L'any 2023 van néixer a Catalunya 54.182 nadons, segons dades provisionals de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). És la xifra més baixa des de l'any 1995 i representa una disminució del 3,9% en relació al 2022. Continua així la tendència de 15 anys de davallada de la natalitat, des del pic de 89.024 naixements de l'any 2008, on es va arribar després de més d'una dècada de creixement i immediatament abans de la crisi econòmica.

Un 1,8% menys de naixements al Camp de Tarragona

Per àmbits territorials, el nombre de naixements l'any 2023 només va créixer a l'Alt Pirineu i Aran (7,4%). L'àmbit de les comarques Centrals (−8,8%) és el que va registrar una major disminució, seguit del de Ponent (−4,8%), l'àmbit Metropolità (−4,4%), les Terres de l'Ebre (−4,1%) i, amb menor intensitat, el Camp de Tarragona (−1,8%), les Comarques Gironines (−1,6%) i el Penedès (−1,5%).

Pel que fa a les comarques, el 2023 el nombre de naixements va disminuir a 28 comarques i els majors descensos es van registrar a la Segarra (−20,1%, afectada pels canvis territorials), l'Urgell (−17,9%) i el Bages (−14,1%). Per contra, el Pallars Jussà és la comarca que va registrar el major increment (14,9%), seguida de la Cerdanya (11,7%) i Aran (10,7%).

La taxa bruta de natalitat l'any 2023 va ser de 6,8 nascuts vius per cada 1.000 habitants, inferior al 2022 (7,2 per mil). D'altra banda, l'índex conjuntural de fecunditat (ICF) es va situar en 1,10 fills per dona (1,17 fills l'any 2022 i per sota del mínim del 1995, d'1,14 fills). L'edat de les mares en néixer els fills es manté en 32,6 anys, i l'edat mitjana en el moment del naixement del primer fill era 31,7 anys.

La taxa bruta de natalitat per àmbits del Pla territorial fluctua entre un màxim de 7,2 naixements per a cada 1.000 habitants a les Comarques Gironines i a Ponent, i un mínim del 5,9‰ de l’Alt Pirineu i Aran. Per comarques, el màxim el registra el Gironès (8,2‰) i la més baixa és la de l’Alta Ribagorça (4,5‰).

Creix un 1,9% els naixements de mares de nacionalitat estrangera

Pel que fa a la nacionalitat de les mares, 35.408 dels nascuts vius el 2023 van ser fills de mares espanyoles (xifra que representa una disminució del 6,7% respecte del 2022), i 18.774 van ser de mares de nacionalitat estrangera (un augment de l'1,9%). En termes relatius, el nadons de mare estrangera van representar el 34,6% dels nascuts vius.

La fecunditat de les dones estrangeres va ser més alta que la de les dones amb nacionalitat espanyola residents a Catalunya, i el nombre de fills per dona va ser d'1,32 i d'1,06, respectivament. L'edat mitjana a la maternitat de les dones de nacionalitat espanyola va ser de 33,2 anys i la de nacionalitat estrangera va ser de 31 anys, dada que representa que les dones estrangeres que van tenir fills el 2023 són de mitjana 2,2 anys més joves que les espanyoles.

Entre el nadons de mares estrangeres, la major freqüència correspon als fills de mares marroquines (4.560 nascuts vius) que representa un 8,4% del total de naixements de Catalunya i un 24,3% del naixements de mare estrangera, seguits, en ordre decreixent, pels fills de mares pakistaneses (1.334), colombianes (1.157), hondurenyes (961) i romaneses (883).

Per àmbits territorials, el 40,7% dels nascuts vius a Ponent i el 39,2% dels nascuts a les Comarques Gironines són fills de mare estrangera, amb percentatges força superiors a la mitjana catalana (34,6%). Per comarques els percentatges més elevats de nadons de mares estrangera s’observen a la Segarra (53,2%), seguida del Pla d’Urgell i la Garrotxa (45,7% i 44,7%) respectivament.