La alegria es va desfermar als carrers de Cambrils –com a molts racons d'Espanya– amb la victòria de la selecció masculina de futbol a la Eurocopa de nacions. La Roja va aconseguir el seu quart títol de la història, convertint-se en l'equip que més vegades ha aixecat aquest trofeu, al voltant de les 23 hores. Mitja hora més tard, després que Álvaro Morata aixequés la copa al cel de Berlín, desenes de persones van sortir a celebrar l'èxit pels carrers del municipi.

A dos quarts de dotze ja es podia sentir, pel barri de l'Eixample platja, els clàxons dels aficionats eufòrics tornant a casa. Alguns, però, sabien que la nit seria llarga i, enfundats amb les samarretes de la selecció, van sortir al carrer per celebrar-ho amb la resta de ciutadans. Feia dotze anys que el combinat nacional no guanyava un títol d'aquesta importància i els més joves no havien vist mai una celebració tan intensa.

També feia tant de temps que els aficionats de la selecció espanyola no celebraven res que els cambrilencs semblava que no sabien on anar per festejar el triomf. Així com la plaça d'Aragó és el lloc escollit pels culers per celebrar els títols, la plaça de la Constitució –a l'altra banda de la Rambla de Jaume I– és on es van celebrar els títols europeus de 2008 i 2012 i el Mundial de 2010.

Més d'una dècada després, a la plaça Constitució només hi van acudir grups petits que, tot i estar eufòrics, no tenien amb qui compartir aquesta alegria. “Hi ha molta gent a les Sirenes”, comentava algú mirant el mòbil. Efectivament, el lloc de concentració espontani es va ubicar al passeig marítim, a l'alçada de les Escales Reials. Allí, desenes de persones cridaven, saltaven i llançaven petards. El trànsit no es va tallar i els aficionats es van posar a banda i banda de la carretera per agitar les banderes davant dels cotxes com qui toreja. Els conductors, també traient les banderes per la finestra, contribuïen a l'eufòria donant gas i fent accelerades fins i tot temeràries. La celebració es va allargar fins passada la mitjanit.