L’Agrupació de Serveis d’Aigua de Catalunya (ASAC), l’associació més representativa del sector a Catalunya que representa el 90% de la població abastida i que integra a empreses públiques, privades i mixtes de serveis de subministrament i sanejament d’aigua, va aplegar ahir a Cambrils, a més d’un centenar d’entitats, entre experts, professionals i agents implicats en la gestió de l’aigua. Aquesta jornada tècnica de l'ASAC, sota el nom de  Desafiant la sequera: resiliència, transformació i recursos, es va desenvolupar en sessions de matí i tarda i va comptar amb les intervencions del director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Samuel Reyes, i del director de ATL - Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat, David Vila, entre d'altres representants institucionals catalans i locals.

Garantir les inversions previstes

Una de les conclusions de la jornada va ser la de no repetir els errors del 2008 i garantir que les inversions previstes per fer front a la sequera s’executin de forma efectiva. A banda de les inversions, també es va tractar de la transformació i dels recursos, especialment amb l’èxit d’haver comptat amb l’aigua regenerada en aquesta crisi de sequera, però també de la necessitat de comptar amb noves dessaladores i una xarxa mallada i interconnectada per tal de resoldre de forma reversible el problema del subministrament en circumstàncies excepcionals.

Una millor governança i un pacte de país per a disposar d’infraestructures que no depenguin dels calendaris electorals, també han estat motiu de reivindicació en aquesta jornada per assegurar una transformació real. Els experts també han expressat la necessitat de posar el focus en la gestió de l’oferta i garantir la disponibilitat de l’aigua per no posar en risc el benestar de la ciutadania i el desenvolupament de l’activitat productiva, en comptes de centrar-se en la demanda i les restriccions en el consum.

En aquest sentit, el president de l’ASAC, Rubén Ruiz, va remarcar que “amb les pluges de les darreres setmanes, estem una mica millor que fa dos mesos, però no estem bé”. Així, reclama “no parar les inversions i execucions previstes, així com actuacions en xarxes, per poder garantir que si la tardor no és plujosa, tinguem un any 2025 amb més recursos dels que hem tingut fins ara. Només d’aquesta manera podrem garantir que no depenguem tant de la pluja, com hem fet fins ara”. Ruiz també ha demanat que “l’aigua no sigui motiu de lluita ni territorial ni per sectors econòmics i, per això, hem de posar recursos sobre la taula”.

Per la seva banda, el director de l'ACA, Samuel Reyes, va anunciar que “avui mateix acabo de signar la resolució de la línia de subvenció de 130M€ per millorar les xarxes de subministrament d’aigua en baixa: la feina s’ha de poder executar”. Ha apuntat, però, que “s’ha de repartir diners, però amb un mínim de deures fets”. Reyes també va tranquil·litzar als assistents afirmant que “no s’acaben les obres perquè plogui” i ha posat en valor que s’ha elaborat un pla d’aigua regenerada amb una inversió prevista de 400M€. “Calen diners per fer-ho efectiu”, va recalcar i va assegurar que ”han de sortir, no només amb la tarifa o el cànon, sinó també dels Pressupostos Generals de l’Estat i de la Generalitat”. Reyes va dir que “la sequera és una oportunitat perquè ens farà més forts” i va treure pit assegurant que a Catalunya “som un referent en la gestió de l’aigua, no només a Espanya, sinó al món”.

L’impacte econòmic de la sequera

La conferència inaugural ha tingut com a protagonista la sequera i les seves conseqüències a nivell econòmic. Per Francesc Trillas, doctor i professor d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Comitè Acadèmic del Foro de la Economía del Agua, “quan hi ha problemes amb l’aigua, hi ha problemes econòmics”. En aquest sentit, Trillas considerava que “és imprescindible invertir en infraestructures físiques i accelerar el canvi tecnològic aplicant una digitalització que optimitzi el control de l’aigua”, tot i que també apunta a que “alhora, cal controlar el consum perquè sigui més racional per part de tots els agents implicats”. Trillas va apuntar tres àmbits d’actuació estratègics que cal afrontar: inversió “per no quedar-nos només amb dessaladores, sinó també impulsar la regeneració i la reutilització de l’aigua”; potenciar la col·laboració públic-privada “buscant que sigui més permanent entre tots els actors, juntament amb les comunitats”; i incentivar la col·laboració entre les administracions “cosa que és imprescindible: cal una governança amb recursos de persones amb altes capacitats”.

La jornada es va anar desenvolupant amb diferents ponències i taules rodones amb representants de entitats hoteleres, de comunitats de regants, de productors i de digferents administracions territorials.