Un nou dimecres, ahir, amb la concentració de les Àvies i Avis per la Independència. Un dimecres amb ambient primaveral i amb la presència de quatre turistes revolotejant pels carrers del barri Antic, com de costum, atrets pel reclam del mercadet ambulant. Les Àvies i Avis, ahir una vintena, van seguir escrupulosament el protocol de les concentracions de les darreres setmanes i mesos. La d'ahir es va iniciar amb la ballada d'una sardana i, a continuació, es va seguir l'ordre habitual pel que fa a les cançons i les proclames amb L'estaca d'inici i amb el Cant dels Segadors i els crits d'independència, com a cloenda. Només hi va haver una indicació, la de participar a l'acte de l'arribada de la Flama del Canigó, juntament amb l'ANC local, el diumenge 23 de juny al vespre, amb concentració al costat de les escales reials del port.

Fa cinc anys tot era molt diferent

I això passava ahir, un dimecres 12 de juny, cinc anys després d'un altre dimecres 12 de juny, el del 2019, que va ser el darrer dia del judici als presos polítics, després de quatre mesos d'haver-se iniciat. Aquell dia de fa cinc anys es van convocar concetracions arreu de Catalunya. A Cambrils, el vespre d'aquella jornada, es van aplegar més de 200 persones a la plaça de la Vila, sota el lema de "Llibertat, l'autodeterminació és un dret", convocades per l'ANC, Òmnium Cultural, Junts per Catalunya, ERC i la CUP. Es va llegir un manifest en el que es qualificava el judici "d'escarni" i "d'atemptat a la democràcia i als drets civils i polítics i, en especial, al dret a l'autodeterminació".

I al matí d'aquell dimecres, com cada dimecres dels darrers sis anys i escaig, hi va haver la concentració de les Àvies i Avis, força nombrosa. Era quan encara es donava el tomb pel costat del mercadet ambulant. Repassant la crònica d'aquell dia ens en fem idea de la frenètica activitat que es portava a terme per demanar l'alliberament dels presos polítics ja que es va donar compte de la concentració que s'havia de fer a Estrasburg, el 2 de juliol de 2019, coincidint amb l'inici del mandat al Parlament Europeu.

Quins contrastos! De desengany en desengany, les mobilitzacions han anat despareixent, no perquè s'hagin assolit els objectius, i les Àvies i Avis cambrilencs s'han convertit en els únics que mantenen la flama encesa de portes en fora, com si fossin el poblat de l'Astèrix. Les forces independentistes continuen estant igual d'allunyades entre elles amb una llei d'amnistia acabada d'estrenar i amb un estament judicial que no facilitarà la seva aplicació, com ja s'està veient per les declaracions que fan.

I pel que fa a les darreres eleccions ja ha quedat palès com està el pati, prop d'un milió de persones han deixat de votar les forces independentistes, de les eleccions al Parlament europeu d'ara fa cinc anys a les que es van celebrar fa quatre dies. Mentrestant, no sabem si algú en pren bona nota de tot plegat, i les Àvies i Avis continuen mantenint la flama encesa a Cambrils. Fins quan?

Ahir no tocava l'actuació del cantant tarragoní Xavier Marcos, que de tant en tant ofereix un petit concert a peu de plaça, acompanyant les Àvies i els Avis. En el seu repertori, tal com s'ha pogut sentir en més d'una ocasió, hi ha la cançó de Lluís Llach, Companys, no és això, una cancó que Llach va composar l'any 1979 i que continua amb plena vigència.