Rafael López-Monné es descriu com un “aficionat a la història”, però darrere d’aquesta humilitat hi ha un gran coneixement sobre diverses branques. Llicenciat en Geografia i Història, també fotògraf, l’investigador va protagonitzar ahir, en el marc del festival Tarraco Viva, al Molí de les Tres Eres, la conferència titulada “El retorn de Dionís. Més enllà dels clixés d’un dels grans cultes de l’Antiguitat”. En ella, López-Monné va desgranar els secrets d’una de les deïtats de l’antiguitat més populars en l’actualitat.

Tots hem participat en una bacanal alguna vegada. Tanmateix, només alguns coneixen que aquest concepte prové etimològicament del nom Bacus, conegut pels grecs com Dionís. Aquest era el déu de la rauxa, les festes, els banquets, les orgies, el teatre... Però sobretot el vi. I darrere d’aquest personatge, tal com va explicar López-Monné, també s’ha amagat, al llarg dels segles, un dels cultes religiosos més important previ al cristianisme.

L’art al servei de l’explicació de la història

Durant la conferència, l’historiador va mostrar una sèrie de fotografies que expliquen el significat del culte a aquest déu a través de la recreació històrica duta a terme a cellers del Priorat. López-Monné i el seu equip format per més de seixanta persones van reproduir fotogràficament la iconografia que ha fet arribar el dionisme fins als nostres dies. “La fotografia és un llenguatge modern que ens permet explicar la història antiga, és l’art al servei de l’explicació de la història”, apuntava el conferenciant.

A través d’aquestes fotografies es desvincula la religió dionisíaca dels clixés actuals que la vinculen al desenfrenament sexual i alcohòlic. Lluny d’això, aquest culte significa un cert espai de llibertat per les dones que el seguien: les mènades. En la societat antiga, altament patriarcal, els actes de culte a Dionís significaven un moment d’alliberament no només per dones, sinó també per esclaus i membres de classes socials baixes. Potser per aquest motiu, pensa López-Monné, primer l’imperi romà i després el cristianisme van desvirtuar un culte inofensiu: perquè era una religió incòmoda pel poder.