Patrimoni
La torre de l'Esquirol, una de les úniques torres de telegrafia òptica conservada i restaurada al sud de Catalunya
Ara fa 20 anys, l'Ajuntament adquiria aquest edifici datat del segle XIX que, actualment, només està obert a les visites dels escolars del programa "Descobreix Cambrils"
Ara fa 20 anys, l'Ajuntament de Cambrils adquiria la Torre de l'Esquirol, situada al passeig litoral de Llevant, a la zona del Cavet. La seva cessió a l'Ajuntament anava lligada al desenvolupament del polígon 69. La remodelació de la torre no va arribar fins l'any 2010. L'abril de 2010 s'aprovava la seva rehabilitació amb l'objectiu d'adequar l'espai per evitar el seu progressiu deteriorament i condicionar-lo com a equipament museístic per mostrar l'activitat que s'hi realitzava. Aquells treballs van tenir un pressupost de 113.000 euros i es van finançar amb Fons FEDER.
Jornada de portes obertes per donar a conèixer la telegrafia òptica
Un cop es va fer l'adequació de l'espai, el novembre de 2013, la torre de l'Esquirol va obrir les seves portes al públic perquè tothom qui volgués pogués conèixer per dins aquesta antiga torre de telegrafia òptica. L'activitat va comptar amb la col·laboració de l'Associació Autonòmica Catalana d'Enginyers Tècnics de Telecomunicacions i estava compresa dins de la 18a Setmana de la Ciència i del cicle "Ports, camins i trens. Cambrils nus històric de comunicacions", organitzat per l'Arxiu Municipal de Cambrils i el Museu d'Història de Cambrils.
L'espai de dues plantes de la Torre es va museïtzar amb plafons que mostraven la història de la torre, imatges antigues i plànols de l'emplaçament de les diverses torres que constituïen les línies de telegrafia òptica existents a mitjan segle XIX.
Només obert a les visites escolars
Actualment, es tracta d'un dels monuments gestionats pel Museu d'Història de Cambrils, no obert a les visites regulars durant l'any, però durant el curs escolar, forma part de l'activitat educativa "Descobreix la telegafia òptica" dins del programa transversal municipal "Descobreix Cambrils". En aquest programa, els escolars cambrilencs –amb visita concertada i de la mà d'una persona experta del Museu i un enginyer de telecomunicacions–, coneixen una de les úniques torres de telegrafia òptica conservades i restaurades del sud de Catalunya, pujar-hi i mirar des de la terrassa com havien fet els militars possiblement allí destinats durant el segle XIX abans de la consolidació de la telegrafia.
Objecte de diverses bretolades
Durant els anys, l'espai no ha estat exempt de diverses bretolades. L'octubre de 2021, l'Ajuntament va haver de repintar les seves parets exteriors després que apareguessin guixades. Anteriorment, també es va haver de pintar alguna de les parets de la Torre de l'Esquirol que havia estat guixada per aquest tipus de conductes incíviques. De fet, es van realitzar aquestes mateixes tasques de repintat: el juny de 2018, l'agost de 2019 i el febrer de 2021.
L’Apunt
La torre de l'Esquirol i la telegrafia òptica
La torre de l'Esquirol o també coneguda com a torre del Telègraf data del segle XIX i és un edifici catalogat a l'inventari de patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cambrils En el moment de la seva adquisició es podien observar l'impacte de projectils, possiblement de la Guerra Civil de 1936. L'edifici consta de planta baixa, dos pisos i terrat. Durant un període de temps es va habilitar l'interior de la torre com a habitatge ocasional.
Segons va escriure Jordi Moreno a l'article "La torre de l'Esquirol i la telegrafia òptica": "A Catalunya, a mitjans del segle XIX, la guerra de guerrilles de les tropes carlistes van accelerar el projecte de construcció d'una xarxa de telegrafia òptica. En un entorn militar desfavorable, era necessari que l'exèrcit disposés duna bona xarxa de comunicació que permetés la consolidació del nou estat lliberal a tot el territori espanyol. La torre de l'Esquirol formava part d'una línia de comunicació civil que partia de Sant Carles de la Ràpita i arribava fins a la Jonquera. Un total de 34 torres alineades de manera especial permetien fer arribar de manera òptica missatges entre els dos extrems gràcies a un bastidor de fusta instal·lat a la part superior de la torre. Es tractava duna tecnologia òptica pel fet que les combinacions de fustes traçades sobre el bastidor havien de ser observades directament pels operaris de les torres adjacents. La torre cambrilenca es comunicava amb la torre situada a la punta dels Penyals de Mont-roig i amb la de la Tossa de Salou. Les torres de Salou i Cambrils van ser construïdes per a l'ocasió, però la de Mont-roig, de planta circular, és d'origen medieval i possiblement va ser reaprofitada per la seva excel·lent ubicació. Cal destacar que Idelfons Cerdà, conegut popularment pel seu pla urbanístic de l'Eixample de Barcelona, va estudiar, juntament amb l'enginyer Víctor Martí, la situació daquestes torres i possiblement és qui va designar la situació actual de la torre de l'Esquirol".