La Flama del Canigó va tornar a arribar a Cambrils, un any més, i ja en són 15 des que l’any 2009 es va recuperar, després de vint anys, aquest acte de reafirmació nacional. Des de llavors fins ara s’ha seguit el mateix model tot canviant la ubicació de les foguerades. L’any 2009 la gran foguerada que es va encendre amb la flama del Canigó provinent de Reus es va fer a la plaça de l’Ajuntament. Amb el temps, va passar al pàrquing de l’Ateneu juvenil i, des de fa uns anys, al parc del Pescador. Enguany, tal i com ja es va fer l’any passat, la flama es va anar a recollir a Riudoms, i ho van fer la regidora de Festes, Tere Recasens, acompanyada d’una representació de les pubilles i hereus i de membres dels Cagarrieres.

La Flama va arribar a Cambrils fins al passeig Miramar on va ser rebuda pels representants de les entitats i va ser transportada en cercavila fins al parc del Pescador. Allí es va fer la lectura del manifest a càrrec dels representants de les entitats festives i, posteriorment, es va encendre la foguerada. La cobla Vents de Riella, d’Agramunt, va tocar unes quantes sardanes abans de tancar l’acte.

“La gent, la clau que ens obre tots els panys”

I enguany s’ha visualitzat l’arrelament d’aquest acte simbòlic a Cambrils amb la gentada que es va aplegar al port i que va seguir fins al parc del Pescador. Com es deia en el manifest d’enguany, escrit per l’escriptora Núria Cadenes, que va ser llegit pels membres de les entitats festives, “som el poble de la Flama del Canigó” i afegia que “som fills d’aquesta Flama i de tant com significa: aquesta tossuderia i aquesta alegria que esdevenen invicta combinació, que superen els temps més difícils i en fan escut de resiliència. Que de vegades costa, però que ho fan”. El manifest d’enguany ha incidit en la gent, en la voluntat del poble, “hi ha, com un símbol i una constatació, el moviment: la torxa que passa de mà en mà com una consigna que travessa el temps, que omple l’espai mentre el recorre, que l’omple i que el dibuixa i que atorga sempre matisos nous al seu color. Als seus colors.” El manifest acabava dient “hi ha la gent. La clau, sí, que ens obre tots els panys. Això és la Flama del Canigó: la gent que l’encén i que s’hi afegeix i que la transporta i que la traspassa. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó en xarxa dúctil de fils de tota mena per encendre les fogueres i dansar al seu voltant o per seure i contemplar-les o per emocionar-se, només, de saber que hi són. De saber que són i que es volen lliures. De saber que, si ho volen, ho seran.”