Com seria l’última setmana de la nostra vida davant la fi del món? La pel·lícula "Un sol radiant" narra els pocs dies que li queden a la Terra des d’una mirada intimista i a través dels ulls d’una nena d’11 anys, interpretada per Laia Artigas. "Un sol radiant" es va estrenar a les sales de cinema el passat 17 de maig. El film és l'òpera prima de la cambrilenca Mònica Cambra, Ariadna Fortuny (Menorca), Clàudia Garcia de Dios (Reus), Lucía Herrera (Gran Canària) i Mònica Tort, (Sant Boi de Llobregat) cinc joves creadores formades a la UPF.

La Mila és una nena d'onze anys i afronta els seus últims dies de vida abans de la fi del món. A la vegada lluita per mantenir la seva família unida amb la celebració d’una festa pel moment final. ‘Un sol radiant’ està protagonitzada per Laia Artigas, que després del seu descobriment a ‘Estiu 1993’, de Carla Simón, torna al cinema amb aquesta producció. L’acompanyen en el repartiment, Núria Prims, Nunu Sales, Jaume Villalta i Mercè Pons.

"Portàvem 5 anys parlant de la peli i poder estrenar a casa va estar molt bé. L'estrena en sales ha arribat un any després estrenant-se a 30 sales d'arreu de l'Estat"

Revistacambrils.cat ha parlat amb la cambrilenca Mònica Cambra sobre aquesta estrena en sales. Segons ha dit, "l'estrena oficial de la pel·lícula va ser el 24 de març de 2023 a la secció Talents del D’A Film Festival. Va ser molt xulo perquè normalment les estratègies dels festivals i la distribució de les pel·lícules et van estrenar el film molt lluny, però nosaltres vam poder estrenar-la a Barcelona, prop de les nostres famílies i amics. Va ser molt bonic perquè va ser una gran festa en la què va venir tot l'equip, amics, famílies... Portàvem 5 anys parlant de la peli i poder estrenar a casa va estar molt bé. L'estrena en sales ha arribat un any després estrenant-se a 30 sales d'arreu de l'Estat. Aquesta setmana encara es podrà veure en algunes".

L'acollida per part del públic ha estat molt bona. "Això és una de les coses més boniques, perquè fins ara la pel·lícula l'havíem ensenyat a festivals però, ara realment, hi ha el contacte amb el públic. A les sales de cinema no només hi va la gent de la indústria del cine sino que hi va tothom que hi vulgui anar i està sent increïble. Estem rebent molts missatges de molta gent i de totes les edats i és una cosa que ens ha sorprès. És molt xulo perquè la peli ja és del públic i cadascú fa les seves interpretacions i la viu d'una manera diferent. Nosaltres l'hem interpretat d'una manera, però al final estem veient que té moltes lectures i és molt bonic. El moment de compartir dona sentit a fer pel·lícules".

"Està agradant molt a la crítica cinematogràfica i això ens fa molta il·lusió"

El públic ha acollit molt bé el film però també ho ha fet la crítica des de la seva estrena en festivals, l'any passat. "També està agradant molt a la crítica cinematogràfica i això ens fa molta il·lusió. Els crítics estan dient que és una opera prima que no sembla una opera prima. Això, per a la nostra carrera cinematogràfica tant per a l'Ari com per a mi, ens va genial. Significa tenir més oportunitats en següents projectes. Estem molt contentes. També val a dir que hi ha certes diferències entre la crítica catalana i la que es fa de la resta de l'Estat. Potser aquí estem més acostumats a aquest tipus de cinema rural, intimista català. A la resta d'Espanya està agradant molt perquè potser no estan tan acostumats a veure-ho. L'altre dia ens van posar un comentari a Cinemania i el títol era 'Apocalipsis en Casa Tarradellas'. Em va fascinar el títol".

"Va anar guanyant magnitud i és brutal poder veure-la a la gran pantalla. A part, l'aprenentatge i haver gaudit tot el procés. Quan comparteixes la peli tot té sentit. A més, ens hem retrobat i és tornar a recordar-ho tot com una superaventura amb amigues"

Aquest sens dubte ha estat un projecte de llarg recorregut. "Vam començar a escriure l'any 2019. Han passat moltes coses entre les quals el covid-19. Ha estat un superviatge que no sabíem que seria tan gran. Quan vam començar a escriure mai ens vam plantejar que es podria arribar a fer i molt menys que s'estrenés en sales. Vam començar a escriure el projecte en el marc acadèmic, com un treball d'escola. Poc a poc va anar guanyant magnitud. Quan vam involucrar a la productora, quan vam guanyar subvencions, fons públics... Vam contactar amb les actrius, amb l'equip tècnic. Va anar guanyant magnitud i és brutal poder veure-la a la gran pantalla. A part, l'aprenentatge i haver gaudit tot el procés. Quan comparteixes la peli tot té sentit. A més, ens hem retrobat i és tornar a recordar-ho tot com una superaventura amb amigues. Hi ha hagut problemes i dificultats, però ho hem gaudit".

Actualment, la cambrilenca Mònica Cambra segueix amb la seva formació. Viu a Donosti on està cursant un màster de creació al centre Elías Querejeta Zine Eskola. "És una escola molt petita però que treballa molt amb pel·lícules analògiques. Estic aprenent molt sobre això i també estic començant a escriure una altra pel·lícula que serà un llargmetratge de ficció. Ara sí, l'estic escrivint sola, però seguir que tinc a les meves col·legues 'Radiant' ajudant-me d'alguna manera; de fet, ja ho estan fent. Estic molt contenta i el País Basc m'està agradant molt".

"Hi ha participat molta gent de Cambrils"

D'altra banda, Cambra ha lamentat que, de moment, la pel·lícula no es podrà veure al Cinema Rambla de l'Art de Cambrils. "Vam intentar parlar amb el cine però no es va arribar a un acord. A mi em feia molta il·lusió perquè hi ha participat molta gent de Cambrils. Tota la pel·lícula està rodada al Baix Camp, cada pla està rodat a casa. A mi això m'agrada molt perquè, per exemple, quan anem a Madrid, ens pregunten on és aquest lloc tan meravellós? Tothom es pregunta si és la Costa Brava i jo els dic que és Tarragona, és el Baix Camp. Molta gent diu que vol venir de vacances i és una part que em fa sentir molt orgullosa".

"Jo seguiré intentant que la pel·lícula es pugui veure a Cambrils perquè crec que les cambrilenques i els cambrilencs la voldrien veure. A més, hi surt molta gent com a figurant. També es va comptar amb subvencions de la Diputació de Tarragona, de Joventut Cambrils, de l'Ajuntament de Reus... A veure si es pot fer algun passi a l'estiu; tant de bo!".