Les Àvies i Avis van fer una crida a la ciutadania cambrilenca a que se sumi a les concentracions setmanals de la plaça de la Vila. Després de sis anys gairebé ininterromputs de mobilitzacions, els col·lectius d'Àvies i Avis que van sorgir a diferents poblacions catalanes segueixen aguantant però han baixat en nombre de participants, per causes ben diverses. Hi ha diferents motius, entre elles el desànim que ha generat el rumb que han agafat els partits polítics independentistes aquests darrers anys i les disputes per l'hegemonia de l'espai independentista que han mantingut. Però tot i això, els que encara es mantenen dempeus tenen clar que cal aguantar. Un dels arguments que es va donar ahir va ser que les accions reivindicatives de les Àvies i Avis tenen una amplificació més gran del que sembla ja que molts turistes que es passegen pel Barri Antic s'hi mostren interessats i molts d'ells graven les concentracions amb els seus dispositius mòbils.

D'altre banda, la portaveu del col·lectiu també va fer un breu comentari sobre el resultat de les eleccions del passat diumenge, sense aprofundir-hi gaire però resumint-ho amb la conclusió que cal seguir endavant. Després d'aquestes reflexions i d'anunciar les presentacions de llibres d'avui ( Jo no volia ser Rita Wayworth, de Víctor Alexandre, al Centre les Basses) i de demà ("L'aire de les coses. L'Espinàs que va néixer el dia que va morir", de Pep Antoni Roig, al Polvorí), tots dos a les 19 h, es va passar a la segona part de la concentració. Una segona part que es va iniciar amb la ballada d'una sardana i que va seguir amb el cant de l'Estaca i tot un reguitzell de proclames. Amb el cant dels Segadors i crits d'independència es cloure l'acte, just quan tornaven a caure quatre gotes.