. També soc Cap d'estudis de la Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària. Soc el responsable de tot el procés docent dels MIR d'atenció primària de la nostra empresa i, des de fa uns 6 mesos, director de l'Hospital Lleuger Antoni Gimbernat de Cambrils. Quan vaig acabar la carrera, vaig estar treballant en un altre centre i en un hospital durant 3 anys perquè Cambrils encara formava part de la xarxa ICS i estava en procés de transformació a l'antiga Sagessa. Quan Sagessa va agafar la gestió del centre jo em vaig incorporar a l'equip. Soc dels metges més veterans que vaig venir aquí a formar el nou equip.

Pren el relleu de la doctora Lídia Ríos al capdavant del centre...

Sí, el desembre passat vaig prendre el relleu a la Dra. Lídia Ríos que portava com a directora des del començament, fa uns 24 anys. La Lídia és la que es va incorporar al centre com a directora i la que va ajudar, juntament amb l'equip, a transformar el centre. Vam començar amb una àrea bàsica més petita no teníem CUAP (Centre d'Urgències d'Atenció Primària), no teníem especialistes. Hem crescut moltíssim des de fa uns 14 anys. L'any 2010 vam fer la transformació.

L'equipament mèdic de Cambrils ha complert 40 anys...

Any 1984, hi havia l'ambulatori i un espai molt petitó d'urgències. Encara formava part de la xarxa ICS (Institut Català de la Salut). Als pocs anys, l'empresa Sagessa va assumir la gestió i es va transformar. Es va ampliar el servei d'urgències però encara sense CUAP (Centre d'Urgències d'Atenció Primària), el que es coneix com a urgències de Cambrils. Tot i que som una única àrea bàsica, realment som dos centres diferenciats –gestionats igual–, però amb equips de professionals diferenciats que col·laborem.

En quin moment agafa el centre?

Al centre està tot molt establert, ja va rodant i funcionant. Portem molts anys d'experiència. El que està en un període de canvi, realment és l'atenció primària. Tenim mancança de professionals i això ens implica que dins de l'atenció primària, dins de la medicina familiar i comunitària, estem intentant modificar agendes i feines nostres per facilitar l'accessibilitat dels nostres usuaris. Al tenir menys professionals i ser cada cop més ciutadans, això dificulta l'accessibilitat. Encara que hem augmentat molt la tasca no assistencial, és veritat que el centre ja té molt de rodatge i no és complicat fer que continuï funcionant.

L'any 2008 es va implantar a Cambrils el model d'hospital lleuger. Es va aplicar en algun altre lloc? En què es diferencia?

"Nosaltres tenim especialistes que venen a passar consulta als nostres ciutadans directament al nostre centre. No tenim totes les especialitats, però segurament tenim les que tenen més demanda"

Jo crec que vam ser una mica conillet d'Índies. El que es volia fer era apropar l'hospital a l'atenció primària. No som una àrea bàsica típica –per exemple aquí tenim consultes d'especialistes que moltes àrees bàsiques no tenen–. Tenim un quiròfan de cirurgia major ambulatòria. Era un model nou. Crec que el model no ha tirat endavant; no conec cap altre centre que tingui aquesta mateixa estructura. No sé molt bé perquè no va tirar endavant. A nosaltres ens va bé i ens funciona bé. La diferència bàsica és que nosaltres tenim especialistes que venen a passar consulta als nostres ciutadans directament al nostre centre. No són els ciutadans els que han d'anar a l'hospital a les seves consultes externes. No tenim totes les especialitats perquè això és inviable, però segurament tenim les especialitats que tenen més demanda.

L'any 2010 es va fer la inauguració de l'ampliació del centre amb un quiròfan que va trigar 12 anys i mig en posar-se en funcionament.Com està funcionant actualment?

A nivell d'atenció primària, el funcionament del quiròfan no depèn de nosaltres. El quiròfan del centre està gestionat directament per l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Aquí únicament tenim l'espai i un administratiu que es fa càrrec de la part organitzativa. És un servei que donem a tot el Baix Camp i el que fa és descarregar les llistes d'espera de l'Hospital Sant Joan. Aquí fem cirurgia major ambulatòria sense anestesista perquè estem amb el handicap que encara no tenen anestesista per poder ampliar l'oferta del quiròfan.

"El futur, a mig termini, és fer cirurgia major ambulatòria amb anestèsia. Aquest és l'objectiu. En aquest cas es podrien fer artroscòpies, cirurgia d'otorinolaringologia. Hi ha molta patologia que no necessita ingrés però sí necessita anestèsia"

Actualment, quines intervencions es fan?

L'any 2023 vam fer unes 1.000 intervencions. Les intervencions són de cirurgia sense anestèsia: això vol dir des de lipomes, quists i varius que serien la cirurgia més freqüent. El segon grup amb més importància de pacients és urologia: fimosis, vasectomies... i ja més lluny tenim dermatologia i oftalmologia. I, estem pendents de poder ampliar l'oferta amb traumatologia i otorinolaringologia per exemple, però necessitem anestesista. L'anestèsia és un altre dels serveis que té dèficit de professionals i, per tant, és molt difícil aportar professionals aquí quan ja hi ha dificultat per cobrir els quiròfans de l'Hospital de Reus. El futur, a mig termini, és fer cirurgia major ambulatòria amb anestèsia. Aquest és l'objectiu. En aquest cas es podrien fer artroscòpies, cirurgia d'otorinolaringologia. Hi ha molta patologia que no necessita ingrés però sí necessita anestèsia.

Quines especialitats s'ofereixen actualment a l'Hospital Lleuger?

Tenim traumatologia, oftalmologia, odontologia, dermatologia, psiquiatra, psicòleg, rehabilitació, salut mental infanto-juvenil i ginecologia.

Amb quin equip de professionals es compta?

A l'Àrea Bàsica som aproximadament uns 100 professionals, dins dels quals tenim un total de 17 metges de família. Infermeria és el grup més important, amb una trentena. Tenim més personal d'infermeria contractat simplement perquè per un tema de conciliació familiar tenim més infermeres que estan amb reducció de jornada, etc.. Al CUAP és una mica especial perquè, a part del voltant dels 40 professionals que tenim contractats, hi ha professionals de l'àrea bàsica que també treballen o fan guàrdies al CUAP.

D'altra banda, a l'estiu sempre hi ha reforç, tant a l'àrea bàsica –que creem una consulta matí i tarda– com a urgències que ampliem el nombre de professionals. Depenent de quina fase de l'estiu estem tenim més o menys reforç, però sempre està reforçat.

Com està el centre a nivell d'espais i d'instal·lacions?

Estem bé en relació a la població que tenim. Si em preguntes si el centre està prou dimensionat quan es donen els pics d'afluència al juliol i a l'agost, podria estar millor. Però són uns pics tan puntuals i tan grans que nosaltres ja reforcem tot el que podem i ja canvia una mica l'estructura del centre per facilitar l'accessibilitat.

Als pics de màxima afluència, quants professionals hi ha treballen?

A nivell de visites a l'àrea bàsica és molt estable durant l'any, però durant l'estiu l'atenció a l'àrea bàsica disminueix i segurament baixa l'atenció al nostre ciutadà de Cambrils. Si tenim espai a les nostres agendes ho cobrim amb desplaçats que no són del nostre municipi. Per tant, continuem tenint una estabilitat. A nivell del CUAP si calcules que durant un mes normal podem fer unes 4.000 visites, als pics de juliol i d'agost rondem les 6.000 o 6.500. Reforcem amb metges de família, amb metges del CUAP, amb professionals d'infermeria...

"Tenim mancances de metges de família però no només aquí, a Catalunya, sinó també a Espanya"

Amb quines mancances us trobeu?

Tenim mancances de metges de família però no només aquí, a Catalunya, sinó també a Espanya. En aquests moments tenim un problema a l'atenció primària. No és un problema de crisi de la medicina familiar i comunitària, perquè no ho és. Mai hem estat tan formats ni mai hem estat tan resolutius com ho som ara. Els metges de família tenim molts àmbits tècnics i assistencials: fem recerca, fem docència... No és un tema de crisi de l'especialitat, és un tema de dificultat de que els nostres estudiants de grau de medicina triïn l'atenció primària. Sempre s'ha dit que l'atenció primària és la porta d'entrada al sistema de salut, i segurament és el pivot de tot el sistema públic de salut. Si l'atenció primària trontolla, el sistema nacional de salut trontolla.

Per què els nostres estudiants de grau tenen dificultat per accedir o triar atenció primària? Segurament perquè no la coneixen prou, no saben què fem aquí. Això en part és responsabilitat nostra i de qui li toca –dins del grau de medicina– d'explicar què és la medicina familiar i comunitària. Potser s'han de millorar les condicions laborals i no em refereixo únicament a les condicions econòmiques sinó a les condicions laborals estructurals. Hem d'aconseguir que els nostres estudiants la coneguin i la vegin atractiva. Pel demés crec que mai hem estat tant ben formats, mai hem estat tan transversals... Els metges de família som els metges que de forma integral assistim als nostres pacients.

Els metges de família teniu un contacte i un tracte directe amb els pacients...

Tenim un contacte directe, coneixem als pacients, coneixem la comunitat, fem moltíssima activitat comunitària... Som els que coneixem l'entorn social, l'entorn familiar, fem medicina integral del pacient, la nostra especialitat és això, és medicina familiar i comunitària. Si reforcem l'atenció primària, si la dotem de recursos –no únicament de recursos econòmics sinó també personals– si facilitem que els professionals puguin fer més docència, més formació, més recerca... que ja la fem però segurament a costa del nostre temps lliure... Si facilitem això, serà més atractiva per als nostres estudiants i segur serà un benefici social tenir una atenció primària més potent i amb més professionals.

"Si volem tenir hospitals que no es col·lapsin, si volem que els nostres usuaris tinguin resolució, si volem una assistència de qualitat, el primer que hem de reforçar és la primària. És el pilar fonamental del sistema públic de salut"

Quan sents les informacions que arriben del Ministeri o dels nostres polítics responsables en salut, el missatge sempre és el mateix: hem de reforçar l'atenció primària, és primordial dins del sistema públic de salut, és el centre del sistema. Si falla la primària no funcionarà el sistema públic de salut. Si volem tenir hospitals que no es col·lapsin, si volem que els nostres usuaris tinguin resolució, si volem una assistència de qualitat, el primer que hem de reforçar és la primària. És el pilar fonamental del sistema públic de salut.

Des de l'Hospital Lleuger feu moltes activitats per a la comunitat.

Tenim una persona responsable de l'activitat comunitària, la infermera Joana Abella, i no voldria posar-me una medalla com a director del centre perquè és responsabilitat de tots, però som un centre que fa moltíssima activitat. Estem posats pràcticament a tota la comunitat: a nivell escolar, a nivell juvenil, atenció a la dona, atenció a l'immigrant, atenció a les persones menys afavorides... Fem tallers i formacions de tot tipus.

Quin és el model de gestió de l'Hospital Lleuger?

Ara, al juny farà tres anys que es va crear Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp que és l'Entitat de Dret Públic (EDP) que depèn de la Generalitat i que gestiona l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus i cinc àrees bàsiques de salut, que són les que abans pertanyien a Sagessa. L'atenció primària es va incorporar uns mesos més tard... Ara pengem directament del CatSalut. És una entitat de la Generalitat.

A les passades eleccions municipals, alguns partits reclamaven la construcció d'un altre centre sanitari a Vilafortuny. Com ho valora a nivell mèdic?

"A nivell sanitari no estaria a favor de crear un centre a Vilafortuny"

Si em preguntes a nivell professional, crec que la política no és diversificar recursos. La política és centralitzar recursos per donar més aprofitament als recursos que tenim. Ja vam tenir un altre centre assistencial a Cambrils: un consultori a la Casa del Mar. El que hem de fer és fer gran un centre, donar-li els serveis que calen i donar la màxima accessibilitat als nostres ciutadans. Diversificar recursos l'únic que fa és augmentar despesa o fer que alguns ciutadans no puguin accedir d'igual manera a la resta d'activitats que fem al centre. A nivell sanitari no estaria a favor de crear un centre a Vilafortuny. Potser hem de millorar l'accessibilitat de Vilafortuny o d'altres zones de Cambrils però el que hem de tenir és un centre com aquest que doni la màxima oferta assistencial.

Fa 4 anys estàvem en plena pandèmia de la covid-19. Com vau viure aquell període tan complicat?

És molt difícil definir què va passar... Durant aquell període vam acceptar que els nostres usuaris no accedissin al centre, vam acceptar com a normal –per la por– fer moltíssima activitat no presencial amb la incertesa de què passaria a nivell sanitari, principalment, i amb la manca de recursos. No parlo de professionals perquè estàvem tots treballant i si es tenia que doblar es doblava i si s'havia de venir el diumenge es venia per a fer el que fos. Parlo de falta de recursos materials; vam trigar mesos en poder tenir els recursos necessaris per poder visitar i fer activitat assistencial amb seguretat. No teníem res. Hi havia empreses que col·laboraven amb nosaltres, ciutadans que veien donacions... Ho agraíem molt, però potser no eren adients pel que havíem de fer, però, evidentment tot era benvingut. Va ser un canvi complet de model assistencial de sobte. De fer el 90% de l'activitat assistencial presencial a fer el 90% de l'activitat no presencial. Òbviament, això ja ha canviat però encara continuem una certa activitat no presencial, però tenim clar que la consulta de valor és la presencial. Va ser una època molt complicada.

"Crec que ningú ha tornat a ser el mateix ni a nivell professional ni personal (després de la pandèmia de la covid-19)"

Què us ha quedat a nivell personal?

Crec que ningú ha tornat a ser el mateix ni a nivell professional ni personal. Continuem recordant com sortíem del centre, els carrers buits, la gent aplaudint a les 8 de la tarda... Va ser una situació molt estranya el no poder atendre als nostres pacients directament; saber que hi havia pacients que no podien ingressar... Un xoc emocional per a tots, per als ciutadans i per als professionals de la salut.

Quins objectius s'ha fixat com a director?

El centre ja té una línia bastant marcada dels anys d'experiència que portem. La major part dels metges de família portem anys treballant, tot i que també incorporem metges de família més joves. Som professionals amb experiència que faciliten molt que el centre funcioni. Sí és veritat que el centre va canviant perquè l'atenció primària també va canviant. Ara tenim nous rols que no existien. Per exemple tenim fisios d'atenció comunitària, tenim un servei de rehabilitació, també tenim referents de benestar emocional... A part de tenir el servei de salut mental infanto-juvenil que depèn directament de l'Institut Pere Mata, els referents de benestar emocional, segurament, són la resposta al que estàvem dient de la pandèmia a nivell emocional... Tenim clar que la pandèmia ha fet aflorar moltíssima patologia de salut mental, no greu, però sí lleu-moderada que la portem directament des d'atenció primària.

La meva intenció és fer el màxim possible per millorar les condicions tant dels nostres ciutadans com dels professionals del centre. No puc fer res sense els meus companys, som un equip, en qualsevol dels àmbits: admissions, infermeria, administració... Som un equip cohesionat que funciona per si sol.

I, com a cambrilenc, què suposa estar al capdavant del centre?"

Doncs molt content. Quan se'm va oferir la direcció del centre no ho vaig tenir tant clar, perquè soc un metge eminentment assistencial i jo sabia què significava la direcció del centre. Significa reduir la teva activitat assistencial de forma important. Jo ja tenia una cartera de pacients de fa 25 anys que he hagut de reduir. Pacients meus des de fa 25 anys els he hagut de dir 'heu de canviar de metge de família perquè jo ja no puc ser el vostre referent'; no em dona la vida per a tot. Si vull fer les dues tasques bé i amb qualitat, he de reduir la meva activitat assistencial, això va ser la principal dificultat a l'hora d'acceptar la direcció. I un cop acceptada, com em sento acollit tant pel meu equip com pels ciutadans que em coneixen, estic content. Sóc un metge de Cambrils, de tota la vida, nascut aquí.