El govern municipal de Cambrils trontolla. Les contundents declaracions de Jordi Barberà en una entrevista concedida al Diari de Tarragona en la qual afirmava que l'Ajuntament pot “entrar en col·lapse” van fer saltar pels aires l'estabilitat sobre la qual se subjectava el pacte de govern. A poques setmanes de que es compleixi un any de la investidura d'Alfredo Clúa, l'executiu quatripartit viu la seva crisi més dura.

Per entendre el terratrèmol, primer cal que ens remuntem a la nit de la mateixa jornada electoral, el passat 28 de maig de 2023. El sorprenent resultat del Nou Moviment Ciutadà, encapçalat per Oliver Klein, capgirava el taulell polític i trencava tots els pactòmetres. Mentre l'eufòria es desfermava a la seu dels municipalistes, als locals d'altres partits les calculadores treien fum. Klein necessitava pactar per mantindre l'alcaldia i no tothom estava disposat a posar-ho fàcil.

Aquella mateixa nit es va començar a albirar la possibilitat d'una aliança a quatre bandes entre PSC, ERC, Junts i En Comú Podem. La suma dels regidors obtinguts per aquestes formacions aconseguia una majoria absoluta i deixava fora l'NMC. El “pacte anti Klein” s'estava coent, però es va haver d'esperar fins l'1 de juny a que l'assemblea local dels comuns ratifiqués la decisió de que Jordi Barberà –que entrava per primera vegada a l'Ajuntament– formés part del govern, tot i l'oposició d'una part de la militància.

Paradoxalment, dotze mesos després, és el mateix Barberà el que posa en dubte la seva continuïtat dins de l'executiu acusant els caps de llista dels altres partits de “mirar pels interessos propis i no donar les respostes que necessita la ciutadania”. Unes paraules que contrasten amb la “il·lusió” que el cap de llista d'ECP sentia el dia que es va fer oficial l'acord en una compareixença des de les Escales Reials. “Estem segurs que serà un govern sòlid i ens entendre bé”, deia aleshores l'actual regidor de Cultura i Educació.

Combustible per l'oposició

La situació és evident que ha estat combustible per a l'oposició. “Ja ho vam anunciar el dia que es va donar a conèixer aquest pacte contranatura”, ha afirmat Oliver Klein, que se sent legitimat pels 2.700 cambrilencs que el van votar. El portaveu del Partit Popular, David Chatelain, també ha aprofitat per recordar que portaven mesos avisant en seu plenària de les desavinences entre els diversos membres del govern.

L'executiu liderat per Alfredo Clúa s'ha vist obligat a sortir al pas amb un comunicat. En aquest text, el govern rebutja “les formes” en què Barberà s'havia queixat de determinats problemes en els quals confirmen que “s'hi està treballant”. De fet, el govern també ha informat que, justament aquest mateix dijous, s'ha presentat internament el Pla d'Acció Municipal (PAM), un document el qual Jordi Barberà havia aprovat. Tot i que la situació semblava irreparable, l'equip de govern refermava “l'acord que els uneix” i monstren “confiança” en que Barberà continuï.

Evidentment, el membres de l'oposició no comparteixen aquesta confiança. Tant Oliver Klein com David Chatelain creuen que aquesta crisi no s'arregla tan fàcilment i que, en realitat, no ha fet més que començar.

Possibles escenaris

La pregunta que ens fem és: què passarà a partir d'ara? A simple vista sembla que hi ha tres escenaris possibles. El primer és que la tempesta amaini permetent que el govern continuï endavant amb els mateixos integrants. No obstant, la tensió que es pugui despertar entre els diversos partits de l'equip de govern arran d'aquesta crisi pot complicar una legislatura que, recordem, repartia l'alcaldia entre el PSC (3 anys) i ERC (darrer any de mandat). Si finalment Jordi Barberà decideix sortir del govern i anar a l'oposició (segon escenari), socialistes, republicans i juntaires no sumarien majoria, però podrien seguir governant en minoria, buscant recolzaments puntuals per aprovar pressupostos i altres mesures.

La sortida del portaveu dels comuns del govern també obriria la possibilitat d'una moció de censura (tercer escenari). Per que aquesta tirés endavant, però, es necessitarien 11 regidors, cosa que no és tan senzilla. Si se sumessin els sis regidors de l'NMC i els dos del PP, els partits encapçalats per Klein i Chatelain seguirien necessitant tres edils més. Isabel Segarra i Ricard Montero, de VOX, podrien donar suport a una moció de censura, però això complicaria el suport del quart partit en discòrdia, ja que la línia vermella de l'extrema dreta sembla difícil de traspassar.

Per tant, una moció de censura des de l'oposició només podria tirar endavant amb els vots d'algun dels partits que actualment està al govern. Si tenim en compte que, al 2021, Klein ja va arrabassar l'alcaldia a Camí Mendoza amb una moció de censura, sembla difícil d'imaginar que ERC ara vulgui refer la seva relació amb l'NMC. De la mateixa manera, que Enric Daza abandonés les files del partit municipalista per encapçalar la llista de Junts també complica una hipotètica aliança entre els postconvergents i el partit de Klein.

Sigui com sigui, la crisi provocada per les declaracions de Jordi Barberà no sembla de fàcil solució. El mapa polític cambrilenc no només es troba molt fragmentat, sinó que, a més, les desavinences personals i ideològiques entre els diversos partits compliquen els pactes necessaris per a la governabilitat.