Si ens parlen de dunes, pensem en desert. Però a les nostres platges, originalment, també n'hi havia. Així ho va explicar ahir, al Centre Cultural, la doctora en Geografia Carla Garcia Lozano. La investigadora de la Universitat de Girona és especialista en gestió del litoral i va ser convidada en el darrer acte del Campus Extens de la URV d'aquest curs, que ha fet un total de 28 xerrades arreu del territori. Aquesta va ser proposada pel Cambrils Club Natació i organitzada pel Museu d'Història de Cambrils.

Les dunes litorals són uns monticles de sorra que es formen com a conseqüència natural de l'onatge i l'arrossegament de matèria orgànica i sediments per part del mar. Aquestes dunes, s'ubicaven, normalment, a uns metres de la costa i significaven una protecció natural contra temporals i tempestes. A més, també signifiquen un repositori de biodiversitat –durant la conferència Garcia Lozano va mostrar diverses espècies de plantes que només creixen en aquestes dunes– i de sorra, que permet regenerar la platja després d'un temporal.

Amb el pas dels anys i el boom del turisme de la segona meitat del segle XX, però, a Catalunya s'ha urbanitzat pràcticament el 100% del litoral català, en molts casos, directament a sobre de les mateixes dunes. De fet, els únics punts sense l'alteració humana són espais naturals protegits explícitament, com per exemple el Fangar, al Delta de l'Ebre. “A Catalunya hem passat d'un litoral natural a una alteració que ha provocat la degradació de l'hàbitat dunar o la seva desaparició”, apuntava la geògrafa.

Manca de solucions

L'alteració humana ha canviat el funcionament del nostre litoral, però, tot i les evidències –que cada vegada son més clares, amb la consecució de temporals com el Glòria–, encara “ningú sap com regenerar correctament les platges”, segons la doctora en Geografia. “No sabem fer-ho millor, de moment, les solucions més efectives és intentar imitar la natura, deixar de passar les màquines aplanadores de la sorra i limitar els accessos a les zones on hi hauria d'haver-hi dunes”.

Partint de la base de que el litoral tarragoní, segons Garcia Lozano, està “infraprotegit”, un exemple de conscienciació i acció per recuperar les dues a les platges és el de Calafell. La doctora col·labora amb l'Ajuntament d'aquest municipi tarragoní mitjançant el projecte Ímpetus (liderat per EUROCAT i la Universitat de Girona) que té per objectiu la renaturalització de les seves platges. Calafell va posar en marxa mesures el 2017 i, en set anys, ha renaturalitzat el 90% dels seus més de 4 quilòmetres de platja.

Tot per fer

A Cambrils, on tenim el doble de quilòmetres de platja, no hi ha ni rastre d'aquestes dunes. Aquí comptem amb una altra barrera natural que són les praderies de posidònia. “És una espècie paraigua, protegeix la platja de manera natural”, explica la geògrafa. La presència de posidònia també ajuda a crear dunes... Si no es neteja ni s'allisa la platja. “A l'hivern s'hauria de deixar la platja fastigosament coberta de sediments per permetre que es formin dunes”, deia Garcia Lozano, que també entén que, a l'estiu, una població turística com Cambrils netegi una part de la platja.

Com a conclusió, la investigadora va remarcar que a Espanya “encara està tot per fer” en matèria científica relacionada amb el litoral: “quan es gestiona un bosc tot són informes tècnics, però quan es gestiona una platja tothom fa el que vol”. Per Garcia Lozano també és importantíssim la divulgació ciutadana perquè la població comprengui la importància d'aquesta característica desapareguda del nostre litoral.