Raquel Kurpershoek és holandesa, però quan canta és com si fos de Córdoba. La cantant nascuda a Amsterdam va tancar ahir al vespre la 16a Mostra de Jazz i Blues de Cambrils, donant-li un to folklòric amb la seva música que beu del flamenc, el fado i altres gpeneres llatinoamericans.

Les cançons de Kurpershoek, nascuda el 1998, són fruit d’haver viscut, des de ben petita, envoltada de referències artístiques. La seva mare és una professora de dansa flamenca i el seu pare un historiador de l’art. Gràcies a ells va aprendre que la riquesa musical de les diferents cultures és infinita i transmet aquest missatge amb una emoció que fa saltar les llàgrimes al menys sentimental.

El guitarrista Víctor Franco i el percussionista Danny Rombouts van acompanyar la cantant holandesa que va presentar al públic del Teatre del Casal el seu darrer disc, “Nizami”, on posa música a poemes d’autors com Amando Nervo, Mario Benedetti o Maria Elena Walsh. Poesies que parlen d’amor, la joventut i somnis. La dolçor de la seva veu va conjugar a la perfecció amb la suau percussió de Rombauts, que gairebé sempre tocava els instruments amb les mans, i el guitarreig amable de Franco.

Una sensibilitat palpable

Un dels moments més emotius del concert va ser la interpretació de Las piedras de la calle, una cançó que Kurpershoek va compondre pel documental que ella mateix va produir: Traslasierra. Aquest, tracta la relació de les persones sordes amb la música. La cançó, com no podia ser d’una altra manera, va ser interpretada amb veu i llengua de signes per l’artista holandesa.

La sensibilitat de Kurpershoek es pot palpar quan l’escoltes. Potser per aquest motiu, la connexió amb el públic va ser total. La platea va acomiadar els músics amb una ovació dempeus. El trio va oferir com a bis La Maza, una cançó especial per la jove cantant, ja que era molt interpretada per Mercedes Sosa, la seva referent.