Prat es mostra convençut que acabaran consensuant la implantació del tramvia al seu pas per Salou. "Amb Vila-seca i Cambrils hem pactat trams amb catenària perquè no es pot fer tot el traçat sense. Si féssim tot el projecte sense catenària el tramvia seria molt més lent i donaríem un pitjor servei, i ha de ser atractiu per l'usuari", assenyala. Respecte el pas per Salou, el director general remarca que han fet desenes de sessions de treball i que s'ha arribat a un nivell de detall molt alt. Per això rebutja l'opinió de l'alcalde salouenc, Pere Granados, que ha assegurat els últims dies que serà una barrera. "No ho compartim en absolut; estarà totalment adaptat a la trama urbana", emfatitza, i destaca que s'ha consensuat amb els tècnics municipals que hi hagi trams a molt baixa velocitat on "la gent podrà creuar quasi sense mirar". "Busquem la màxima integració com a totes les ciutats del món" on hi ha aquest mitjà de transport, afirma.

Tot i les reticències de Salou, el director general assegura que estan "determinats a que tiri endavant" perquè "és un projecte vertebrador". "Al Camp de Tarragona tenim moltes infraestructures que s'han pensat més perquè siguin de pas que per donar servei al territori i aquesta està pensada exclusivament per aquí", raona. A més, posa damunt la taula les dades de l'última enquesta de mobilitat quotidiana de la regió, que apunta que "el 95% dels desplaçaments del Camp de Tarragona es fan dins el Camp de Tarragona". Per tant, avança que continuaran "treballant amb Salou". "Per nosaltres no serà. Farem tot el què calgui per intentar-los convèncer que és un bon projecte", insisteix.

Primer, la primera fase

Davant la negativa de Salou, els alcaldes de Tarragona i Reus van aixecar la mà oferint-se per avançar el màxim possible la fase 2 del tramvia -que ha d'unir les dues ciutats per Vila-seca i la Canonja-. Prat però, descarta aquesta possibilitat. "Vam començar pel tram entre Cambrils i Vila-seca perquè la prioritat és tornar un servei ferroviari a aquests municipis", ressalta i, a més, els tràmits de la fase 1 estan força més avançats.

En concret, a la primera fase li falta enllestir el projecte constructiu i ja es podran licitar les obres i la compra del material mòbil. En canvi, a la segona li falta aprovar definitivament l'estudi informatiu i perquè això passi abans caldrà redactar la Declaració d'Impacte Ambiental que ha de fer la Direcció General de Polítiques Ambientals. "Esperem que això sigui en els propers mesos" i així, l'estudi estigui enllestit abans d'acabar el 2024, diu Prat. Després, caldrà elaborar el projecte constructiu. "Amb la segona fase correrem tant com puguem, però no en detriment de la primera que el normal seria que arribés abans. Volem arribar a un acord amb Salou", explica. Així doncs, la previsió és que el tram entre Cambrils i Vila-seca entri en servei a finals del 2026, mentre que Reus i Tarragona quedarien unides abans d'acabar el 2028.

Per acabar de desenvolupar-ho tot, caldrà partida pressupostària, i amb escenari de pressupostos prorrogats enguany la situació s'ha complicat. "Enguany no podrem començar a gastar", il·lustra Prat. Aquest impediment no afecta els tràmits administratius ni els calendaris de les licitacions, però sí l'inici de les obres. Per això, per desenvolupar el tramvia caldrà que el nou Govern aprovi uns nous comptes. "No està en risc però enguany no podem començar. Ho tirarem endavant però sí que ens ha endarrerit una mica", reitera el director general. I afegeix: "l'important és licitar perquè si licites, comença; i si comença vol dir que acabarà", il·lustra. La primera fase està valorada en uns 150 milions d'euros.

Traçat acordat

Amb el dibuix del traçat de les dues fases acordat amb els respectius ajuntaments, des de Territori es treballa ara en "perfilar" detalls. Per exemple, al municipi de la Canonja o als barris de Ponent de Tarragona. Un dels últims que s'ha acabat de definir és l'arribada del tramvia a l'estació d'Adif de Tarragona pel carrer del Mar. Es tracta d'un carrer molt estret pel qual caldrà agafar una part d'uns terrenys annexos, també propietat d'Adif, amb qui ja hi ha un acord. "Fent recular una mica el mur, ja en tenim prou", exemplifica. En aquest tram hi haurà doble via, excepte a la part inicial del carrer que fa cantonada amb Pere Martell, on la presència d'un habitatge obliga a que hi hagi uns 40 metres amb via única. "No serà cap problema", manifesta Prat.