Per l'Escola de Música de Cambrils han passat alumnes que han acabat esdevenint grans músics i un bon exemple d'aquesta pedrera ho són els germans Mikel i Ivan Herzog (1995 i 1998, respectivament). Després de donar-se a conèixer com a duo sota el nom de Los Herzog, en els darrers anys els dos cambrilencs han seguit la seva trajectòria per separat. El germà gran es dedica al món de l'espectacle musical, mentre que el petit acaba de treure el seu primer disc en solitari (Disco de oro, 2024). Com diu l'Ivan, tots dos són músics “per formació, vocació, ganes i per pesats”. Això, com és ben sabut, ho porten a la sang. El seu pare és Mikel Herzog sénior, que va representar Espanya a Eurovisió l'any 1998.

Recordeu el vostre primer contacte amb la música?

Mikel. Sincerament, no ho recordo. Ja veníem amb la música incorporada. És una manera de vida. És el nostre modus vivendi.

Ivan. Tu recordes la primera paraula que vas dir? Doncs això...

El fet de tenir familiars músics us ha significat tenir més exigència a nivell artístic?

I. Els nostres pares sempre ens han donat moltíssim suport i han estat bastant exigents, però a un nivell normal. En cap moment ens han encaminat a ser músics, ha estat una cosa que hem triat nosaltres perquè no hem pogut viure d'una altra manera.

M. Compartim l'essència i el gust per la música. Això crea una sintonia molt especial. No hem tingut mai cap pressió ni la necessitat de tenir-los a sobre.

Fem un joc. Els dos sou músics... Definiu-vos artísticament l'un a l'altre.

I. El Mikel és el millor executor i embellidor de la música que conec. Li pots donar qualsevol cançó o concepte i te'l farà més bonic sempre.

M. L'Ivan és un geni creatiu.

Per tant, sou complementaris.

M. Correcte [tots dos riuen i xoquen de mans].

«Ahir estàvem cantant plegats i em vaig emocionar. Vaig pensar que això no es paga amb res»

Sempre heu estat vinculats artísticament, de fet.

M. Just ens fas aquesta pregunta un dia molt curiós. Feia uns quants dies que no podíem estar junts i nosaltres sempre hem estat molt units. Ahir, justament, estàvem cantant plegats i, gairebé sense adonar-me'n, em vaig emocionar.

I. Una plorera!

M. Una plorera! Vaig dir: “hòstia, tenim molta sort!”. Vaig pensar que això no es paga amb res. I no ho dic per quedar bé. Realment, tenim molta sort! Som escollits.

No solament teniu el mateix talent, sinó que a més és complementari.

I. Més que un talent és una inquietud i una passió. Vulguis o no, quan portes una passió a l'extrem es converteix en el teu idioma. Podríem parlar idiomes diferents, però tenim la sort que parlem el mateix i a sobre ens tolerem [riu].

Ara ja esteu anant per camins separats, però, en un inici, quan vau aparèixer en televisió, éreu Los Herzog. Com va ser aquesta exposició mediàtica tan joves?

I. Crec que va ser adient. En la seva justa mesura perquè no fos una barbaritat, però perquè sabéssim el que significa un aparador increïble com la tele. També perquè coneguéssim la naturalesa de l'audiència, que un dia puja i al següent baixa.

M. Correcte, just aquella Voz va ser de les més vistes [es refereix a l'edició del 2015 del talent show La Voz en la qual ells van participar conjuntament].

Estava molt de moda!

M. Just va ser el primer any d'Alejandro Sanz, de Laura Pausini... I ho va veure molta gent. A més, la nostra actuació la van posar en prime time. Va ser una de les edicions que ha tingut més repercussió. El guanyador va ser un dels pocs que després ha triomfat, l'Antonio José... També ens vam adonar que no ens modificava res. No vam tenir una gran explosió mediàtica, però crec que nosaltres podríem sobreviure amb això, perquè a nosaltres el que ens agrada, al cap i a la fi, és estar a l'escenari i tocar.

Després vau treure un àlbum junts, Sobreviví (2017). Com el veieu després dels anys?

I. En aquell moment, amb 16 anys, jo començava a compondre i vam decidir fer el disc. Va trigar dos anys a sortir, però no deixaven de ser sis cançons pròpies escrites per un xaval que juga entendre què és l'amor o que són les cançons quan no tenia ni idea de què estava parlant. També hi havia quatre cançons del David Santi Esteban [compositor de lletres per cantants pop espanyol]. Del que sí que ens sentim superorgullosos és que això estava produït pel nostre pare i el Tullio Tonelli, el nostre productor de tota la vida.

M. Aquest disc ens va donar a conèixer a un agent que ens va portar de gira per Sud-amèrica. Vam estar uns mesos per Guatemala, Costa Rica, Equador... Uns dos mesos de gira.

Ivan Herzog: «Tot el que és 'Disco de oro' està 100% manufacturat per mi a casa»

Han passat cinc anys d'aquell àlbum i ara el que treu disc en solitari és l'Ivan (Disco de oro, 2024). Com està sent la rebuda?

I. Estic supercontent. En aquest procés he descobert i he explorat molt l'artesania d'un producte. Tot el que és aquest disc està 100% manufacturat per mi a casa. És un producte sense additius. No he pogut parar fins que l'he tret i he aconseguit que molta penya el segueixi, que se senti identificada... I em fa molt feliç, perquè, quan obres les portes, no saps com reaccionarà la gent. I només he rebut amor.

Et preguntaria què et sembla el teu propi disc, però com que tenim aquí el Mikel que, com a germà gran, segur que és molt crític... Què et sembla el disc de l'Ivan?

M. Una merda! [riuen els dos]. No, ara seriosament. És una barbaritat, i ho dic molt objectivament, per molt que sigui el meu germà i l'estimi molt. És qualitat, és classe, és ànima, és puresa... És música, ben feta, des del cor. Ho té tot. I té un directe que serà molt loco!

L'únic featuring del disc l'ha fet l'humorista, còmic i guionista Ángel Martin. Per què ell?

I. És una persona que s'ha ficat en el fang de la salut mental i que va acompanyar molta gent durant la quarantena [Martín va fer-se conegut a les xarxes socials pels seus informatius diaris en clau d'humor]. Va donar a conèixer que la vida a vegades costa, no per un motiu extern, sinó perquè pesa i punt. Jo soc una d'aquestes persones a les quals ha ajudat i, per això, vaig decidir dedicar-li un vídeo d'agraïment.

De fet, aquest vídeo es va fer molt viral.

I. Exacte. A partir d'això, em faltava una introducció pel disc i vaig començar amb Verlo, que està dedicada a tota la gent que vulgui escoltar el disc. Li vaig demanar que fes un pròleg, va venir a casa i vam gravar d'una tirada sense que jo sabés què diria.

«No faig melodies per posar-hi lletres, ni lletres per posar-hi melodies. Tinc coses a dir que només sé dir cantant»

Completa la frase. Les teves lletres parlen de...

I. Les meves lletres parlen. I punt. Això és el que faig. No faig melodies per posar-hi lletres, ni lletres per posar-hi melodies. Tinc coses a dir que només sé dir cantant.

Parlem de tu Mikel. Has tirat més per la branca del teatre o l'espectacle musical, no?

M. He fet una mica de tot. Ara estava fent un espectacle de Mecano, que es deia Cruz de navajas. Era un espectacle audiovisual, una gran producció, amb pantalles de LED que pugen i baixen, amb banda en directe, ballarins, cantants, un equip molt gran... Jo feia cantant frontline. He acabat al març d'aquest any i portava des del 2020. M'he sentit molt content i realitzat.

No interpretaves cap paper, sinó que simplement cantaves les cançons de Mecano.

M. Exacte, no interpretava cap personatge. El que em permetia això era fer de mi mateix. Cantava les cançons i, a més, dins del show tenia la meva pròpia cançó amb una versió que vaig fer juntament amb l'Ivan. Això, en un espectacle que no és el teu, no és habitual.

«Abans de l'espectacle has de fer una fase creativa, una pluja d'idees, per trobar la millor versió de la cançó»

És un tipus de música molt més vinculat al directe.

M. A mi m'agrada molt crear sobre l'execució. És molt efectista a l'hora de directe. Com que és un espectacle que la gent veurà una vegada, tu abans has de fer una fase creativa, una pluja d'idees, trobes la millor versió de la cançó per repetir-la ca cada concert. Hi ha gent que diu que cansa fer cada dia el mateix. A mi no.

Acabes buscant un toc diferent a cada funció.

M. Cada concert és diferent. El públic és diferent, el lloc és diferent... Hem anat per tota Espanya i hem fet més de 500 funcions.

Tot amb una pandèmia pel mig.

M. Jo arribo al 2020 a Madrid a un càsting que gairebé no sabia què era. Havia estat a Barcelona de cantant a l'espectacle Brodway A capella, com a actor-cantant de musicals a La Off... Però això era una cosa nova. Em van agafar i vam començar els assajos el gener de 2020. El març de 2020 vam començar l'staging [unes funcions de prova] a València, abans d'anar a Madrid. L'estrena ho va rebentar... I al cap de dues setmanes, un dijous, ens reuneixen i ens pregunten que què volem fer. Vam fer la darrera funció i ens van enviar a casa. Va ser una hòstia. Era un món idíl·lic i tot es va acabar. Per sort, després, vam fer un mes a Bilbao amb mascaretes i es va reprendre a Madrid.

Fa poc vas dir a xarxes que tanques una etapa.

M. Bàsicament, l'espectacle es va acabar. En qualsevol moment es pot tornar a fer, però també és necessari parar.

Has pensat alguna vegada en fer una carrera individual?

M. M'agafes en una època en la qual tinc curiositat. No sé què vull fer exactament, però sé que tinc coses a dir i a fer. Estic en procés introspectiu. M'agraden moltes altres coses: la direcció vocal –fer de coach vocal–, tocar el piano, la producció...

I. Tot el que toca ho fa bé. És increïble. Et diu “això no ho he fet mai” i, en un moment, fa una cosa que tu has trigat cinc anys a fer-la!

Anem acabant ja l'entrevista, però volia parlar del tema xarxes. Els dos us moveu bastant i es fan molt virals els vídeos que graveu amb els vostres pares. Us surt de manera natural, no?

M. Correcte, no és gens forçat. Ja que ens ho estem passant bé, fiquem un mòbil i gravem. És el més natural del món. Estem de sobretaula, cantem una estona i després cadascú a les seves coses.

Tu, Ivan, ho has fet servir pel tema de la viralitat. Es nota que els vídeos estan calculats perquè la gent entengui de què van les teves cançons i les escoltin amb aquesta immediatesa que et requereixin les xarxes.

I. Tenint una eina on pots parlar directament amb la gent com són les xarxes, per què no ho has d'utilitzar? T'has de trebcar el coco per fer una explicació curta que situï la gent. Jo soc bastant antixarxes, però vaig dir: “aquest no és el meu joc, però el guanyaré”.

M. És un geni perquè, tot i ser antixarxes, ha creat una marca. Està fent màrqueting.

No hi ha ningú que et digui el que has de penjar, no?

I. No hi ha res més comercial que ser tu mateix. És un tòpic, però és veritat.

M. Ser tu mateix i ser interessant.

Ser original.

I. La gent està molt sobreestimulada de productes maquillats i creats per grans corporacions. Fa tant temps que, al nostre país, estem escoltant música molt extremadament comercialitzada i explotada com, per exemple, el reggaeton, que s'ha despertat un sentit per l'originalitat molt desenvolupat. Ara mateix s'accepta tot.

«Hem arribat a un punt en el qual la gent només vol veure un producte de veritat»

Si fas una cosa bé, la gent te la pot comprar.

I. Si la fas de veritat. Hem arribat a un punt en el qual la gent només vol veure alguna cosa neta, pura i de veritat. Sigui millor o pitjor. Per això crec que, ara mateix, estem en el millor moment de la història de la música.

Vau començar sent Els Herzog. Tornareu a ser Els Herzog algun dia?

I. Sempre serem Els Herzog. De fet, anava a explicar que el Miquel estarà a la banda de presentació del disc. Tornarem a estar a l'escenari junts d'aquí poc.

I un concert per Cambrils?

I. Jo no deixaré de ser de Cambrils i cada vegada vull formar més part d'aquestes arrels i aquesta terra. Soc d'aquí, me'n sento orgullós i, a la mínima que tingui un mínim d'èxit, el meu poble pujarà amb mi.

M. De fet, la banda –menys el guitarrista, que és de Madrid– estarà formada per músics de Tarragona.