La regidoria d'Urbanisme i Obra Pública és una de les de més responsabilitat en un consistori. En un municipi en constant creixement com és el Cambrils actual, la planificació del terreny, l'ordenació i encaix de les diferents necessitats de la ciutat són claus per assegurar un ordre en el futur. Amb l'objectiu de posar la lupa en cada un dels departaments de l'Ajuntament, revistacambrils.cat enceta una ronda d'entrevistes amb els actuals membres de l'equip de govern i ho fa conversant amb Enric Daza, regidor d'Urbanisme i Obra Pública, sobre les múltiples carpetes obertes que té sobre la seva taula.

És el regidor de l'equip de govern que porta més temps dins de la mateixa regidoria, sense comptar els dos mesos en els quals va estar absent després de deixar l'NMC. Com d'important és tenir continuïtat en una regidora com la d'Urbanisme i Obra Pública que treballa en molts projectes a llarg termini?

És bo que la persona al capdavant d'aquesta regidoria tingui un coneixement profund de com funciona l'urbanisme per entendre els problemes enquistats en el temps i poder avançar. He d'agrair tots els treballadors del departament que, des que vaig entrar, no s'han cansat d'explicar-me les coses. Normalment, són temes que requereixen molt de tràmit, és una regidoria pot agraïda en aquest sentit. A més, a vegades fas un tràmit que has heretat d'un altre regidor i que acabarà solucionant un tercer.

L'obra més important que ha impulsat des que és regidor és la remodelació de Rambla de Jaume I. Està satisfet amb el resultat?

Sí, era un projecte de molta complexitat. El més important era renovar totes les entranyes, la xarxa d'aigües pluvials i fecals. Això es va aconseguir de manera òptima. És evident que la part de superfície és millorable, però ha marcat un centre de ciutat i és una obra de la qual se'n parlarà en el futur perquè hem sigut capaços de finalitzar-la amb èxit.

«No diria que la Rambla va tenir un sobrecost, sinó un cost més elevat que l'oferta de l'empresa adjudicatària»

Aquest mes s'han acabat de pagar les certificacions que estaven pendents. Hi ha hagut un sobrecost bastant elevat, d'un milió d'euros aproximadament. D'on surt?

La Rambla surt amb un preu de 4,2 milions d'euros i hi ha una empresa que ens diu que ho farà per 3,1 milions. Per això jo no li diria sobrecost, sinó un cost més elevat que l'oferta de l'empresa adjudicatària. Durant el transcurs de l'obra, cada vegada que l'empresa es mou del pressupost, s'apunta. L'equip de govern va voler que la Rambla fos oberta i transitable durant tot el seu transcurs i això va suposar una sèrie de moviments sobre la marxa que no estaven previstos. D'altra banda, hi ha els mateixos imprevistos de l'obra com la troballa d'una instal·lació de telecomunicacions que no apareixia als mapes o els empalmes amb les connexions antigues tant a l'inici com al final de la Rambla. I, finalment, la ubicació del dipòsit decantador que es va adjudicar simultàniament a les obres de la Rambla. Estava previst que costés uns 400.000 euros i van acabar sent més de 600.000 euros.

Una part important del sobrecost, per tant, ve de la instal·lació d'aquest dipòsit.

Exacte. Dins de la licitació estava previst la implementació d'aquest dipòsit, però no el seu cost.

La fase final de les obres de la Rambla seria la remodelació dels carrers paral·lels: Cristòfor Colom i Pau Casals. Quan està previst que es pugui iniciar?

És una obra que necessita el seu procés comunicatiu. Ja hem parlat amb la Diputació, on hem aconseguit gairebé 800.000 euros per aquest projecte. L'hem planificat i hem previst l'adjudicació per 2026.

La idea és que siguin carrers pacificats com la Rambla?

La idea és que tot el Port sigui un espai de plataforma única que compleixi amb la normativa d'accessibilitat. Ben aviat també ens començarà a afectar la normativa de Zona de Baixes Emissions (ZBE) i hem de començar a pensar en aquest sentit. Ha de ser permeable, ha de garantir els serveis a la ciutadania, als comerços, als vehicles d'emergències... Però és evident que el trànsit ocasional quedarà restringit perquè sigui un centre turístico-comercial.

Una altra problemàtica derivada del trànsit és l'aparcament. S'està a punt de licitar les obres dels pàrquings provisionals a la zona de l'antiga via. Quan està previst que estiguin enllestits?

En dues setmanes els treballs es poden finalitzar. El termini de presentació d'ofertes és el 22 de juliol. Estava previst tenir-los al mes de juny i hi ha hagut algun retard. Ha estat causat per la cessió dels terrenys d'ADIF cap a FGC [Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya] per dur a terme el Tramvia. Quan ja teníem el permís d'ADIF hem hagut de demanar també el de FGC. Calculem que a principis d'agost estiguin disponibles aquests dos pàrquings dissuasius.

Els altres dos pàrquings dissuasius que s'han d'habilitar són el de la Fontcoberta i el de la Diagonal del Mar [rotonda del Rotary]. S'han firmat ja els convenis amb els propietaris?

Estan acordats. El de la Fontcoberta està molt més avançat que l'altre. Són detalls jurídics del que ha de dir el contracte, però l'acord ja es té.

«Els dos convenis pels aparcaments són importantíssims, però més per l'estratègia urbanística del futur del municipi que pel servei que donaran ara com ara»

Però el que necessita el veí és aparcar el cotxe.

El pàrquing de la Fontcoberta està pensat que tingui 1.000 places més, és a dir, deu vegades més del que té ara. Aquests dos convenis són importantíssims, però més per l'estratègia urbanística del futur del municipi que pel servei que donaran ara com ara. Amb aquests dos pàrquings –esperem que s'adjudiquin abans d'acabar l'any– cobrirem la demanda. També hem concessionat pàrquings privats que, de cara al turisme, funcionen perfectament.

A l'espai de l'antiga via s'ha d'ubicar el Tramcamp i la via verda. En quin estat es troben aquest projectes?

Estan en pur tràmit urbanístic. En el cas de la via verda som tres administracions on hi ha acords de cessió i administració del sòl per part d'ADIF. Els tres municipis [Cambrils, Mont-roig del Camo i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant] estem disposats a rebre aquesta cessió i assumir el manteniment dels espais. Estem segurs que ADIF ens acceptarà. Això permetrà a ADIF tirar endavant els dos projectes adjudicats –un per 1,9 milions d'euros i l'altre per 5,8 milions d'euros– per eliminar l'efecte barrera i l'impacte mediambiental provocat pels diferents encreuaments, baixadors, ponts... Un exemple és el pont de la via al passeig de La Salle on s'ha de fer un pont nou per on ha de passar el tramvia. Serà tota una obra de transformació urbanística importantíssima que l'Ajuntament ha exigit i s'ha sentit escoltat.

Quan està previst que els ponts vagin a terra?

M'agradaria que en aquest mandat, abans del 2027, es comencin a tirar endavant aquests dos projectes adjudicats.

«No vam decidir canviar la ubicació del nou pavelló, vam conèixer que la ubicació que estava prevista no era possible»

Més temes. El nou pavelló es va decidir desplaçar a Vilafortuny. Per quin motiu?

No vam decidir canviar la ubicació, vam conèixer que la ubicació que estava prevista no era possible. Estava previst ubicar-lo dins de la zona esportiva que arrossega alguns problemes urbanístics des del 2007. Aleshores es va compensar els propietaris de les parcel·les de la zona esportiva –on el POUM preveia construir aquests equipaments– amb terrenys a les Comes. Les Comes no s'ha desenvolupat i els propietaris no han estat compensats. L'Ajuntament ha de demanar, però també ha de complir amb tot allò amb el qual es compromet.

El conveni no preveia construir el pavelló a la zona esportiva?

El conveni es va fer pels serveis que hi ha actualment: pista d'atletisme, camp de tir i camps de futbol. No cabia jurídicament, dins d'aquest conveni, fer aquest pavelló, per molt que els terrenys ja estiguin ocupats. Es va haver de repensar la ubicació del pavelló i un dels arguments per ficar-lo a Vilafortuny és que estarà més a tocar d'una massa de la població molt més àmplia.

Un altre projecte de mandat és la remodelació del carrer de les Orquídies.

Continuem determinats a executar-lo. El projecte està actualitzant-se des de dos punts de vista: el cost del projecte i posar ordre a la mobilitat. El Pla de Mobilitat preveu un sol sentit de circulació en aquesta via.

En quina situació es troben les obres del Mercat Municipal de la Vila?

Vam aconseguir prorrogar la subvenció de la Diputació i està previst que s'adjudiqui en els pròxims dies.

Aquestes obres del Mercat haurien d'anar acompanyades de la remodelació de l'entorn.

Farem la plaça del Mercat, en forma de L, a tot el lateral i la placeta petita dels jocs infantils que hi ha al darrere. A tot aquest espai no hi haurà circulació de vehicles. Per tant, dividim la Pellissa en dos espais que han d'anar relligats amb uns ravals que l'avinguda Baix Camp garantirà. Crearem un nou espai d'atracció comercial cèntric. Promoció Econòmica està treballant en el projecte comercial, ho té molt avançat.

Ara que ho menciona, en quin punt es troba el projecte de transformació de l'avinguda del Baix Camp.

La volem adjudicar abans que finalitzi l'any. De fet, avui [17 de juliol] hem aprovat el projecte inicialment. Donarà molta mobilitat a la zona del Barri Antic.

«La ubicació natural d'una activitat industrial i de serveis com la nau de la brigada és el Polígon Belianes»

Ja s'ha decidit on anirà la nau de la brigada?

Hi havia algú que defensava que anés a la zona dels Antigons, però en aquella zona està previst que hi vagin veïns i que no sigui estrictament d'equipaments industrials o comercials. Per tant, la ubicació natural d'una activitat industrial i de serveis com la nau de la brigada és el Polígon Belianes. Als Antigons entenem que s'ha d'ubicar un equipament per a la ciutadania.

I en quin estat es troba el desenvolupament del polígon?

El projecte d'urbanització està en la fase final d'aprovació i, quan tiri endavant, la ubicació natural de la nau seria allí. D'aquesta manera també promocionarem el polígon amb la nostra activitat.

S'ha parlat molt d'habitatge durant el darrer any. L'Ajuntament té la possibilitat de construir habitatge social?

L'Ajuntament té previst construir habitatge social. Estem decidint quina pot ser la millor opció. Des del punt de vista de la qualitat i del cost. No volem que els joves marxin i, ja que no hi ha altres administracions que donin solucions efectives, ens toca assumir aquest paper i tirar endavant. Es pot construir en un sòl d'aprofitament, que l'Ajuntament en té en propietat, i també en parcel·les que ja s'han convertit d'espai d'equipaments a ús dotacional. D'aquesta manera, l'Ajuntament no es descapitalitza i és un sòl que dona moltes possibilitats per la seva amplitud.

«Estem prioritzant els projectes que realment creiem que fan falta al municipi»

On hi ha algunes d'aquestes parcel·les dotacionals?

Un d'aquests és la que està davant de la riera d'Alforja, al costat del nou Mercadona. Un altre sòl dotacional per a joves molt gran està al polígon 69, a sobre de l'Esquirol. I l'altra que rebrem estarà als Antigons, només per a habitatge de protecció oficial.

Hem parlat de molts projectes. Quin de tots li faria més il·lusió que, en acabar el mandat, pogués dir “això ho hem aconseguit”?

No és tan important que jo pugui dir “aquest projecte em fa il·lusió”, sinó que em sorprenguin els projectes que vulgui tirar endavant. Un dels projectes que més m'ha sorprès és la transformació de l'entorn de l'antiga estació, però el que estem fent és prioritzar els projectes que realment creiem que fan falta al municipi. Tots em fan il·lusió.