L’escenari és el seu pati. La trompeta el seu joc. Els músics que l’acompanyen, els seus amics. Fent música, Alba Careta gaudeix com una nena petita a l’hora de l’esbarjo. Ahir al vespre ho va demostrar al Teatre del Casal, on va presentar amb l'Alba Careta Group i en el marc de la 16a Mostra Jazz i Blues de Cambrils, el seu darrer àlbum, Teia, per molts el millor disc de jazz del 2023 a Catalunya.

La teia és la fusta resinosa dels pins. Nom molt adient, l’escollit per Careta, per aquest disc que s’encén amb molta facilitat, com el material que dona nom al disc. El públic ja sabia que venia a passar-s’ho bé després dels primers acords de Quartada. El primer tema va ser la demostració de que el jazz de la trompetista catalana és ple d’optimisme i joia.

Acompanyada per Lucas Martínez (saxo tenor), Roger Santacana (piano), Giuseppe Campisi (contrabaix) i Josep Cordobés (bateria); Careta va crear una atmosfera tendra i feliç amb la seva música. Segurament té molt a veure que els seus companys d’escenari siguin amics. La mirada d’admiració i el somriure de Careta cada vegada que un dels seus socis feia un solo demostrava aquesta relació fraterna.

A més de pels seus amics, trompetista del Bages també mostra una gran admiració per Lluís Llach, de qui es va poder escoltar una versió de Un núvol blanc —Llach la va dedicar a la seva mare i ella la va voler dedicar a totes les dones— i Corrandes d’exili, un poema de Pere Quart que va musicar el cantautor català. Amb la seva dolça veu, bordada en fils d’or, Careta va fer palpable i va donar el seu color particular a la música de Llach amb les seves versions.

Abans d’acabar el concert, que va encarar la recta final amb Oceans, Alba Careta va tenir temps d’agrair la presència a Cambrils. “Avui celebrem el quarantè concert de Teia i ha estat un plaer fer-ho a Cambrils en aquest magnífic festival”, va apuntar la trompetista. Després dels aplaudiments, el conjunt va oferir com a bis una versió de Blackbird , un clàssic de The Beatles. En acabar, la jove trompetista va oferir-se a signar discos a la sortida del concert. Sonava el timbre i s’acabava l’hora de l’esbarjo, s’acabava la diversió.