Aquest diumenge 19 de maig, pel matí, va tenir lloc la ruta per les fortificacions republicanes de la Guerra Civil que hi ha al Coll de Balaguer, al terme de l’Hospitalet de l’Infant. L’activitat s’emmarca en la col·laboració entre diferents casals populars del Camp de Tarragona que de forma periòdica han començat les caminades “Casals en ruta” de coneixement del nostre territori més proper. L’activitat d’aquest diumenge va comptar amb una vintena d’assistents (gairebé tots de Cambrils) i va estar dirigida per l’expert Alfons Tejero que al llarg dels anys ha inventariat fins a 500 elements de defensa de la Guerra Civil en aquesta zona.

El primer indret que es va visitar va ser les restes de la trinxera i la bateria d’artilleria nord del coll de Balaguer. Allí Tejero va contextualitzar la importància estratègica del coll de Balaguer a la Guerra civil i a tots els conflictes que ha sofert el país, i de com en la construcció de moltes d’aquestes infraestructures militars es va utilitzar mà d’obra forçada del camp de concentració republicà que hi havia a l’Hospitalet. Posteriorment es van visitar els polvorins del pla de l’Aubarcoquer excavats a la roca i després a peu es va pujar fins a les enormes construccions on es van instal·lar els canons de la Pitrasa del Coll de Balaguer amb visibilitat fins al Delta de l’Ebre. Tal com va explicar Tejero, aquest tipus de construccions van evitar els plans de Franco d’efectuar un desembarcament marítim a la zona.

L’investigador Alfons Tejero, va explicar com recentment es va aconseguir desviar la variant A-7 que en principi destruïa aquella construcció així com les restes arquitectòniques de la Via augusta. Es va tancar la ruta amb la visita del polvorí Leticia també excavat a la roca i que el 2015 es va conservar ja que l’ACA tenia previst instal·lar-hi un dipòsit d’aigua.

L’activitat excursionista i patrimonial del casal El Polvorí continua aquest proper diumenge amb una ruta per les muntanyes de Prades per conèixer els indrets utilitzats pels maquis. Aquesta ruta anirà a càrrec de l’historiador selvatà Axel Baiget.