El decret llei de la Generalitat per regular el lloguer de temporada i el d'habitacions ha quedat en res. La nova legislació, que va ser aprovada pel Govern el passat mes d'abril, havia de ser ratificada pel Parlament, però finalment no ha estat validat per la majoria de la Diputació Permanent, l'òrgan que garanteix la continuïtat de l'activitat parlamentària entre legislatures.

El vuit vots a favor d'ERC, Comuns i CUP no han estat suficients per aconseguir la majoria. Els republicans confiaven en aconseguir també el suport dels sis diputats del PSC, que finalment s'han abstingut, impedint que la normativa tiri endavant. Els socialistes, tot i que han reconegut que la regulació dels lloguers obre “una escletxa per la qual es pot colar molta gent”, han justificat la seva decisió per la “manca de debat i consens” al voltant de la legislació i per la “inseguretat jurídica” que podria generar. Junts (6), Vox (1), Ciutadans (1) i PP (1) han votant en contra de la mesura i el decret ha estat derogat.

El Sindicat de Llogaters i Llogateres no ha trigat en reaccionar a la notícia qualificant-la de “desastrosa” i ha acusat a PSC i Junts d'estar “al costat dels especuladors”. “Nosaltres deixem clar que posarem fi al frau dels lloguers temporals i els 'colivings' i la conseqüent expulsió dels veïns”, afirmen en un comunicat.

L'aprovació d'aquest decret no hagués garantit la aplicació de la llei, ja que cal tenir en compte que aquesta normativa supera la llei espanyola i podria ser objecte de recurs al Tribunal Constitucional que ja va tombar part de la llei catalana de l'habitatge l'any 2022 per invasió de competències estatals. De fet, Junts ha justificat el seu vot en contra dient que no volen “generar falses expectatives amb normes que seran impugnades pels tribunals”.

Què és un lloguer de temporada?

Un lloguer de temporada és aquell que va dels 30 dies als 11 mesos com a màxim. Des de l'aplicació de la regulació del lloguer i del fre a la concessió de llicències per habitatges d'ús turístic, alguns propietaris de pisos als 140 municipis qualificats de tensats –entre ells, Cambrils– van optar per oferir contractes d'aquesta duració per esquivar el topall establert pel Ministeri.

El decret classificava els lloguers de temporada en dos tipus en funció de l'ús que se li donarà a l'habitatge, considerant realment lloguer de temporada aquells amb finalitat de lleure, vacances, recreatives o culturals. D'altra banda, quedaven fora de la descripció usos com l'habitatge permanent, o les finalitats professionals, laborals o d'estudis.

El lloguer d'habitacions en els municipis tensionats també passava a estar condicionat amb aquest decret llei que especificava que la suma de totes les rendes pactades en els diversos contractes no podia superar la renda màxima aplicable si es llogués com un sol habitatge.