Com cada dimecres al matí, la plaça de la Vila va tornar a ser el punt de trobada de les Àvies i Avis per la Independència. En aquesta ocasió, a l'inici de la trobada es va fer lectura d'un text escrit pel periodista Vicent Partal, director de VilaWeb, sobre el futur de l'Assemblea Nacional Catalana. Recordem que el passat dissabte el cantautor Lluís Llach va ser el candidat més votat dins de la llista de 77 escollits pels socis de l'entitat, però caldrà esperar a aquest proper dissabte quan, en una altra votació, s'escollirà d'entre els secretaris al nou líder de l'organització.

Segons l'escrit de Partal llegit ahir, "l’Assemblea Nacional Catalana va néixer per a canalitzar la voluntat popular al marge dels interessos dels partits, i ausades que ho ha sabut fer en aquests anys tan difícils de repressió i dubtes. Sota la presidència d’Elisenda Paluzie i de Dolors Feliu l’ANC ha resistit tots els intents de ser cooptada pel corrent autonomista. Només elles dues i els seus equips deuen saber quantes pressions –nobles i innobles– han hagut de suportar aquests anys tan i tan complicats. Amb tots els encerts i també amb tots els errors –la majoria, segurament impossibles d’evitar en una situació tan complicada–, Paluzie i Feliu han travessat un desert molt difícil i han mantingut la independència de l’Assemblea i el seu missatge bàsic, aquell que ens uneix a tanta gent al seu voltant: l’ANC és ací per a fer realitat la independència de Catalunya. I ara, dissabte, l’ANC va triar un nou secretariat. Veurem com es concreta quant als càrrecs públics, però ara com ara s’ha confirmat que el relleu és molt engrescador. Noms com els de Lluís Llach, Josep Costa i Julià de Jòdar, per a dir tan sols els tres més votats de la llista nacional, susciten una il·lusió renovada en el paper que l’Assemblea ha de tenir d’ara endavant. I això és important. És important perquè, en aquesta cruïlla on som d’ençà de diumenge passat –fracassada la deriva autonomista dels partits que es reclamen independentistes–, una ANC forta i amb capacitat d’exercir un gran lideratge social és, segurament, la necessitat més gran que tenim".

Un cop llegit aquest manifest sobre l'ANC es va cantar l'Estaca i es van cridar les consignes habituals. La trobada es va tancar amb el cant dels Segadors.